Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l’arquitectura, el disseny, el periodisme, l’art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l’arribada del turismo massiu, s’ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l’esquena. Publicat originalment el 2001, La ciutat interrompuda és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d’història de la cultura. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.
Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un crític literari i escriptor català. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1994 publica setmanalment articles al diari La Vanguardia. També col·laborà amb Avui, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Quimera, Revista de Catalunya, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Canigó, El Temps i Àrtics. Com a assagista ha tractat la imatge de Barcelona en la literatura entre els anys setanta i els Jocs Olímpics d'estiu de 1992. L'obra literària reflecteix el fracàs de les utopies i la desaparició del món industrial.
Ha estat comissari de diverses exposicions literàries, com per exemple les dedicades a Joan Perucho (1998), Josep Palau i Fabre (2001) i Quim Monzó (2009-2010).
Ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002 per La ciutat interrompuda i els premis Octavi Pellissa 2006, Ciutat de Barcelona d'assaig 2008 i Lletra d'Or 2009 per El dia revolt.
Alter Músiques Natives fou un projecte de Julià Guillamon del 2005 que consistí en un llibre en català publicat el 1995. Fou un primer esforç per explorar una línia de continuïtat històrica de les altres músiques a Catalunya. El llibre anà acompanyat d'un doble disc que comença amb la Peça per a serra mecànica (1964) de Josep Maria Mestres Quadreny i que acaba amb la Sardana dels desemparats (1995) de Pascal Comelade. També es va realitzar una exposició relacionada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, comissariada pel mateix Julià Guillamon.
Nueva edición de este auténtico manual de referencia sobre la literatura y la cultura de Barcelona durante los 70 y 80 al que se ha añadido un amplio apéndice sobre los últimos 20 años. El rastreo no solo de libros sino tsmvien de comics, películas o acontecimientos es un gran compendio que aspira por su exhaustividad a ser obra de referencia. Su carácter enciclopédico hace a veces que falte una orientación interpretativa o crítica. La acumulación de datos y sinopsis de obras es apabullante pero poco clara en ciertos momentos. Desde la contracultura al punk hasta la crítica a la ciudad hiperturística pasando por el posmodernismo, más de 40 años de historia literaria sirven para preguntarse si sirven para no solo describir a una ciudad, sino para confirmarla críticamente. Creo que sí porque pocas ciudades europeas pueden presentar este bagaje.
Un repaso exhaustivo y fascinante sobre la cultura en Barcelona desde los últimos años del franquismo hasta la Barcelona postolímpica. Guillamon traza un mapa mental con un eje muy claro pero con ramificaciones que permiten entender perfectamente los conflictos que arrastra la ciudad y que han dejado su huella en multitud de obras culturales. Además, el libro tiene una segunda parte donde el autor repasa distintas obras literarias que tienen lugar en Barcelona y analizándolas en función de la visión que ofrecen de la ciudad y cómo la abordan. Una obra muy recomendable para todo el que quiera hacer un recorrido cultural de la historia de esta ciudad.