What do you think?
Rate this book
El teu gust
El teu gust és una gran història d’amor: la relació entre la protagonista i la Roser, que mor en un accident tràgic. Abans i després, hi ha la història dels altres amors que té la protagonista, amb diferents homes, amb gustos, interessos i preferències diverses. Per això la novel·la és, també, una història sobre els límits de l’individu en relació amb els altres, sobre la cultura i la creativitat, sobre el singular i el plural, és a dir, sobre tot allò que ens il·lumina i ens enganya i que, en definitiva, ens fa persones.
Amb el seu estil inconfusible, l’autora obre de bat a bat les portes del seu món literari i ens explica la vida d’una dona que evoca, amb ironia, un trajecte vital fet de retalls i pedaços, amb la sensació que el cos i el cap se separen, perquè encara que les forces defalleixin, la passió roman intacta. Una passió enorme per l’art i per la vida que es proclama amb força en la darrera i pòstuma novel·la d’Isabel-Clara Simó.
Amb el seu estil inconfusible, l’autora obre de bat a bat les portes del seu món literari i ens explica la vida d’una dona que evoca, amb ironia, un trajecte vital fet de retalls i pedaços, amb la sensació que el cos i el cap se separen, perquè encara que les forces defalleixin, la passió roman intacta. Una passió enorme per l’art i per la vida que es proclama amb força en la darrera i pòstuma novel·la d’Isabel-Clara Simó.
208 pages, Paperback
Published March 1, 2020
5 people are currently reading
43 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
September 13, 2020
-Spoilers-
Em va deprimir aquest llibre, potser per raons personals, però hi ha una sort de sinceritat i confessió del fracàs que sembla prodigiós, alliberador. La protagonista és una dona independent i capaç, que de joveneta s'enganxa a un mediocre però madura canviant de parella fins que arriba el gran amor. El gran amor.
Isabel Clara-Simó moria mentre acabava el llibre. No és poca cosa. I ella insistia a l'editor, com emocionada, que tot es resumia en una decapitació. És difícil no comentar el gran acte que ella volia revelar des del principi als lectors: la mort violenta, la decapitació de l'amor. Eixe amor mort, als peus d'una.
Em va deprimir aquest llibre, potser per raons personals, però hi ha una sort de sinceritat i confessió del fracàs que sembla prodigiós, alliberador. La protagonista és una dona independent i capaç, que de joveneta s'enganxa a un mediocre però madura canviant de parella fins que arriba el gran amor. El gran amor.
Isabel Clara-Simó moria mentre acabava el llibre. No és poca cosa. I ella insistia a l'editor, com emocionada, que tot es resumia en una decapitació. És difícil no comentar el gran acte que ella volia revelar des del principi als lectors: la mort violenta, la decapitació de l'amor. Eixe amor mort, als peus d'una.
May 3, 2020
La cultura per a la vida. I l'ego.
April 8, 2021
guau és que esta novel·la no és per a tothom, crec jo. és evident que si coneixes molt a fons la vida i obra d'ISABEL CLARA-SIMÓ entens molt més les referències biogràfiques. jo no em trobe dins d'aquest grup d'entesos en la matèria però no em va desagradar el text. crec que l'autora reflexiona sobre moltíssims temes. l'art per exemple té un paper important. a mi el que més em va fer reflexionar és la construcció de la protagonista, la manera com afronta les diverses relacions que té, la concepció de la sexualitat i la passió, més en general, el fet de perdre el cap per les coses. m'agrada molt esta metàfora.
just estava veient la sèrie HOW I MET YOUR MOTHER quan llegia EL TEU GUST i vaig veure semblances entre la protagonista de la novel·la i lily aldrin, un personatge de la sèrie. si vos interessa, vos deixe el vídeo per ací!
just estava veient la sèrie HOW I MET YOUR MOTHER quan llegia EL TEU GUST i vaig veure semblances entre la protagonista de la novel·la i lily aldrin, un personatge de la sèrie. si vos interessa, vos deixe el vídeo per ací!
June 19, 2022
Puntuació: 2'5/3 ⭐
Fragments:
«Ignorant que abraçava fum i que la flama només em devorava a mi.»
«I tanmateix, anava notant un nus que grimpava fins a la gola i que em retenia, sense fer res, estones i estones. [...] Em negava a admetre que m'estava envaint el pitjor dels enemics: la tristesa.»
Opinió:
Havia sentit a xerrar molt de l'autora, d'Isabel-Clara Simó, i sé que té un llarg recorregut dins la literatura catalana, però fins ara no havia llegit res seu i casualment el primer llibre que llegesc d'ella és l'últim que va escriure. És més, si no record malament l'editor explica que no el va veure publicat.
Aquesta història ens presenta una protagonista, de la qual no sabem el nom. Una dona valenta, atrevida i culta que va de relació en relació fins que troba el seu gran amor, la Roser. Cal destacar la construcció d'aquesta protagonista i la seva evolució, és a dir, com es va afrontant a les diferents relacions i a les treves que la vida li posa al davant.
Aquest llibre està ple de cites d'altres autors de diverses èpoques i, també, trobam en diverses ocasions referències a la mort. No sé fins a quin punt aquest últim aspecte podria estar lligat amb la situació de l'autora o no.
Alguns dels temes que tracta són: l'amor, el desig, la sexualitat, la mort, l'art també hi té un pes important, i alguns més que m'estic deixant.
Sincerament, a jo el llibre no me va acabar d'agradar, no vaig acabar de connectar amb la història. No obstant això, m'agradaria donar-li una altra oportunitat a aquesta autora. Així que, me recomanau algun altre llibre seu? Això sí, haurà de ser més endavant que tenc una gran pila de pendent. Vos passa?
P.D.: M'encanta la portada!
Fragments:
«Ignorant que abraçava fum i que la flama només em devorava a mi.»
«I tanmateix, anava notant un nus que grimpava fins a la gola i que em retenia, sense fer res, estones i estones. [...] Em negava a admetre que m'estava envaint el pitjor dels enemics: la tristesa.»
Opinió:
Havia sentit a xerrar molt de l'autora, d'Isabel-Clara Simó, i sé que té un llarg recorregut dins la literatura catalana, però fins ara no havia llegit res seu i casualment el primer llibre que llegesc d'ella és l'últim que va escriure. És més, si no record malament l'editor explica que no el va veure publicat.
Aquesta història ens presenta una protagonista, de la qual no sabem el nom. Una dona valenta, atrevida i culta que va de relació en relació fins que troba el seu gran amor, la Roser. Cal destacar la construcció d'aquesta protagonista i la seva evolució, és a dir, com es va afrontant a les diferents relacions i a les treves que la vida li posa al davant.
Aquest llibre està ple de cites d'altres autors de diverses èpoques i, també, trobam en diverses ocasions referències a la mort. No sé fins a quin punt aquest últim aspecte podria estar lligat amb la situació de l'autora o no.
Alguns dels temes que tracta són: l'amor, el desig, la sexualitat, la mort, l'art també hi té un pes important, i alguns més que m'estic deixant.
Sincerament, a jo el llibre no me va acabar d'agradar, no vaig acabar de connectar amb la història. No obstant això, m'agradaria donar-li una altra oportunitat a aquesta autora. Així que, me recomanau algun altre llibre seu? Això sí, haurà de ser més endavant que tenc una gran pila de pendent. Vos passa?
P.D.: M'encanta la portada!
May 10, 2023
La última novela d'Isabel-Clara Simó - i dic última literalment perquè de fet, fou pòstuma - no m'ha fet el pes. Una llàstima.
La protagonista, que no té nom, és una dona culta i autònoma que transita entre diverses relacions afectives i diverses situacions al llarg de la seua vida. Incapaç de comprometre's a nivell personal amb ningú, excepte, potser, amb el seu gran amor, Roser, que mor tràgicament, va passant de treball en treball i de talent en talent mentre busca algun significat per a la seua vida, alguna cosa que l'òmpliga, i mai ho logra. La mort de Roser l'afonarà definitivament i per més que intente superar-ho, ja no s'en sortirà, de l'abisme. El fracàs com a pintora i el fracàs, posterior, com a escriptora, acaben per segellar el seu destí.
Història trista i depriment que està esguitada de cites constant a autors cèlebres i reflexions esnobs que més pareixen un pamflet personal de les idees de la autora que la caracterització d'un personatge. El final, xocant, però no tant si saps qui escriu, acaba per deixar-te trasbalsada.
No sé, potser hi ha un significat que no he sabut captar, però la visió de la protagonista fracassant o abandonant a tota persona i a tot projecte que li ve de gust triar, per acabar disposant de la seua pròpia vida, és probablement la cosa més trista que he llegit mai. No m'ha agradat gens, i no m'ha aportat res en absolut.
Llàstima, perquè de no ser la novela pòstuma d'Isabel-Clara Simó, probablement ni hauria estat publicada. Una decepció absoluta, després del que vaig gaudir amb "Júlia". Supose que és millor que no arribe a saber lo fluixa que és la seua última obra. Descanse en pau.
La protagonista, que no té nom, és una dona culta i autònoma que transita entre diverses relacions afectives i diverses situacions al llarg de la seua vida. Incapaç de comprometre's a nivell personal amb ningú, excepte, potser, amb el seu gran amor, Roser, que mor tràgicament, va passant de treball en treball i de talent en talent mentre busca algun significat per a la seua vida, alguna cosa que l'òmpliga, i mai ho logra. La mort de Roser l'afonarà definitivament i per més que intente superar-ho, ja no s'en sortirà, de l'abisme. El fracàs com a pintora i el fracàs, posterior, com a escriptora, acaben per segellar el seu destí.
Història trista i depriment que està esguitada de cites constant a autors cèlebres i reflexions esnobs que més pareixen un pamflet personal de les idees de la autora que la caracterització d'un personatge. El final, xocant, però no tant si saps qui escriu, acaba per deixar-te trasbalsada.
No sé, potser hi ha un significat que no he sabut captar, però la visió de la protagonista fracassant o abandonant a tota persona i a tot projecte que li ve de gust triar, per acabar disposant de la seua pròpia vida, és probablement la cosa més trista que he llegit mai. No m'ha agradat gens, i no m'ha aportat res en absolut.
Llàstima, perquè de no ser la novela pòstuma d'Isabel-Clara Simó, probablement ni hauria estat publicada. Una decepció absoluta, després del que vaig gaudir amb "Júlia". Supose que és millor que no arribe a saber lo fluixa que és la seua última obra. Descanse en pau.
November 29, 2021
M’ha agradat però no m’ha entusiasmat. A mi m’atrauen més els personatges reals i/o versemblants. En canvi per mi la protagonista actua a ramalades o jo no he acabat de comprendre perquè actua així. M’han interessat els valors que representa la protagonista: una dona intel·ligent i culta, valenta, atrevida i feminista i també les reflexions que exposen, sobretot ella i algun altre personatge. Ben escrita i narrada i fàcil de llegir. M'han impactat més altres llibres de l'autora, sobretot "Júlia".
January 12, 2023
Isabel Clara Simó era una gran escriptora, la protagonista d'aquesta novela no em desperta simpatia, la primera meitat del llibre es llegeix molt bé, després la trobo farragosa. M'agrada el fet que citi a tants autors i filòsofs del llarg dels segles. En aquesta novela es veu el bagatge cultural de l'escriptora. Les tràgiques decapitacions no les he sapigut encaixar. No sabria puntuar-la.
November 7, 2020
Me ha parecido una historia lineal, en la que esperaba mayor fuerza en la parte central. Me hubiese gustado captar más los sentimientos de la protagonista, pero la verdad es que no me he adentrado en la historia.
Read
February 13, 2022Pt. 12 reto 2022
June 7, 2020
Ens embarquem en l'última novel·la que va escriure Isabel Clara Simó.
Ens embarquem a la vida d'una protagonista sense nom, explicada en primera persona.
La protagonista passa per molts moments, per bons i no tan bons, per no dir horrorosos. La majora de la novel·la passa al costat d'un home, ja sigui A, B o C o al costat d'en Tomeu. Tots ells tenen les seves característiques, coses bones i dolentes, alguns més cultes i altres menys, trobant sempre una mancança de llibertat que portarà a defugir-ne de tots ells; fins que arriba la Roser i li trastoca la vida, fent-li sentir les emocions a flor de pell i a sentir-se viva i jove. I és aquí a on comença la voràgine de la decadència.
És cert que alguns passatges m'han semblat inversemblants, tractant-se d'una novel·la que vol ser realista. Tot i això, la trama i l'estil m'han absorbit. Una lectura fàcil plena de complexitats intrínseques, sense gaires floritures i amb citacions i poemes excepcionals.
És un llibre per experimentar l'ego, el triomf, la tristesa, l'art, l'amor, el sexe, el desig i la manca, el pas del temps, la mort, l'empoderament de la dona i les seves subtileses, el domini, la mort.
S'ha de tenir en compte també, que ella escrivia sabent que moriria aviat. I les citacions a la mort, col·lectiva i individual són constants
"Quina cara faré quan seré morta?
Pàl·lida i maquillada -vés què hi farem-,
els ulls tancats i la veu trencada.
Portaré un llibre de Fuster i un altre
de Rilke -les Elegies de Duino, és clar.
I entre les mans, de dits afilats, duré
una flor groga i l'immarcescible desig
de llibertat"
Isabel Clara Simó i Monllor (1943-2020)
Ens embarquem a la vida d'una protagonista sense nom, explicada en primera persona.
La protagonista passa per molts moments, per bons i no tan bons, per no dir horrorosos. La majora de la novel·la passa al costat d'un home, ja sigui A, B o C o al costat d'en Tomeu. Tots ells tenen les seves característiques, coses bones i dolentes, alguns més cultes i altres menys, trobant sempre una mancança de llibertat que portarà a defugir-ne de tots ells; fins que arriba la Roser i li trastoca la vida, fent-li sentir les emocions a flor de pell i a sentir-se viva i jove. I és aquí a on comença la voràgine de la decadència.
És cert que alguns passatges m'han semblat inversemblants, tractant-se d'una novel·la que vol ser realista. Tot i això, la trama i l'estil m'han absorbit. Una lectura fàcil plena de complexitats intrínseques, sense gaires floritures i amb citacions i poemes excepcionals.
És un llibre per experimentar l'ego, el triomf, la tristesa, l'art, l'amor, el sexe, el desig i la manca, el pas del temps, la mort, l'empoderament de la dona i les seves subtileses, el domini, la mort.
S'ha de tenir en compte també, que ella escrivia sabent que moriria aviat. I les citacions a la mort, col·lectiva i individual són constants
"Quina cara faré quan seré morta?
Pàl·lida i maquillada -vés què hi farem-,
els ulls tancats i la veu trencada.
Portaré un llibre de Fuster i un altre
de Rilke -les Elegies de Duino, és clar.
I entre les mans, de dits afilats, duré
una flor groga i l'immarcescible desig
de llibertat"
Isabel Clara Simó i Monllor (1943-2020)
December 10, 2021
Una dona culta que busca l'èxit, malgrat tots els obstàculs que fica la vida. Un final impactant.
La novel·la està plena de citacions curioses i interessants que abarquen totes els aspectes de la cultura clàssica. M'ha resultat un llibre molt interessant que no sabia m'anava a portar.
La novel·la està plena de citacions curioses i interessants que abarquen totes els aspectes de la cultura clàssica. M'ha resultat un llibre molt interessant que no sabia m'anava a portar.
Displaying 1 - 11 of 11 reviews