El rei Jaume I el Conqueridor va nàixer a Montpeller l'any 1208 i va morir a València el 1276. Tingué una vida plena de perills i vicissituds i, per què no dir-ho, també d'amors. El Llibre dels fets, un text a mitjan camí entre les memòries i l'autobiografia, narra les gestes militars i polítiques que van donar origen al nostre poble, com també les petites anècdotes i les experiències més íntimes de la vida quotidiana del monarca. Una obra cabdal que va iniciar, juntament amb les aportacions d'un altre personatge extraordinari com fou Ramon Llull, la literatura feta en la nostra llengua.
M'ha agradat la majoria d'aquest llibre. És prou interessant i molt fàcil a llegir. M'interessava molt perquè parla de llocs que conec, i la gent que li rodejava el rei. Tot i que no desenvolupen els personatges (només "allà n'hi havia tal persona i ha fet tal cosa") era interessant tractar d'entendre la relació entre els varios nobles i el rei, quins homes el fiava y quins no. Finalment el que me cridava l'atenció era les seues raons per fer la conquesta, encara que digui que era perquè déu mana, també ens vorem que necessitava diners sempre (per aço està sempre fent recorregut per les seues terres) i sabia que València seria un bon lloc per guanyar més. M'he trobat cridanera que els seus consellers li van dir que no ho intenta o que quasi no podia seguir per falta de diners o vitualles. Sabent que és propaganda i no podem fiar del tot que és veritat, encara dóna un imatge poderós del temps i fets.