La Berta, separada i amb dues filles, i la Tània -de tornada al país amb la seva nòvia africana després de molts anys viatjant- es retroben en un temps tan convuls com els mesos que envolten l'1 d'Octubre. Comparteixen el record de la mare morta massa jove víctima d'un càncer i el d'en Cesc, que ha format part de la vida de les dues; i la mort de l'àvia poc abans de fer cent anys se suma a les pròpies crisis personals de les dues germanes. La desaparició d'aquella dona valenta nascuda en un poble del Pirineu, que, de nena, va sobreviure a la misèria de la seva vall ajudant una trementinaire, i, que, malgrat el dolor de la guerra i les penúries del franquisme, va donar a llum a tres filles amb un ànim extraordinari, fa trontollar la memòria familiar. I la Berta i la Tània hauran de prendre el relleu de les dones que les han precedit i construir el seu futur al peu del Cadí, on tot va començar i on encara sona la música entre les muntanyes.
La veritat és que m'ha agradat que es recuperés la historia de les dones durant el segle XX, però se m'ha fet molt repetitiu en algunes parts i, sincerament, no entenc massa bé la decisió d'haver dividit el llibre en dues narradores que, en realitat, tenen la mateixa veu.
🖋️ Marta Grau 📘 Rosa dels Vents 📖 347 pàgines 🏠 Prèstec de la biblioteca García Márquez
La Berta i la Tània són dues germanes que acaben de perdre l'àvia i que es troben en plena crisi existencial.
La pèrdua de l'àvia Lluïsa i el descobriment d'una caixa amb fotos i cartes les porta a voler saber més del seu llinatge familiar i a descobrir-nos les aventures i desventures de les dones què han format part de la seva família.
Una història que transcorre des dels anys previs a la Guerra Civil fins als dies del referèndum de l'1 d'octubre.
El llibre té un estil de narració que et fan sentir propera a les protagonistes i, tot i què reconec que em va costar agafar-li el fil perquè és un llibre amb pocs punts i a part i veure tanta línia junta sempre fa que em costi entrar als llibres, m'ha acabat agradant molt.