Francesc Candel aborda en aquest llibre la problemàtica de la forta immigració que va rebre Catalunya durant el període de l’expansió industrial a la postguerra. Candel és un testimoni directe de la gent, dels ambients, dels problemes i de les inquietuds de la Catalunya suburvial, de la qual ell mateix va formar part. Publicat per primera vegada l’any 1964, aquest assaig va tenir un gran ressò i un fort impacte social pel plantejament d’una situació que fins aleshores no havia estat tractada d’una manera oberta. Al llarg dels anys Els altres catalans s’ha convertit en un document històric sobre la immigració a Catalunya de referència obligada, tema que actualment torna a tenir plena vigència.
Francisco Candel Tortajada, también conocido como Paco Candel (Valencia; 31 de mayo de 1925-Barcelona, 23 de noviembre de 2007), fue un novelista y periodista español.
feia moooolt anys que m'hauria d'haver llegit aquest llibre, com a neta de "els altres catalans" que soc. El retrat que fa és molt bo i hi ha coses que encara són vigents, però d'altres que no. Tot i així, és una lectura interessantíssima
Un llibre que tots els catalans hauríem de llegir. Per conèixer la història dels que van venir: d’on sortien, a on arribaven, com vivien. I de com, malgrat una dictadura en contra, el nostre poble —amb la seva llengua, la seva cultura– ha perviscut.
«La diferenciació no es fa entre catalans i no catalans, sinó entre els qui tenen i els qui no tenen». Més Candel i menys xarneguisme banal.
Un llibre molt necessari de fer lectura encara ara, cinquanta anys després de la seva publicació. Té un estil d'escriptura curiós, que recorda a una conversa oral amb el lector, però també s'ha de comprendre el context en què fos escrit i publicat i la seva intenció per burlar la censura franquista.
Necessari per entendre d'on venim i cap a on anem. Com es va treballar amb la integració a la catalanitat dels migrants espanyols per també reflexionar i pensar en les qüestions que pensem i reflexionem per les noves onades migratòries actuals.
Llibre imprescindible per entendre'ns com a nació. El vaig llegir amb setze anys i en aquesta relectura hi he trobat molts més detalls que m'ajuden a explicar el meu passat familiar i el de tants i tants catalans. Convé llegir Candel, no des de la reivindicació de cap terme ni cap pensament polític, sinó des de l'ètica i la tolerància, tant i tant necessàries en l'actualitat.
"Francisco Candel no sabe escribir" constatà el censor franquista en el seu moment. Certament, té una manera d'escriure molt particular. Candel empra una escriptura aparentment dubtosa, retrocedeix i avança en el temps i en el contingut de la mateixa obra, reitera informació, sembla desorganitzat. De fet, no està ni clar de quin tipus de publicació es tracta; un assaig novel·lat, potser? Tanmateix, aquest estil és molt apropiat a l'hora de transmetre la complexitat de l'assumpte. No hi ha blancs i negres ni veritats absolutes en aquesta història. Cada cas suma, cada família d'immigrants a Catalunya construeix el relat. "Els altres catalans" s'allarga 400 pàgines, però podria tenir-ne 200 o 800, el fet és el mateix. El treball, l'oci, la religiositat, la cultura i, especialment, la llengua i l'habitatge són els grans temes del llibre. És possible que la paraula violència no s'esmenti ni una sola vegada, però aquesta també hi és present en tot el relat. Exercida de dalt cap a baix, normalitzada com l'estat natural de les coses i que demostra la capacitat d'adaptació infinita de l'espècie. El resultat d'aquesta violència varia: des d'actituds lloables fins a l'embrutiment més miserable.
Cal tornar a "Els altres catalans" (l'obra ja té seixanta anys) per posar sobre la taula la qüestió de l'habitatge (o estatge, com s'entesta a repetir, crec que encertadament, el traductor de Candel) en aquesta ciutat i dirimir-ne les víctimes i els victimaris. És hora que un especialista escrigui una Història de l'Habitatge a Barcelona, si és que aquesta encara no existeix. Mal endèmic barceloní dels darrers, qui sap, deu segles?
L'excepcionalitat de Candel cal celebrar-la però que fos una raresa ens serveix d'advertència. Espanta imaginar que no hagués existit. Aquesta possibilitat ens recorda que s'han de donar les condicions perquè els "nous nous catalans" tinguin els seus propis Candel. Correm el risc que la història oblidi als magrebins, salvadorenys, xinesos, veneçolans, gambians, italians... que viuen amb nosaltres, si ells no s'escriuen a si mateixos. Escola pública, escola pública, escola pública.
En uns moments on la sensació que la condició nacional de Catalunya està en perill, amb un retrocés considerable de la presència de la llengua catalana a l'espai públic, causat en bona part pels fluxos migratoris que han arribat a aquest país els darrers 3/4 de segle, em venia molt de gust la lectura d'un dels principals textos que han analitzat a fons el fenomen migratori durant el segle passat. La puntuació atorgada és deguda fonamentalment a la complexitat del projecte: seixanta anys després de la publicació del llibre trobo que els estudis sobre les arribades massives de persones d'arreu de l'Estat a Catalunya i, sobretot, sobre les repercussions sobre la societat catalana, són escasses. De fet, és un tema incòmode, perquè obliga a fer moltes anàlisis i a posar en qüestió molts pressupòsits. Malgrat que, a grans trets, predomina l'anecdotari per damunt de l'anàlisi científica, i malgrat que certs capítols haurien d'haver estat molt més desenvolupats (penso sobretot en el capítol on s'explica el dia a dia de l'Andalusia d'aquells anys, de la situació de misèria i degradació que dugué a la fugida cap a Catalunya de milers de persones, un estudi que mereixeria més d'una Tesi de Doctorat), s'ha de puntuar amb nota alta el treball.
El que deia, parlar d'immigració a Catalunya és un tema incòmode. Implica analitzar els motius de la mateixa, implica posar de manifest les transformacions socials que va comportar,... Candel va acceptar el repte i ens va brindar un treball notable, malgrat, insisteixo, en que predomina el treball periodístic i l'anecdotari. Lectura que recomano als que encara venen la moto dels "immigrants que van venir a aixecar Catalunya", "burgesos catalans que van empobrir la resta d'Espanya",... Candel explica clarament que, com a tot arreu, parlem de persones que fugien de situacions de misèria i que intentaren ressituar-se tan bé com pogueren al territori d'acollida. I també, s'agraeix que, com a fill de les immigracions d'abans de la Guerra Civil, unes immigracions que van adoptar llengua i visió del món catalanes, es preocupi per la supervivència d'aquest fet diferencial català (a diferència de molt intel·lectual d'avui en dia que malda per la desaparició definitiva d'aquesta idiosincràsia); crec que avui Candel participaria de la preocupació que tenim molts pel futur de la nostra nació.
En definitiva, lectura necessària per apropar-nos a l'origen del canvi cultural que tingué lloc a Catalunya després de la Guerra Civil. La recent pel·lícula "El 47" acaba dient que "Catalunya va canviar per sempre". Manca que ens diguin si per bé o per mal, i a l'alçada de 1964, Candel no estava en condicions de respondre aquesta pregunta.
molt interessant, però no deixa de donar voltes i es repeteix constanment. es fa una lectura -que hauria de ser ESSENCIAL- molt complicada. tot i ser dels 60, el debat resulta paradòjicament més viu que mai. a aquells qui es creuen la victimització excessiva del xarnego, els recomano que llegexin a Candel, i que constatin la realitat de l'herència de la majoria de les famílies catalanes. si ho reivindica no és per exclusió; és per no oblidar que el poble català no es nodreix d'una única identitat. una celebració als nostres avis, qui amb res li van donar tot.
Realment no el m'he acabat. El me robaren i ja està. Sincerament, m'esteia paresquent repetitituíssim i el volia deixar i ha estat s'excusa perfecte. Pentura me compr s'edició que faran nova i m'he llegesc el que me queda. Tampoc no ho promet.
No m'agrada gaire com està escrit i estructurat, però s'aprèn molt llegint-lo i és un retrat molt valuós d'un capítol important de la nostra història recent.
De indispensable lectura, aquest assaig ajuda a comprendre el fenòmen de l'immigració a Catalunya, durant la primera meitat del segle XX. Un recull de vivències de multitud de persones que conformen la dura vida als suburbis de la gran ciutat i el seu creixement. Escrit l'any 1963.
Un clàssic d'aquella època. Amb tot respecte a Najat El Hachmi, no crec que es pugui establir un paral·lel entre la immigració que descriu Francesc Candel i la que està arribant avui dia a Catalunya. M'ha agradat tornar a llegir-ho.