La solitud d'Anna

by Helena Valentí

Anna se sent en un món on els homes tenen dificultat per afirmar-se, on els uns s'encarcaren en funcions tecnocràtiques, i els altres, els més conscients, es tornen cruels i infantils. Les dones tracten d'ajustar-se, d'endurir-se i de distanciar-se. Però l'Anna es fixa en una d'especial, de més jove, la Raquel, resolta a estimar i tenir fills.
Helena Valentí continua en aquest el seu segon llibre presentant uns homes i dones per als quals l'única crisi que compta és la de la creativitat. Un món on les frustracions afectives i els conflictes del sexe sorgeixen del sentiment individual de futilitat i de la impotència davant del fenomen col·lectiu.

117 pages, Paperback

Published January 1, 1981

About the author

Helena Valentí i Petit (Barcelona, 1940-1990). Novel·lista i traductora. És autora d'una obra narrativa densa i introductora d'escriptores anglosaxones del segle XX a través d'una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta, després de trencar amb la carrera universitària que havia iniciat a Gran Bretanya. El feminisme i el món anglosaxó són les seves grans influències, personals i literàries. Entre les escriptores que la van influir, cal citar Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing i, en la tradició catalana, se sent deutora de Caterina Albert i Rosa Leveroni. Independent i transgressora, Valentí és encara avui una outsider. Els marges i les zones en què el pes de la societat heretada es difumina són la posició conquerida des d'on escriu. En les seves novel·les reflexiona sobre la recerca femenina d'un altre món. Es tracta d'un cicle tancat format per L'amor adult (1977), La solitud d'Anna (1981), La dona errant (1986) i la novel·la pòstuma D'esquena al mar (1991). En primer pla hi ha la tendència vers un realisme brut, d'arrel anglosaxona, gens comú a les lletres catalanes del moment. I, sobretot, la voluntat de transitar camins vitals i literaris inèdits. Per això s'ha proposat la imatge de la funàmbula com a emblema de la seva escriptura que es mou en la tensió, el risc, la novetat i l'horitzó ampli de qui creua la maroma.

Photo credit © Family archive