El silencio de los árboles

by Eduard Márquez

El violinista Andreas Hymer llega a una ciudad asediada para dar un concierto y recuperar a su amor perdido, Amela Jensen. Allí, además, gracias a las palabras de Ernest Bolsi, que, a pesar de la guerra, hace de guía en el museo de música vacío y cuenta historias a los visitantes para protegerles de la muerte durante un rato cada día, encontrará explicaciones y respuestas que le servirán para aceptar su pasado y entender la misteriosa desaparición de su madre, Sophie Kesner. Las historias entrelazadas de estos cuatro personajes alternan con las voces de los visitantes del museo, que escriben a sus familiares y amigos para ponerles al corriente de su situación. Sus cartas forman el telón de fondo real sobre el que se urde la trama novelesca y sirven para plasmar las emociones, la capacidad de supervivencia y de lucha, el miedo, el hambre, la miseria cotidiana de quienes deben enfrentarse a la muerte sin otra arma que la voluntad de vivir. A partir del mito de Orfeo, que encarna el descenso al infierno, el poder de la música y la fuerza del amor, Eduard Márquez compone en El silencio de los árboles, con un estilo sobrio y elíptico, no exento de lirismo, una tragedia moderna, una bella parábola sobre cómo, cuando la vida no vale nada, el ser humano puede encontrar refugio en la belleza, en la imaginación y en la memoria para poder subsistir y enfrentarse a su futuro.

152 pages, Paperback

First published January 1, 2003

About the author

Eduard Márquez Taña

Reviews

[Frabe · Rating 3 out of 5]

Un buon romanzo, nel complesso, con "amore-morte + arte" in uno scenario di guerra. Nelle recensioni, gli aggettivi più ricorrenti, in buona parte condivisibili, sono "intimo" e "profondo". Leggendo, ho però anche percepito costantemente un gran lavoro di cesello, come se l'autore cercasse la perfezione - utopica - nella forma e nella sostanza, con il risultato di far prevalere nettamente il raziocinio sulla passione: ecco perché su altri aggettivi spesso utilizzati, "toccante" e "struggente", sono meno d'accordo.

[Agustina · Rating 4 out of 5]

“Qui hagi tingut la sort d’estimar i de ser estimat de manera intensa i lluminosa sap de què parlo. La vida esclata i es transforma com si hagués començat de nou i tot fos possible.”

[David_e · Rating 4 out of 5]

Sobre el fons d'una ciutat bombardejada es narra la història en comú de quatre personatges acompanyada per cartes de ciutadans als seus familiars o persones estimades.
Un relat ple de sensibilitat, tant per l’amor i desamor entre els protagonistes com per la situació de por, fam, dolor i cruesa que viu tothom pel setge i bombardeig.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

Màrquez ens proposa un viatge per la cruesa de la guerra, a través de la mirada de quatre personatges interrelacionats que es guien per la passió a la música. Al principi costa entrar a l’estil que va saltant del passat al present amb transicions que de vegades costa de distingir. Però l’estil de Màrqueix és molt fluid i aconsegueix definir molt bé els seus protagonistes. M’hi ha faltat, però, un clímax més potent.

[Mercè Pujadas · Rating 5 out of 5]

Un llibre molt poètic. Amb una prosa que sovint sembla poesia. Una història inoblidable. Un llibre per regalar a qualsevol lector!

[Ferran Benito · Rating 3 out of 5]

La idea motriu del llibre, que vol ser una actualització del mite d'Orfeu i Eurídice, tot i que traslladat a un ambient bèlic, és, suposo, original, però l'estil amb què es desplega la història és excessivament afectat, fins i tot amb un punt cursi, especialment quan l'autor vol parlar de música amb un cert "aire poètic" (que difícil que és escriure sobre música sense perdre la sobrietat i l'elegància!).

D'altra banda, cal reconèixer que el llibre és prou reeixit pel que fa a l'estructura, amb la particularitat de saltar de manera inadvertida i sense solució de continuïtat del passat al present i a la inversa a partir de petits motius onfrases que ens transporten a altres moments i a altres línies narratives. Aquesta construcció és prou meritòria i prova d'una habilitat narrativa remarcable, i en aquest sentit aporta indubtablement un valor a l'obra.

Completen l'estructura del llibre un conjunt de cartes intercalades amb la història principal i remotament inspirades en una sèrie d'entrevistes que l'autor va realitzar a persones que havien viscut en la pròpia carn el setge de Sarajevo. Aquestes cartes, tot i que no sempre escapen del to afectat de la resta de la novel·la, tenen la virtut de donar al text una dimensió col·lectiva i una significació més arrelada en els esdeveniments de la nostra època.

[Laura · Rating 5 out of 5]

Repescada del 2003 m'ha agradat encara més que llavors. Potser Ukrania?
Original en la narrativa i en l'estructura. De paràgraf a paràgraf transites del present al passat i viceversa, sense cap problema, i els capítols curts s'intercalen amb cartes desconegudes.
Una obra que traspua masculinitat, en el sentit d'emocions contingudes.
En una ciutat violentament assetjada, on la vida i la mort, la bombes i els silencis, la música i la narrativa, un luthier i uns secrets de les petites coses, on unes persones finament entrelligades mostren la seva part més humana.

Algunes frases que m'han agradat: Una pena massa fràgil separa la pena del tedi, la por de la rabia, el sofriment de la calma.// Després res. Tot just d'una pau amniòtica, fins el moment de despertar-te en un hospital // … com si seguís una tempesta que s'allunya// qualsevol cosa amaga un tresor // el silenci s'allarga, intensifica la pesantor de les detonacions // amb la salmòdia de les onades entrant per la finestra // ...

[Vicent · Rating 5 out of 5]

Una novel·la d'una sensibilitat excepcional. Mentre llegiu, viviu els moments sublims i els moments terribles. No els llegiu. Els viviu. Els veieu a passar davant els ulls. Extraordinària? Magistral? Estam tan acostumats a fer servir adjectius superlatius d'una forma banal que, quan descobrim una novel·la com aquesta, ja no ens en queda cap que siga útil. Sols puc dir una cosa més: després de llegir novel·les com aquesta, hi ha un abans i un després.

[Albert · Rating 3 out of 5]

El llibre narra la vida dins una ciutat bombardejada en la qual s'ha de celebrar un concert a càrrec del protagonista del llibre, un violinista molt famós. El llibre mostra com, dins la bogeria de la guerra, la gent intenta sobreviure i buscar alguna forma d'evadir-se de la situació. El llibre és original pel fet que intercala cartes per descriure la vida a la ciutat. Es llegeix molt fàcilment. Acabat el 15/07/05

[Juan Ángel Martínez · Rating 2 out of 5]

Una lectura breve, aunque no amena. La tristeza, protagonista de principio a fin, eclipsa todas las emociones surgidas y por surgir. Una especie de puzzle familiar que gira en torno al protagonista no combina del todo bien con las cartas que escriben los supervivientes de la tragedia que reside en el país. Hay veces en las que contar dos historias paralelamente no es buena idea.

[Marta · Rating 5 out of 5]

Preciós i esfereïdor al mateix temps. La tristor i la por de viure en mig d’una ciutat bombardejada barrejada amb les històries dels protagonistes i les persones que s’apleguen al museu per defugir de la dura realitat.

L’he escoltat en audiollibre amb la fantàstica narració de Pere Eugeni.

[Elvira Gaar · Rating 5 out of 5]

Un llibre exquisit, escrit d'una forma impecable. Tracta la realitat d'un setge i el seu impacte alhora que entrecreua la vida de 3 persones i les seves ferides. Escriptura poètica i evocativa que arriba al cor. No m'estranya que L'Altra Editorial es reedités. Es una joia.

[Lucia · Rating 4 out of 5]

Es un libro muy bonito. Esta escrito en diferentes puntos de vista y da grandes cambios en el tiempo por lo que puede costar un poco entenderlo pero muy bonito

[Marie :) · Rating 5 out of 5]

l'art de perdre no es facil de dominar...

[N :p · Rating 3 out of 5]

3,25/5

[Mimi · Rating 3 out of 5]

El libro me ha gustado como está escrito entre otras cosas pero al leerme lo en catalán y en poco tiempo no lo aprecie bien.

[Ana · Rating 2 out of 5]

És el segon llibre que em llegeixo d'aquest autor i, sincerament, no li trobo el què. He acabat deduint que no tinc la sensibilitat necessària per els llibres d'Eduard Márquez. Diferents crítiques defineixen el seu estil com a prosa poètica i, si bé és cert que el seu estil és molt depurat i bonic, crec que les històries no són tan captivadores com el seu estil.

[Mateu · Rating 4 out of 5]

Curt relat d'una retrobada amorosa en condicions complicades, on es salta constantment, i sense preavís, en el temps (acció, record, acció, ...) dins un caos que, sense afegir-hi una complexitat innecessària, serveix per destacar els sentiments.

[Oriol Castells · Rating 5 out of 5]

Preciós, d'aquells llibres on no hi sobra ni hi falta res. M'han agradat especialment els salts temporals.