Nosaltres, qui

by Mireia Calafell

A Nosaltres, qui, Mireia Calafell fa un canvi de to i, aprofundint i insistint en la seva veu lírica, fa una aposta valenta allunyant-se del registre que li ha donat prestigi com a impulsora d’unes poètiques del cos, distanciant-se del gènere com a eix central del discurs i obrint la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l’al·legoria.


Qui som nosaltres i qui volem ser: vet aquí la qüestió fonamental que travessa un poemari bastit sobre la premissa que, per provar de respondre la pregunta, hi ha, com a mínim, dues actituds o lògiques possibles, la vertical i l’horitzontal. Així, el nosaltres que respon a la lògica de la verticalitat és aquell que es funda en els mites que mai no hem qüestionat prou, és el nosaltres que s’identifica amb l’Europa blanca, blanquíssima, que promou l’exclusió i les desigualtats, el canvi climàtic i els feminicidis. En canvi, l’horitzontalitat planteja el repte de saber-nos vulnerables, profundament dependents els uns dels altres, per això els poemes amb què conclou el poemari fan per acostar-se al desig, la malaltia, el dolor i la mort, i parlen d’un nosaltres sempre informe i desafiant que ho vol tot i sap que el tot, si apostem per allunyar-nos de la violència estructural d’identificacions erectes, està en camí.

Genres: Poetry

80 pages, Paperback

Published April 1, 2020

About the author

Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 23 de juny de 1980) és una poeta, escriptora i productora cultural catalana. Alguns dels seus poemes formen part d'antologies publicades a l'Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.
Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, treballa a Sullivan, des d'on desenvolupa projectes culturals i educatius. Va ser codirectora del festival Poesia i + (2016 i 2017) i des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia.

Reviews

[irene · Rating 5 out of 5]

és genial, quin art, quin gust ❤️‍🔥

«Quin privilegi més cruel / a aquest costat del món / l’al·legoria»

«et dic que no / que no és veritat / però sobretot / no deixis mai / d’allargar el bes / per si de cas / és un error / el que jo crec / i amb un sol gest / ho desfem tot / que la veritat / ho sé del cert / és tan sols fe / i fe vol dir / voler-ho tot / i tot vol dir / allargar el bes»

i realment hi escriuria tots els poemes

[Maria Sopena · Rating 5 out of 5]

He llegit pocs llibres de poesia i cap d’ells no ha transcendit en el meu record; aquest, però, en serà l’excepció. És el regal més especial d’aquest Nadal, i que bonic!! La manera com cada poema m’anava sacsejant una mica més… quina delicadesa i quina cura. No podria escollir el meu poema preferit, però em quedo amb aquest vers:

“que la veritat
ho sé del cert
és tan sols fe
i fe vol dir
voler-ho tot
i tot vol dir
allargar un bes.”

i aquest:

“Que et sigui dar l'instint
o aprenguis a crear-te’l.
Que no te'ns moris mai
i per amor no et matin.”

[irene · Rating 5 out of 5]

Preciós

Els meus preferits: Narcís, sí, sismologia i no és veritat. Realment, tots els poemes.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

'Hi ha revolucions que són monosil•làbiques'

He gaudit molt amb el canvi de to de l'autora respecte als seus altres poemaris. Té una veu molt distintiva, no se li pot negar. De l'únic que em queixo és que sigui tan curt, aquest poemari.

Un 4,5.

[Enric Martí · Rating 4 out of 5]

La part inicial és amb la que no he connectat tant. La resta està al nivell de "tantes mudes". Simplement la millor✨

[Yaiza · Rating 5 out of 5]

La Mireia Calafell ha escrit uns poemes preciosos i eixordadors alhora. Et captiven des del primer vers i els últims versos et donen un fort cop de realitat. Paraules boniques i ben posades que et faran pensar dies, setmanes i segurament mesos. Gràcies per aquests poemes.

[Nú Baltrons]

"la sang, aquesta sang, als meus poemes" 💜

[Artur · Rating 4 out of 5]

nyam nyam nyam

[SergiFàbregas · Rating 3 out of 5]

«Dins seu hi haurà tempestes i explosions | i lentament milers de meteorits | impactaran els bastiments de la memòria. | Avançarà fugaç cap al passat | quan rere els ulls no acabi mai la nit | i ja no hi hagi enlloc estrelles que l'orientin. | Serà tan dens el buit dins el seu crani | que no s'escaparà ni un fil de veu | quan cridi el vostre nom amb desconsol.»

[Oscar · Rating 4 out of 5]

«No. No ho vulgueu tot, que el tot està en camí. Té tanta pressa com vosaltres.» (del poema “No”)

[eguzkilore · Rating 5 out of 5]

He trobat en Nosaltres, qui una veu lírica que m'ha conquistat. Un poemari preciós, fresc, interessant i qüestionador. Se m'ha fet curt!! M'he quedat amb ganes de mes Mireia Calafell.

"És lògic, afirmes. És pobre, et contesto.
És pobre i fins i tot diria que fa por
seguir un ordre impossat, tanta puresa
i tan poc posar en dubte aquestes línies rectes,
patrons de files regulars, simètriques
com tombes enterrades sense llosa
d'on res no podrà ja ni néixer ni morir
i és clar, que res no pugui néixer és un problema,
però que no pugui morir, una catàstrofe."

"no deixis mai
d'allargar el bes
per si de cas
és un error
el que jo crec
i amb un sol gest
ho desfem tot
que la veritat
ho sé del cert
és tan sols fe
i fe vol dir
allargar un bes."

"Llavors, va dir que sí rotundament
com qui amb els llavis crea l'epicentre
d'un terratrèmol que vol devastacions.
[...]
Hi ha revolucions que són monosil·làbiques."

[Elena Riera Salazar · Rating 5 out of 5]

M’admira de la Maria-Mercè Marçal la capacitat que tenia de plasmar en forma de versos tots els coneixements que anava adquirint, com el pensament, les lluites compartides, els llibres que llegia acabaven convertits en vers. La Mireia Calafell té aquesta mateixa capacitat. Res no és superflu, encapçalen les seccions del llibre cites d’Adriana Cavarero, Judith Butler, Fina Birulés o Marina Garcés i, efectivament, en els versos hi veus el rerefons d’un pensament expressat en un altre llenguatge.

[Clara Bricu · Rating 5 out of 5]

Qüestionador i inspirador. Poesia fresca i profunda. Un necessari anàlisi de qui som i qui volem ser. Per a qui li encanta la poesia i per qui només en fan un tastet de tant en tant. Un llibre ple de dualitats precioses.

Espero que us encanti tant com a mi. I sinó, com a mínim que us arribi al fons del cor.

[pauix · Rating 4 out of 5]

De lectura lleugera, però punyent; he gaudit molt amb la seva relectura, tot i així, m'ha semblat menys rodó que "Si una emergència".

"Dir-te adéu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres."

"també és un gest heroic abandonar-se,
rendir-se en el punt just. Cridar-te en caure."

[Teresa Prats]

No he llegit tots els poemes, però la majoria, sí, i són clars i punyents. El de "Comiat" m'ha deixat amb la respiració tallada. I d'altres com "Narcís" també m'han agradat especialment.
Pendent: acabar-lo!

[Raquel M. · Rating 5 out of 5]

Llegiu-la!

[Júlia · Rating 4 out of 5]

‘Nosaltres’ i ‘Comiat’ dels meus preferits.

[Gerard Solé · Rating 5 out of 5]

"Fes veure que no saps que enllà de l'horitzó
hi ha un altre horitzó encara, un tros de mar on sura
aquella illa de plàstics que porta el nostre nom
i diu qui som als fills que juguen a la platja."

[Tuli Márquez · Rating 3 out of 5]

Brillantes a veces, a veces con oficio, a veces insulso.

[Blanca · Rating 4 out of 5]

un poemari amb alguns flaixos de lucidesa captivadors

[Carla BC · Rating 4 out of 5]

"...però sobretot / no deixis mai / d'allargar el bes / per si de cas / és un error / el que jo crec / i amb un sol gest / ho desfem tot..."

Una delícia

[Nura Lutfi · Rating 4 out of 5]

[…] que la veritat
ho sé del cert
és tant sols fe
i fe vol dir
voler-ho tot
i tot vol dir
allargar un bes.

[Anna Casajuana · Rating 2 out of 5]

Mireia Calafell m’atreveixo a dir que serà una de les poetes que estudiaran les generacions que venen. Francament em captiva en tots els sentits, té una oralitat col·loquial que m’atrapa en cada pàgina. En aquest darrer poemari, respecte els altres, he vist molta evolució. Viatja per la mitologia i en fa la seva íntima interpretació. “Dir-te adeu era això, veure com cremen boscos i ser jo tots els arbres”