What do you think?
Rate this book
Restos del carnaval
"No, no del último carnaval. Pero éste, no sé por qué, me transportó a mi infancia y a los miércoles de ceniza en las calles muertas donde revoloteaban despojos de serpentinas y confeti. Una que otra beata, con la cabeza cubierta por un velo, iba a la iglesia, atravesando la calle tan extremadamente vacía que sigue al carnaval. Hasta que llegase el próximo año. Y cuando se acercaba la fiesta, ¿cómo explicar la agitación íntima que me invadía? Como si al fin el mundo, de retoño que era, se abriese en gran rosa escarlata. Como si las calles y las plazas de Recife explicasen al fin para qué las habían construido. Como si voces humanas cantasen finalmente la capacidad de placer que se mantenía secreta en mí. El carnaval era mío, mío".
- GenresShort Stories
4 pages, ebook
First published January 1, 1971
11 people are currently reading
78 people want to read
About the author
Clarice Lispector
246 books8,353 followersClarice Lispector was a Brazilian writer. Acclaimed internationally for her innovative novels and short stories, she was also a journalist. Born to a Jewish family in Podolia in Western Ukraine, she was brought to Brazil as an infant, amidst the disasters engulfing her native land following the First World War.
She grew up in northeastern Brazil, where her mother died when she was nine. The family moved to Rio de Janeiro when she was in her teens. While in law school in Rio she began publishing her first journalistic work and short stories, catapulting to fame at age 23 with the publication of her first novel, 'Near to the Wild Heart' (Perto do Coração Selvagem), written as an interior monologue in a style and language that was considered revolutionary in Brazil.
She left Brazil in 1944, following her marriage to a Brazilian diplomat, and spent the next decade and a half in Europe and the United States. Upon return to Rio de Janeiro in 1959, she began producing her most famous works, including the stories of Family Ties (Laços de Família), the great mystic novel The Passion According to G.H. (A Paixão Segundo G.H.), and the novel many consider to be her masterpiece, Água Viva. Injured in an accident in 1966, she spent the last decade of her life in frequent pain, steadily writing and publishing novels and stories until her premature death in 1977.
She has been the subject of numerous books and references to her, and her works are common in Brazilian literature and music. Several of her works have been turned into films, one being 'Hour of the Star' and she was the subject of a recent biography, Why This World, by Benjamin Moser.
She grew up in northeastern Brazil, where her mother died when she was nine. The family moved to Rio de Janeiro when she was in her teens. While in law school in Rio she began publishing her first journalistic work and short stories, catapulting to fame at age 23 with the publication of her first novel, 'Near to the Wild Heart' (Perto do Coração Selvagem), written as an interior monologue in a style and language that was considered revolutionary in Brazil.
She left Brazil in 1944, following her marriage to a Brazilian diplomat, and spent the next decade and a half in Europe and the United States. Upon return to Rio de Janeiro in 1959, she began producing her most famous works, including the stories of Family Ties (Laços de Família), the great mystic novel The Passion According to G.H. (A Paixão Segundo G.H.), and the novel many consider to be her masterpiece, Água Viva. Injured in an accident in 1966, she spent the last decade of her life in frequent pain, steadily writing and publishing novels and stories until her premature death in 1977.
She has been the subject of numerous books and references to her, and her works are common in Brazilian literature and music. Several of her works have been turned into films, one being 'Hour of the Star' and she was the subject of a recent biography, Why This World, by Benjamin Moser.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
January 8, 2021
Tenia moltes ganes de llegir Clarice Lispector, una escriptora que és tota una institució a Brasil i és ben coneguda arreu, però no tant aquí. Aquesta edició compacta i en tapa dura de Comanegra obre una porta a l'autora. Una selecció de relats de mides variables, amb predominància de protagonistes femenines i un estil molt personal, molt íntim i sense pèls a la llengua. No és una escriptora fàcil, costa acostumar-se tant a la seva manera de narrar com als temes que tracta, sense comptar que uns quants dels relats freguen el surrealisme i et poden treure de polleguera (quina obsessió amb les gallines i els ous!).
Malgrat això, arriba un moment que li acabes trobant el punt i li endevines trets de genialitat. Ja se sap que els genis no sempre hi són tots! Alguns dels textos estan molt ben trobats i saben treure suc a les anècdotes més mundanes. M'han agradat especialment els que estan formulats com a records d'infantesa i algun altre més independent que explora la naturalesa humana. Diria, però, que no és una escriptora per a tothom. Precisament per això, pots arribar a adorar-la o a abandonar-la, com va ser el cas de la Laia, que no va aconseguir connectar-hi i el va deixar a la meitat. Reconec que a mi també em va costar, però finalment hi vaig congeniar, tot i ser conscient que em dec haver perdut coses. Tampoc diré que l'adori, però sí que s'ha guanyat el meu respecte com a lector. Per a amants d'allò menys simple, menys evident i que no els agrada que els ho donin tot mastegat.
(SERGI)
Malgrat això, arriba un moment que li acabes trobant el punt i li endevines trets de genialitat. Ja se sap que els genis no sempre hi són tots! Alguns dels textos estan molt ben trobats i saben treure suc a les anècdotes més mundanes. M'han agradat especialment els que estan formulats com a records d'infantesa i algun altre més independent que explora la naturalesa humana. Diria, però, que no és una escriptora per a tothom. Precisament per això, pots arribar a adorar-la o a abandonar-la, com va ser el cas de la Laia, que no va aconseguir connectar-hi i el va deixar a la meitat. Reconec que a mi també em va costar, però finalment hi vaig congeniar, tot i ser conscient que em dec haver perdut coses. Tampoc diré que l'adori, però sí que s'ha guanyat el meu respecte com a lector. Per a amants d'allò menys simple, menys evident i que no els agrada que els ho donin tot mastegat.
(SERGI)
October 31, 2020
Els contes de la Lispector s'han de llegir a poc a poc, cada frase és important. És capaç de crear unes imatges tan bèsties, d'aquelles que un dia et retornen sense saber per què.
May 8, 2022
A veces, en mi hambre de sentir el éxtasis, empezaba a ponerme alegre, pero con remordimiento me acordaba del grave estado de salud de mi madre y volvía a morirme.
November 23, 2024
Em quedo amb ser feliç en va i la necessitat d'estimar
April 6, 2021
Quan una llàgrima cau i et parteix per la meitat el somriure: alces el nas d’entre les pàgines i et dius que sempre hi tornaràs a la Lispector. Havent-la llegit en anglès i castellà, m’ha frapat la traducció catalana. Un treball d’artesania gloriós. Tant de bo poder llegir-la algun dia en portuguès. És la reina del drama sense trama, on el pensament discontinu, la reflexió profunda sobre el sentit de la vida i la imatge més abstracta marca la seva narrativa. Una donassa que escrivia fora norma però quina no-norma la seva! Escriu amb tota ella. Cada paraula, cada frase és, per ella mateixa, una unitat digna d’anàlisi. I de gaudi, sobretot de gaudi.
May 10, 2025
Fantàstica Lispector a prova de qualsevol expectativa. Alguns dels contes són gairebé incomprensibles, sigui per la traducció, sigui perquè a Lispector se li va desfer el cervell mentre escrivia. Però n’hi ha d’altres, i no pocs, que són excel·lents. Ni l’escriptura ni els temes de Lispector són convencionals: si s’han d’etiquetar, diria que pertanyen al gènere del conte filosòfic, sempre vorejant l’existencialisme, el deliri, els instints d’amor i de mort i la qüestió indefugible de l’identitat. És una escriptura que crida, una captura de la boca de Lispector oberta a cor què vols: viu. L’imperatiu: viu. El recordatori: la vida.
“Us explicaré un secret: la vida és mortal. Mantenim aquest secret en mutisme cadascú davant de si mateix perquè ens convé. Si no, seria convertir en mortal cada instant.” (p.319)
Els contes de Lispector no deixen de mostrar-nos la no-vida, la mort en vida, el que anomenarà “alegria dòcil” (p.316) i que esdevindrà, en cada conte, el marcador d’una desgràcia imminent. El que cerca Lispector és, com una altra de les seves protagonistes, “el vertigen de viure” (p.348): la necessitat de mantenir-se desperta, desperta fins el deliri, atentíssima a cada instant de l’existència. No deixar d’esdevenir, d’encarnar altres cossos, d’experimentar. Perquè del contrari, com vàries de les seves protagonistes, un dia s’apareix la Vida (“perquè la veritat era un llampec” p.91) i una, ja incapaç de seguir en la no-vida, s’aboca al desastre, la mort o la fuga.
“Així arribem al dia que, feia molt de temps engolida pel somni, la dona va mossegar una poma i va sentir que se li trencava una dent del davant. Amb la poma encara a la mà i mirant-se de massa a prop al mirall del lavabo —i d'aquesta manera perdent del tot la perspectiva— va veure una cara pàl·lida, de mitjana edat, amb una dent trencada, i els seus propis ulls... Tocant fons, i amb l'aigua ja fins al coll, amb cinquanta i tants anys, sense una nota, en comptes d'anar al dentista, es va llançar per la finestra de la casa.” (p.236)
“Us explicaré un secret: la vida és mortal. Mantenim aquest secret en mutisme cadascú davant de si mateix perquè ens convé. Si no, seria convertir en mortal cada instant.” (p.319)
Els contes de Lispector no deixen de mostrar-nos la no-vida, la mort en vida, el que anomenarà “alegria dòcil” (p.316) i que esdevindrà, en cada conte, el marcador d’una desgràcia imminent. El que cerca Lispector és, com una altra de les seves protagonistes, “el vertigen de viure” (p.348): la necessitat de mantenir-se desperta, desperta fins el deliri, atentíssima a cada instant de l’existència. No deixar d’esdevenir, d’encarnar altres cossos, d’experimentar. Perquè del contrari, com vàries de les seves protagonistes, un dia s’apareix la Vida (“perquè la veritat era un llampec” p.91) i una, ja incapaç de seguir en la no-vida, s’aboca al desastre, la mort o la fuga.
“Així arribem al dia que, feia molt de temps engolida pel somni, la dona va mossegar una poma i va sentir que se li trencava una dent del davant. Amb la poma encara a la mà i mirant-se de massa a prop al mirall del lavabo —i d'aquesta manera perdent del tot la perspectiva— va veure una cara pàl·lida, de mitjana edat, amb una dent trencada, i els seus propis ulls... Tocant fons, i amb l'aigua ja fins al coll, amb cinquanta i tants anys, sense una nota, en comptes d'anar al dentista, es va llançar per la finestra de la casa.” (p.236)
May 23, 2021
Pot ser que sigui el millor llibre que he llegit aquest any (fins ara). Lispector és increïble, i la traducció em sembla boníssima.
Quina sort, que em quedi tanta Clarice per llegir. És tan bona. Veig, com Tina Vallès, la connexió amb Rodoreda.
Quina sort, que em quedi tanta Clarice per llegir. És tan bona. Veig, com Tina Vallès, la connexió amb Rodoreda.
July 10, 2025
Quina meravella els relats curts de Clarice Lispector. Una mirada intel·ligent que crea bellesa en històries quotidianes. Creant un imaginari particular amb gallines, ous i records d’infància. El relat que dona non al llibre és un tresor.
November 29, 2020
Imprescindible
March 17, 2022
Clarice y sus flores.
November 25, 2024
Retrats de dones. Roses. Infantesa i animals. Gallines i ous. Infantesa i descoberta del món adult. Escriure. Ser escriptora.
Recull de quaranta relats.
La nota editorial indica els reculls on es van publicar originalment els contes. Una forquilla que va del 1960 al 1974.
En la introducció que escriuen els traductors expliquen que Lispector va demanar als editors que no li canviessin res de com ho deixava escrit. Que, d’acord, potser la seva escriptura podia semblar estranya, però és així com ella escrivia. En el conte “Aventura” s´hi refereix. Ens diu que ella escriu per que és la manera que té d'entendre les intuïcions. I ens explica que escriu hermètic per que és incapaç de transcriure el pensament d'una manera clara.
Certament el seu estil és molt personal. Sembla que transcrigui somnis i pensaments de la forma desendreçada com són, amb motius que es repeteixen, obsessions i coses dites sense sentit aparent o murmuracions involuntàries.
Dels quaranta contes, vint-i-quatre són relats curts, i els altres setze encara més breus, ultracurts.
Vint-i-cinc són narrats en tercera persona; la resta en primera. Vint-i-set en passat, deu en present i tres combinen passat i present.
El primer conte es titula “Instantània d'una senyora” . Alguns contes m’han semblat precisament això, fotos fixes.
Descripció, persones, coses, situacions, estat d’ànim, pensament, però sense moviment, acció, trama o pas del temps. L’autora es refereix a les coses igual com si fossin persones, amb caràcter i personalitat i em sembla una mestra construint frase hipnòtiques. Certs passatges semblen més poesia que prosa i em pregunto quin és el significat, el missatge, els simbolisme, doncs no els entenc.
En general, molt poc diàleg al llarg del recull.
Hi ha contes que m’han agradat molt, individualment els atorgo cinc estrelles. D’altres poc. Tres estrelles de mitjana.
Les narracions que més m’han agradat han estat:
“Per molts anys”
“La dona més petita del món”
“Misteris a Sao Cristóvao”
“Els desastres de Sofía”
“Temptació”
Aquest ultra curt comença així:
“Miopia progressiva”
“Felicitat clandestina”
“Cent anys de perdó”
“Nen (dibuixat) a plomí”
“Una història de tant d'amor”
“La pesca miraculosa”
Recull de quaranta relats.
La nota editorial indica els reculls on es van publicar originalment els contes. Una forquilla que va del 1960 al 1974.
En la introducció que escriuen els traductors expliquen que Lispector va demanar als editors que no li canviessin res de com ho deixava escrit. Que, d’acord, potser la seva escriptura podia semblar estranya, però és així com ella escrivia. En el conte “Aventura” s´hi refereix. Ens diu que ella escriu per que és la manera que té d'entendre les intuïcions. I ens explica que escriu hermètic per que és incapaç de transcriure el pensament d'una manera clara.
Certament el seu estil és molt personal. Sembla que transcrigui somnis i pensaments de la forma desendreçada com són, amb motius que es repeteixen, obsessions i coses dites sense sentit aparent o murmuracions involuntàries.
Dels quaranta contes, vint-i-quatre són relats curts, i els altres setze encara més breus, ultracurts.
Vint-i-cinc són narrats en tercera persona; la resta en primera. Vint-i-set en passat, deu en present i tres combinen passat i present.
El primer conte es titula “Instantània d'una senyora” . Alguns contes m’han semblat precisament això, fotos fixes.
Descripció, persones, coses, situacions, estat d’ànim, pensament, però sense moviment, acció, trama o pas del temps. L’autora es refereix a les coses igual com si fossin persones, amb caràcter i personalitat i em sembla una mestra construint frase hipnòtiques. Certs passatges semblen més poesia que prosa i em pregunto quin és el significat, el missatge, els simbolisme, doncs no els entenc.
En general, molt poc diàleg al llarg del recull.
Hi ha contes que m’han agradat molt, individualment els atorgo cinc estrelles. D’altres poc. Tres estrelles de mitjana.
Les narracions que més m’han agradat han estat:
“Per molts anys”
“La dona més petita del món”
“Misteris a Sao Cristóvao”
“... sense respirar, el gall, el toro i el cavaller del diable van escodrinyar la fosca.”
“Els desastres de Sofía”
“Temptació”
Aquest ultra curt comença així:
“Ella tenia singlot. I com si no n’hi hagués prou amb la claror de les dues de la tarda, era panotxa”
“Miopia progressiva”
“Felicitat clandestina”
“Era un llibre gruixut, Déu meu, era un llibre per viure-hi, per menjar-se’l, per dormir-hi.”
“Cent anys de perdó”
“Nen (dibuixat) a plomí”
“Finalment, passat el temps necessari que es té per esperar les coses, obre a poc a poc la mà i mira a terra el fruit de l’experiència.”
“Una història de tant d'amor”
“La pesca miraculosa”
April 28, 2021
Aqueles pequenos detalhes da vida que não esquecemos, sendo eles bons ou maus ou os 2
July 29, 2019
Una mujer recuerda un carnaval especial, en el que teniendo 8 años por primera vez pudo disfrazarse, pero la situación se malogró por la enfermedad de su madre. Aun así, alcanzó una agridulce felicidad.
Este breve y tierno cuento es uno de esos pequeños destellos de belleza cegadora que por alguna razón te anuda la garganta y te hace sonreír a la vez.
Este breve y tierno cuento es uno de esos pequeños destellos de belleza cegadora que por alguna razón te anuda la garganta y te hace sonreír a la vez.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 14 of 14 reviews