August Bonafont i Garriga, que abans de la Guerra civil havia estat un intel·lectual i pedagog il·lustre, ha esdevingut a la Barcelona franquista de 1947, un vidu solitari, arraconat per les circumstàncies politiques i prematurament envellit. Un atzar capgira un bon dia aquesta situaciò: en el racó més insospitat de la memòria retroba el record de l'Elisenda, el seu primer amor.
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.
Testa de Vell en Bronze és una altra mostra de com Folch i Camarasa, transforma una trama sense més en una preciosa història de vida, gràcies al seu estil d'escriptura cuidat al detall.
El llibre toca amb delicadesa i humor temes complicats, com ara la gestió de la vellesa o els amors fracassats.
El més increïble d'aquest llibre és adonar-te que passen les pàgines sense adonar-te'n k sense que la trama a penes hagi avançat, donant peu a un final inesperat per falta de pas del temps narratiu.
Necessito llegir tot el que aquest poc reivindicat autor nostrat va escriure.