Barcelona, mayo de 1949. Albert, un joven que trabaja en una imprenta, es detenido por la brigada políticosocial acusado de colaborar en la difusión de propaganda clandestina. Una visita secreta del General Franco a la ciudad Condal lleva de cabeza a toda la policía, que se dedica a detener a cualquiera que parezca sospechoso de algo.
A partir de este hecho vamos conociendo la historia de amor, amistad y traición de tres damnificados de la guerra civil: Dora Colom, Miquel Alberich y Bonaventura Puig, tres personajes marcados por los sucesos que tuvieron lugar en el terrible campo de concentración de Argelers. Y en el centro de estas relaciones se mantiene atento Fuentes, un comisario corrupto que aparentemente quiere impedir el magnicidio de Franco, pero que en realidad espera aprovechar la situación para introducir droga por los circuitos del estraperlo.
Me ha gustado muchísimo. Una historia en la que nadie es lo que parece, en el contexto de la posguerra civil española. Una trama que atrapa y que hace que el libro se lea en un par de noches. Muy bien ambientada y con ese punto aterrador de la vida bajo una dictadura. Muy recomendable.
Barcelona 1949. Franco està a punt d’arribar a la ciutat de Barcelona i la maquinària de l’Estat, està molt nerviosa; des de la BPS, Brigada Político-Social de la comissaria de la Via Laietana a Barcelona, fins a alts càrrecs de Madrid. Saben que Barcelona és una ciutat amb rancúnia i amb la fam de les cartilles de racionament; i no les tenen totes. Per altra banda, els barcelonins prou fan malvivint per sortir de la misèria en la qual es troben.
En aquest context, Pilar Romera ens descriurà a quatre personatges principals. Els tres primers són Buenaventura, Miquel i Dora. Buenaventura i Miquel són del bàndol que va perdre la guerra i en la seva fugida a la Catalunya Nord van anar a parar al camp de refugiats de la platja d’Argelers. La Dora, que va restar a Barcelona, ara es troba casada amb Buenaventura i té una feina al Govern Civil. Però és també una perdedora i el seu entorn gris i trist, l’angoixa i sufoca. Tot esclatarà quan l’Albert, germà de la Dora, és detingut i traslladat a Via Laietana, acusat de ser el linotipista d’uns pamflets de grups clandestins universitaris contraris a la dictadura. Per últim, el quart personatge, és en Fuentes. Un policia de la BPS que beu del personatge del capità Renault, de la pel·lícula Casablanca —de fet, el llibre consta de tres parts, i a cada part trobarem diàlegs dels personatges de Casablanca a l’encapçalament— i que és un més de tots els personatges ombrívols que protagonitzen aquesta novel·la.
M’havia fet l'efecte que no m’agradaria i m’avorriria. Totalment al contrari. Argelers, els maquis, i la visita de Franco a Barcelona i el vèrtex Dora. El recomano 100%
Barcelona, postguerra i la visita de Franco a la ciutat. Ball de personatges amb les seves històries, on no tot és el que sembla i amb un objectiu final, sobreviure als designis de la dictadura i superar el passat dolorós de la guerra. M'ha semblat un llibre molt interessant i amb una narració excel.lent.
'Los impostores' es una novela, como el título ya hace prever, en la que nadie es quien dice ser. Ambientada en la Barcelona de la posguerra, la historia tiene como eje fundamental la vida de sus tres grandes protagonistas: Dora Colom, Miquel Alberich y Bonaventura Puig. Y es que precisamente ese es el punto fuerte de este libro: sus personajes, que resultan creíbles y hacen que te emociones con las circunstancias que les tocaron vivir en cada momento. También me ha parecido muy interesante la ambientación que hace la autora de la época: miedo, delaciones, abuso de poder, falta de libertad, carencias... La novela está estructurada en cuatro partes que se desarrollan durante el mes de mayo de 1949 más un epílogo que se produce seis meses después. Aunque también nos hace retroceder una década, hasta 1939, y en concreto a partir del 6 de febrero, día en el que se abre la frontera con Francia y miles de españoles llegan al campo de concentración de Argelers. En definitiva, un muy buen libro sobre la capacidad del ser humano de sobrevivir tras la derrota, de reinventarse y de ser capaz tanto de la más profunda lealtad como de la mayor de las traiciones en función del contexto y la personalidad de cada uno.
Llegit perquè el vaig veure a la biblioteca i va cridar-me l'atenció.
Barcelona, maig del 1949. Una visita secreta de Franco a Barcelona i uns retrobaments casuals portaran als protagonistes de la novel·la a unes conseqüències que cap d'ells podrà controlar. Coneixerem les seves vides des d'abans de la guerra, després al camp de concentració d'Argelers i, finalment, com han aconseguit sobreviure fins al moment. Una història farcida d'enganys, on ningú és qui diu ser. Tots els personatges viuen unes vides falses, per necessitat, per sobreviure, donat que són els perdedors de la Guerra Civil. Un llibre amb un títol molt ben trobat, ja que és la història d'uns impostors. Però també d'uns perdedors.
Una ambientació molt acurada i documentada, de com era la vida a la Barcelona del 1949, quan ja havien passat deu anys del final de la guerra i s'hi vivia una certa recuperació econòmica, però on encara perduraven les cartilles de racionament i l'estraperlo.
També ens explica les dures condicions de vida que van tenir els refugiats republicans al camp d'Argelers, on al final de la Guerra Civil si amuntegaven més de 100.000 persones en condicions infrahumanes.
Una novel·la molt ben lligada, amb un argument ben trobat que ens situa molt bé com va ser la vida sota una dictadura, les pors a les detencions i delacions, a vegades arbitraries, i la necessitat d'abaixar el cap davant les forces vencedores que tenien el poder.
Uns personatges ben definits, molt creïbles, i dels que, encara que tinguin comportaments reprovables, no pots deixar d'entendre i respectar les seves decisions.
Un dels pocs punts fluixos de la novel·la és que, en algunes ocasions, les explicacions històriques tan detallades, alentien una mica el desenvolupament de l'acció. Al mateix temps, aquestes mateixes explicacions eren molt interessants per conèixer el context en què es desenvolupava la narració.
Molt recomanable. Tota una lliçó d'història, que no hauríem d'oblidar mai, i així evitar que tornin algunes tendències polítiques extremes. No sé si m'enteneu.
Una historia desde antes de la guerra hasta la postguerra con 3 personajes donde ninguno es lo que parece. Este libro nos recuerda que en momentos extremos , cualquiera podría ser un impostor.
Barcelona, 1949. Tres personatges, la Dora, el Miquel i el Bonaventura, perdedors de la Guerra Civil, atrapats en una història plena d’enganys, mentides i traïció. I per allà enmig el comissari Fuentes, un policia de la vella guàrdia, addicte i corrupte. Tot i que la història transcorre principalment a Barcelona al maig de 1949, quan s’està preparant una visita sorpresa de Franco a la ciutat (i també una atemptat contra la seva vida), la història fa alguns salts enrere, mitjançant flashbacks, que ens permetren conèixer el passat dels protagonistes i entendre algunes situacions que es donen en el present. Especialment rellevant per la història són els fets narrats al camp d’Argelers. Una novel·la molt interessant sobre la història recent. Tot i això no la consideraria una novel·la històrica, sinó més aviat intimista, ja que els fets històrics són només el context que utilitza l’autora per narrar-nos la història de supervivència dels seus personatges.