Una aproximació sentimental al Mediterrani, als petits plaers de la vida, i una invitació a observar i descobrir les històries dels llocs i de les persones que l'habiten.
«De petits ens pensàvem que el mar començava a l'Agulla de Castell i s'acabava a la Cova de cap Gros. No era un tros de mar gaire gran, però a nosaltres ens semblava tot un mó de cada roca en fèiem una illa; de cada platja, un continent; de tota la badia, un univers sencer. Era un paradís i en coneixíem cada pam, cada racó i cada sortint que servís per tirar-se de cap i capbussar-se en uns fons marins que també ens sabíem de memòria.»
Rafel Nadal va ser l'autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.
Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 , TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, periode durant el qual el diari va rebre, entre d'altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.
Siempre me he sentido profundamente mediterránea… Cuando era pequeña y me preguntaban de dónde era siempre contestaba: ¡Soy mediterránea! Estoy muy arraigada a este mar y siempre he pensado que llevo grabado en el ADN una manera de ser, de sentir, además de la parte física, de los países bañados por este mar. El Mediterráneo es un mar de acogida, de cultura, de tradiciones ancestrales y escenario de las civilizaciones más esplendorosas. Este libro ha sido escrito para mí… Es un paseo por el Mediterráneo, navegaremos por L’Empordà, Chipre, varias islas griegas, Italia, etc; descubriendo las historias de sus parajes y de las personas que lo habitan, la gastronomía, sus tradiciones, los pequeños placeres de una vida mediterránea y, todo ello, bajo la mirada y recuerdos sentimentales de Rafel Nadal. Un libro para leer en la orilla del Mediterráneo… Me ha gustado mucho.
He disfrutat molt llegint-lo. En alguns moments no m’ha enganxat molt perquè narra en detall les seves experiències en els viatges, en d’altres m’ha transportar a les meves experiències passades al Mediterrani i me l’ha fet valorar molt més del que ja el valorava.
Fluixet. Francament millorable. Al llibre li falta unitat, es tracta més aviat d'una sèrie d'articles de dominical de diari, sense gaire coherència. Però un parell de cosetes em molesten particularment. Una és una certa tendència de l'autor a mirar per sobre l'espatlla el seu lector: es fa el saberut, el qui ha viatjat per tota la Mediterrània i s'ha topat amb personatges importants en els hotels que visita. Li he de reconèixer que sembla agradar-li això de xerrar amb la gent que veu, però això no el converteix necessàriament en turista "sostenible" ni en turista més intel·ligent que els altres. Però se'n dona els aires. Que per això sap escriure, per dir sempre corriol, en lloc de camí o sender. Vaja, per ser més precisos, un dels viatges que narra l'he fet jo mateix i no m'ha semblat que n'hagi tret tot el profit possible. Però el que em crea més problema és la relació d'una certa gent amb la costa empordanesa, i en particular la baix empordanesa. La construcció dels mites nacionals catalans té fortes arrels empordaneses. I el mite de la Costa Brava, amb el Pla i tota la pesca, hi juga un paper important. No sé què m'empipa més, si els records d'un passat de fills de la burgesia benestant estiuejant amb els pescadors locals que fan el paper de subalterns necessaris per l'esplai dels nens de casa bona, o la idealització d'una costa que és plena de gent i de la qual cal fugir quan l'estiu s'acosta, perquè és invivible i més falsa que un duro sevillanu. He vist en què s'ha convertit la costa amb un procés de degradació que fa més de cinquanta anys que està en marxa amb la complicitat de gairebé tothom, amb només dues curtes interrupcions, la de l'arribada de les formes democràtiques i la de la crisi del 2008. Llocs que tenien gràcia, però ja estaven supervalorats pels trend-setters de l'època, els Pla i similars, van esdevenir Platges d'Aro extensives destruïnt l'entorn natural a còpia d'urbanitzar tot, el que és urbanitzable i el que no ho és. Si la visió que se'ns dona de la Costa Brava és tan llunyana del que considero la realitat, què puc pensar del que es diu d'altres indrets d'aquesta Mediterrània idealitzada, convertida en mite per la intel·lectualitat local? Aquí és on el lirisme una mica fàcil d'en Rafel em resulta excessiu. Però segurament és cosa meva, perquè tinc llaços amb aquesta costa, l'he vista degradar-se i, al cap i a la fi, sempre he pensat que les pedres no són sorra i que la majoria de les platges són més aviat trossos de costa en forma còncava que no platges.
En aquest estiu del 2020 on la possibilitat de viatjar ha quedat minvada per la pandèmia del Coronavirus, Mar d'estiu m'ha permès viatjar alguns llocs que l'autor ha visitat a la seva vida. I no només a llocs físics, sinó també a records de la infantesa, i a petits plaers com el menjar, que han fet que la lectura d'aquest llibre hagi sigut un d'aquests plaers per si mateixa.
Meravellós, m,ha portat olors e imatges de llocs on he estat i a on, no ara mateix faria la maleta per anar-hi. He plorat i m,he emocionat a Stromboli amb la senyora que preguntava si es podia arribar amb cotxe a l,illa i a Icària amb els nens dels miralls. Gràcies per aquest llibre increible, mediterrani, fresc i natural
"En cap altre país mediterrani no es mengen unes tomates tan infames com a Catalunya". Frase tan bona i certa com tot el llibre d'en @nadalrafel. Llegir-lo mai no cansa, tant en narració com en, aquest cas, descripció.
Un cant a la vida. A les petites coses, a l'amor cap a la vida analógica, a la grandesa de tenir a gent al teu costat que comparteix les ganes de viure el mateix... M'encanta les descripcions de les plantes i de les olors que narra en el llibre en funció de la zona on es troba.
Quina delícia de llibre…Recorre el mediterrani de la mà d’en Rafel Nadal m’ha captivat. La lleugeresa de l’escriptura, l’amor per les petites coses, per les converses, pel menjar. El llibre et transporta per pobles, paisatges moments i sobretot ’atrapen les històries humanes que hi ha al darrera de cada poble banyat per la Mediterrània. Quines ganes d’escapar-me a Grècia, Xipre però abans passant per Portlligat.
Un llibre agradable de llegir, sobretot en vespres de dies feiners de novembre, en aquesta mena de pseudo confinament que estem vivint darrerament. Res millor que aquesta novel·la per traslladar-nos als llargs capvespres a les platges de la Costa Brava, les postes de sol de llum ataronjada, els mercats ensolellats i l'estona de regar les tomaqueres a l'hort.
És un llibre per llegir a l'estiu amb calma davant el mar. No és cap obra mestra, ni una història continuada; però si sabeu trobar l'ambient idoni podreu gaudir d'una lectura d'allò més plaent, que ens descobreix algun dels indrets més bells de la Mediterrània de la mà de la ploma esmolada de Nadal.