«No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment». Aquesta divisa de Virginia Woolf, una de les quinze grans dones que es relleven per protagonitzar cadascun d’aquests contes, hauria estat compartida de ben segur per totes les altres. La història de les plomes lliures arranca i s’emmiralla en el mite de la dona de sal, condemnada a la condició d’estàtua per curiosa i desobedient. La conversa inoblidable entre Rosa Parks i Recy Taylor, l’accident de bicicleta de Simone de Beauvoire, la col·lecció més estimada de Caterina Albert, l’erotisme d’Anaïs Nin... Aquest recull de contes és un gran homenatge a les dones lliures i de mirada esmolada, i especialment a les escriptores i artistes, de totes les èpoques i condicions. També suposa un pas endavant decisiu en la carrera d’una autora que tampoc té límits: Gemma Pasqual i Escrivà demostra una gran sensibilitat, un coneixement literari profund i una riquesa d’estil que fa justícia a les seves incomparables protagonistes. Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, 1967) és, des de fa anys, una de les autores més celebrades del país gràcies, sobretot, a les seves obres de literatura infantil i juvenil. Marina, Et recorde, Amanda, la sèrie de novel·les de la Xènia o La rosa de paper li han fet fer una infinitat de quilòmetres entre presentació i presentació, entre celebració i celebració. Aquest llibre es podria considerar el seu bateig en la literatura d’adults, si és que fessin falta aquestes etiquetes. Escriu regularment en mitjans de comunicació com Vilaweb i és vicepresidenta al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
15 dones protagonistes,15 relats.Aquesta cita de la Mercè Rodoreda "Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament" és la que dona nom al títol.
Un recull on coneixem les històries d'escriptores i artistes reconegudes: la dona de sal, Virginia Woolf, Mercè Rodoreda, Simone de Beauvoir, Rosa Parks, Anaïs Nin, Aurora Bertrana, Caterina Albert, Emilia Pardo Bazán, Frida Kahlo, Isabel de Villena, Maria Aurèlia Capmany, Carmen de Burgos, Mary Shelley i Jane Austen.
Narracions de disfresses i preses de pèl governamentals, altres de relacions amb l'Andreu Nin, cartes i desamors. Pàgines de relacions a distància i pactes, històries de desobediència i persecució policial i relats on l'Anaïs Nin ha de pagar les factures i arribar a final de mes, i accepta escriure relats eròtics per encàrrec a un misteriós vell.
Relats on l'Aurora Bertrana i la Caterina Albert coincideixen a Empúries quan esclata la guerra i veurem com actua cadascuna.
Contes on l'Emilia es retroba amb un antic amor de joventut amb el qual va viure una relació clandestina. Altres de la Frida Kahlo i l'assassinat del Trotski.Pàgines que ens parlen de l'escriptora i poeta Sor Isabel. Altres sobre el procés d'escriptura de la Capmany i el vincle amb l'Espriu.La història familiar de la Carmen, la María i el Ramón Gómez de la Serna, el viatge amb tren i els russos.
L'amor que perd la Mary Shelley i el seu cor i, finalment, com comença a triomfar la Jane Austen amb la publicació de les seves obres.
Dones molt diferents entre elles, de diferents orígens, amb múltiples experiències vitals però que comparteixen la lluita i la determinació per combatre el rol i la tasca que se'ls hi havia assignat com a dones. Hi trobem molta crítica i denúncia social.
La Gemma Pasqual i Escrivà plasma un to en cada conte, ho porta al límit i ho fa extraordinàriament bé. Es nota que coneix a fons la biografia d'aquestes autores. I fa un homenatge a les dones lliures.
Com en tots els reculls, alguns m'han agradat més que altres.
Quinze dones, quinze veus. Una tasca difícil, però Gemma Pasqual i Escrivà ho ha aconseguit. Cada conte te el seu to, reconeixible per qui hagi llegit alguna obra de la escriptora que el protagonitza, i cada historia celebra la força i la independència de les dones en general.
15 relats de 15 dones transcendents en la història. L'autora ens transporta en un moment puntual de la vida d'aquestes dones i ens explica fets personals, històries d'amor o desamor i fets de resistència davant d'una societat racista i patriarcal.
La idea és molt bona i comporta una enorme recerca i tasca d'homenatge de totes aquestes dones escriptores. Ara bé, tot i que el redactat en si és molt bo i estava tot molt ben expressat, crec que si es vol fer ficció dins d'un personatge històric del qual, al cap i a la fi, estàs volent rendir homenatge, no s'hauria d'inventar dades i anècdotes de la seva vida que mai van passar, perquè no té sentit.
Jo, sent extremadament fan de Rodoreda, tenia moltes ganes de llegir el seu capítol i em va costar acabar-lo. L'escena que explicava no era real, que evidentment, perquè és un conte de ficció, però és que les dades que hi sortien, els altres personatges, tampoc tenien el sentit en la vida de Rodoreda que aquí Gemma Pasqual està explicant, només fa que tergiversar la història. A més a més, el 60% del conte eren frases que havia dit Mercè Rodoreda mateixa en els pròlegs de diferents llibres seus, en cartes a amigues,... (m'ho sé tot, he pogut identificar-les fàcilment i no sabia si llegia un recull de cites o una història independent).
Així i tot, està molt ben escrit i l'escriptora una habilitat amb les paraules molt bona, no nego en un futur llegir alguna altra cosa que escrigui, tot i que això que he llegit no.
Contes protagonitzats per dones que, tot i viure en moments complicats i una societat que no els acceptava pel que eren, van saber imposar la seva veu i han deixat una marca important.
Ha estat el llibre escollit pel meu club de lectura el mes de març, amb reconeixement al dia de la dona, i reconeixo que, tot i que al principi no estava gaire il·lusionada perquè els contes no son la meva lectura habitual, al final m’han agradat i han fet que tingui ganes d’aprofundir en aquestes autores i la seva història.
M'ha encantat descobrir cadascuna de les 15 dones que apareixen en aquest llibre en forma de petits relats. Totes elles tenen en comú la seva valentia i determinació malgrat viure en èpoques on poca veu tenien. No sé si tots aquests contes són del tot reals o tenen fragments ficticis, però m'ha despertat molta curiositat en saber més sobre elles.
Llibre del Club Medusa del mes de març. M'ha ajudat va descobrir dones que no coneixia i de vegades he anat a la wikipedia per intentar descobrir la part de realitat i de ficció de cada història, però també és cert que no totes les històries m'han interessat de la mateixa manera. Em quedo amb Aurora Bertrana, Groga Kahlo, Mercè Rodoreda i Caterina Albert.
M'ha agradat prou! És un bon llibre per llegir en trajectes de transport públic o abans d'anar a dormir. Les històries estan molt ben narrades i el fet que totes siguin dones fa que encara sigui més especial!
Després de cada conte, corria a buscar informació de l’episodi en concret a internet. Havia passat de debò?Necessitava saber si eren reals o ficticis, i això és el que m’ha atret més del llibre.
15 contes breus protagonitzats per 15 dones lliures: artistes, escriptores, activistes... cadascun d’ells és un deliciós joc literari de @GemmaPasqual que reflecteix amb precisió l’estil de les protagonistes. Els meus relats preferits son 'La carta estripada' (Merce Rodoreda), 'Farta' (Rosa Parks) i 'La dona pecadora' (Isabel de Villena)
"Una dona de sal, dotze escriptores, una pintora i una senyora asseguda a l'autobús". Conté petits instants narrats, de vegades molt breus, en la vida d'aquestes 15 dones, la dona de Lot al primer conte, que té un punt de sorpresa, i als següents seguint l'ordre: Virginia Woolf, Mercè Rodoreda, Simone de Beauvoir, Rosa Parks (la senyora asseguda a l'autobús), Anaïs Nin, Aurora Bertrana, Caterina Albert, Emilia Pardo Bazán, Frida Kahlo (la pintora), Isabel de Villena, Maria Aurèlia Capmany, Carmen de Burgos, Mary Shelley i Jane Austen. He arribat fins a les primeres pàgines del de Frida Kahlo, els contes no tenen gaire interès i toquen breument la relació de cada dona amb els homes, relacions de vegades inventades crec, no crec que Andreu Nin i Mercè Rodoreda fossin parella ni Emilia Pardo Bazán i Benito Pérez Galdós. El conte de Rosa Parks conté algunes coses inexactes, tot i que potser s'ha fet així a posta. Els contes d'Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda i Caterina Albert tenen un cert interès però la majoria es veuen forçats i superficials.
«El que m'ha aterrit en el meu somni esfereirà els altres» Mary Shelley.
✍🏻 Un poc mec. Com tots els llibres que recopilen relats o contes curts, hi ha alguns que m'han agradat més i altres menys, però no he arribat a connectar amb la ploma de Gemma.
postdata: no m'esperava que el primer relat fora sobre Virginia Woolf fent blackface 😶