Réparons le monde: Humains, animaux, nature

by Corine Pelluchon

Notre capacité à relever le défi climatique et à promouvoir plus de justice envers les autres, y compris envers les animaux, suppose un remaniement profond de nos représentations sur la place de l’humain dans la nature. Dès que nous prenons au sérieux notre vulnérabilité et notre dépendance à l’égard des écosystèmes, nous comprenons que notre habitation de la Terre est toujours une cohabitation avec les autres. Ainsi, l’écologie, la cause animale et le respect dû aux personnes vulnérables ne peuvent être séparés. De plus, la conscience du lien qui nous unit aux autres vivants fait naître en nous le désir de réparer le monde et de transmettre une planète habitable. C’est à cette éthique qui n’a rien à voir avec des injonctions moralisatrices et culpabilisantes que ce recueil ouvre la voie.

286 pages, Mass Market Paperback

Published May 27, 2020

About the author

Corine Pelluchon est professeur à l’université de Franche-Comté. Spécialiste de philosophie politique et d’éthique appliquée, elle a notamment publié Leo Strauss, une autre raison, d’autres Lumières (Vrin, 2005, Prix François Furet 2006), L’Autonomie brisée (PUF, 2009) et Éléments pour une éthique de la vulnérabilité (Cerf, 2011, Grand Prix Moron de l’Académie française 2012).

Reviews

[Albert Martínez i Cuadras]

Aquest volum compendia set articles de Corine Pelluchon que aborden temàtiques presents al llarg de la seva obra. Cal entendre’l com un blíster de càpsules que permet fer una primera aproximació a les preocupacions de l’autora. L’esperit general d’aquest volum es podria resumir a través del terme “ètica de la vulnerabilitat”, una interpretació particular de Lévinas (i, en general, de tota la tradició fenomenològica) segons la qual l’ésser humà no és un individu aïllat, sinó una part més d’una xarxa de relacions.

Des d’aquesta perspectiva, Pelluchon aborda la qüestió dels animals al primer article. Ella descriu la història de l’animalisme europeu com la successió de tres onades. En una primera, Bentham i els utilitaristes haurien sabut veure que els animals mereixen ser tinguts en compte en el càlcul de plaers característic d’aquest corrent. Després d’ells hauria vingut l’onada de la fenomenologia, culminant en Derrida i el seu llibre L’animal que donc je suis. Pelluchon es reivindica com a part d’una tercera onada que estaria preocupada no només per la deconstrucció de l’antropocentrisme, sinó també (i sobretot) per dur al pla polític les descobertes i reivindicacions dels dos corrents anteriors.

Un altre dels articles que cal destacar és el tercer, en què compara l’ètica de la vulnerabilitat amb la de les cures. La crítica que fa a l’ètica de les cures (d’arrel clarament anglosaxona) és la mateixa que esgrimeix contra els utilitaristes: mentre la base segueixi sent l’individu entès atomísticament, serà impossible promoure autèntiques polítiques. L’ètica de les cures és molt útil per promoure un nou jurament hipocràtic, una nova deontologia per a metges, però no per fundar lleis que estableixin relacions més ètiques entre les persones. Cal, diu Pelluchon, no renunciar a l’abstracció i la universalització.

En general, les aportacions de Pelluchon es poden situar més enllà dels pensadors francesos que la precedeixen (i sobre els quals, sens dubte, edifica). Però alhora, pot veure’s també com una continuació del projecte filosòfic francès de la segona meitat del segle XX. Perquè la idea relacional que hi ha al cor de l’ètica de Pelluchon és d’arrel continental, mentre que la seva crítica es sol dirigir sobretot cap a la idea liberal anglosaxona de l’individu post-Revolució Industrial.