Reis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.
Sebastià Alzamora i Marín neix a Llucmajor (Mallorca) el 6 de març de 1972. Es llicencia en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears el 1995 i, el mateix any, es trasllada a viure a Barcelona. A partir d'aquí compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d'altres, ha estat director de l'Espai Mallorca a Barcelona, delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya, director general de Promoció del Llibre de la mateixa institució i membre de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Ha estat també director editorial de l'àrea de català de Destino i de l'editorial Moll, professor de l'Aula de Lletres, de l'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès i del Col·legi de Llicenciats de Barcelona, i ha estat responsable de la biblioteca de la Fundació Pere Vergés.
Una meravella, una obra excepcional, des del punt de vista literari sobre dos personatges excepcionals: Joan March, contrabandista, banquer i un dels homes més rics del món a la seva època, i Joan Mascaró, traductor, escriptor, filòlgeg, poeta, orientalista..., professor de Cambridge. El segle XX vist a través dels seus ulls, mitjançants converses i episodis recreats literàriament, però reals i molt ben documentats. Barcelona, Donostia, es Pil·larí
Descriu dos personatges extraordinaris, que varen congeniar, molt diferents, originaris del mateix poble. Cadascun el descriu desde una part del llibre, desde el punt de vista de la persona mes propera. En un cas, el seu home de confiança i, en l’altre, la seva muller. M’ha agradat molt!!!
Lectura que fa conèixer dos homes del nostre entorn cultural que han tingut rellevància dins del món del s. XX. De tots dos qui coneixia era en Joan March el banquer que va posar a disposició del Alzamiento recursos necessaris perquè es portés a terme. La novel·la apropa al lector les aristes i vertents que tota persona humana té. L'autor presenta March com un home brillant, sense principis ètics que no l'afavoreixin a ell mateix, i el contraposa a Joan Mascaró, un home de lletres, igual en intel·ligència, però que, contràriament a l'home de negocis, és un home radicalment bo i lliurat a la recerca d'aconseguir el màxim bé espiritual a través del coneixement de la filosofia hindú. Al meu parer, aquest personatge i el seu entorn està dibuixat amb un traç excessivament tou o pla.
Hi ha algunes pàgines reeixides, però, malgrat que el punt de partença és força interessant, no m'ha acabat d'atrapar la proposta de l'autor. El punt culminant de l'obra és la llarga conversa entre els dos Joans a Ginebra assistits pel servil Tremulles. Hi ha alguna observació a destacar, en concret les paraules de Joan March sobre el poder: "Crec que el poder consisteix a no permetre que el meu entorn em condicioni. En lloc d'això, vull que sigui el meu entorn el que es vegi condicionat per mi. (pàg. 136).
Un placer leer esta novela. Por su perfecta documentación, la delicada manera de mezclar hechos reales y ficticios en la cual todos los personajes salen ganando. Por el ejercicio de sacar a la luz a dos grandes personajes que Mallorca ha visto nacer y han sido internacionalmente conocidos. He disfrutado sobre todo porque no me esperaba este novelón. En la primera parte (con un narrador testigo, Emili Tremulles -más o menos un "Sancho Panza" del Quijote, o "Watson" de Holmes) es el secretario de Joan March, emprendedor sin escrúpulos, con capacidad de ver el futuro de cada uno de sus negocios. Esta parte me ha encantado. Los dos personajes tienen conversaciones sobre la razón y la fe que me han hecho pensar mucho. La segunda parte, con la voz de Kathleen Ellis, la mujer de Joan Mascaró, quien nos hace ver cómo es la vida al lado de un brillante intelectual, especialista en lenguas sanscritas, pacifista y europeista, es una narración más cotidiana, realista, con grandes dosis de humor y amor. Por último comentar que ha sido una lectura del club de la biblioteca de Sant Jordi, @bibliosantjordi, coordinada por el gran Pep, quien consiguió que el autor nos acompañara y enriqueciera con sus comentarios.
Me gustó más la parte dedicada a Juan March, el financiero, que la dedicada a Joan Mascaró, el místico traductor. No me acaba de convencer que a lo largo de toda la obra se intente poner al mismo nivel a ambos hombres, aunque siempre dejando a Joan Mascaró en un plano moral superior. Decía que me gustaba más la primera parte pues se aproxima a varios momentos de la vida de Juan March sin juzgarlo de una manera maniquea como se suele hacer habitualmente en la mayoría de sus biografías. Sin embargo el autor no resiste la tentación de caer en este 'maniqueísmo' cuando confronta la vida de Juan March con la de Joan Mascaró. Continuaré con la reseña....
Novel. la irregular que, malauradament, tampoc he llegit amb la constància pertinent. Crec que és lloable la reconstrucció dels dos Joans. De Joan Mascaró, n'he après amb el llibre. La lectura és engrescadora i amb veus tangencials en sabem dels prohoms les seves dèries i tragèdies.
Joan Mascaró deixà escrit aquest paràgraf:
" O bé hem de viure una vida digna de ser escrita, o bé hem d'escriure coses dignes de ser llegides. Si no podem fer cap de les dues coses, al menys que puguem dominar una mica l'art que ens permeti LEGERE LEGENDA, que ens permeti llegir coses dignes de ser llegides.. A mesura que els anys passen un sent la poesia amb més bon sentit crític, bon senyal. No som vells, som joves d'etrrnitat"
This entire review has been hidden because of spoilers.
Confesso que li poso un 4 per la tasca que implica escriure un llibre així i que si em baso només en com l'he gaudit llegint-lo estaria més a prop del 3. Potser m'hagues agradat una mica més de pes o context de les històries de March i no tant de les de Mascaró. Se m'ha fet una mica pesada la conversa a Ginebra, pero en canvi ha estat una gran notícia el canvi en la lectura de les notes de la Kathleen.
Buscaré els dos documentals de TV3 sobe Joan March i Joan Mascaró
Sa part den March molt bona, es Tommy Shelby mallorquí. Personatge empatitzable si creus que ser un homo és fumar, beure, anar ben vestit i odiar a ses dones. Sa part den Mascaró ha estat més meh. Un hippi net intel·lectual, molt bon homo i molt ben valorat públicament i, oh sorpresa, acaba sent una figura paterna disfuncional... Sa perspectiva des seus capítols és de sa dona, i sa veritat està poc aprofitada. Salva bastant que en Tià escriu molt bé
A la primera part el protagonista és Joan March (contrabandista i banquer) i a la segona en Joan Mascaró (orientalista i místic). La veu que descriu Joan March és en Tremulles, la seva mà dreta que l'adora i hi està totalment sotmès. En canvi la veu que observa Mascaró és la seva dona, més aviat crítica. Aquest fet (enginyós) de descriure'ls des de les mirades d'altres, aporta un punt de desequilibri a la història, perquè en Joan March és exhalçat mentre en Joan Mascaró és posat baix una lupa però al mateix temps aquest fet té una lògica. March i Tremulles són els REIS DEL MÓN. En Mascaró, com a creient, mai podria encaixar en la lògica del món. L'autor intenta reequilibrar aquest fet amb la conversa final entre Tremulles i Joan Mascaró. Era difícil posar al costat dues personalitats tan diferents. Aprens. És un llibre que obre moltes portes a la història dels anys 45-60. Però quan l'acabes només te queden ses ganes de saber més sobre la seva vida, especialment, la de Joan Mascaró.