Des de fa anys Àngel Mauri ha estat donant voltes a una pintada inacabada que va veure en una paret de Cerdanyola: "La felicitat no és completa. Fal...". Encara que no se sent feliç, seria inexacte considerar-lo un desgraciat integral. En qualsevol cas, no està segur de què li falta. La felicitat no és completa narra set episodis en la seva formació entre 1971 i 2003. L'amistat, la família, l'educació, l'amor, la feina o la política són etapes de la seva socialització, en general defectuosa. A més d’un dubtós aprenentatge vital, la novel·la retrata les continuïtats i les metamorfosis, les contradiccions i les reminiscències d'un personatge, però també els escenaris, les paraules, els jocs i les cançons d'una època.
Sense crítica ni nostàlgia, al contrari: amb humor, tendresa i, sobretot, amb la força de l'hiperrealisme, La felicitat no és completa recorre el foc i la cendra, els costums i les singularitats d'una generació que va veure la llum quan va morir John F. Kennedy i ofereix una visió inèdita dels anys setanta i vuitanta.
Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.
A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.
Un home en els 40 malalt de càncer repassa la seva història, pas per la UAB inclòs, i deixa ben preparat el seu sepeli, on seran convidats tots els que li han deixat petja.
Un llibre on la majoria de capítols semblaven escrits per mi (sóc coetani d'en Pagès) però en el sentit negatiu, és a dir, les notes manuscrites que vaig redactar en aquelles dècades dels 80 i 90, de la mili, etc. Al contrari de les meues notes, està ben escrit (és en Pagès Jordà) però, ai las!, no gaire ben lligat. Aparentment, perquè quan he arribat al darrer capítol (el que passa l'any 2003) tot quadra i m'he dit «sí senyor!». I 3 estels en comptes de les 2 que tenia pensades.(Per mi 3 estels és una bona puntuació).