Baltasar Porcel (1937-2009) was a prominent Spanish writer, journalist, and cultural figure, best known for his contributions to Catalan literature. Born in Andratx, on the island of Mallorca, Porcel developed a deep connection with the Mediterranean culture that would heavily influence his work.
He began his literary career in the 1960s, quickly gaining recognition for his novels, essays, and journalistic pieces. His writing is characterized by its rich, evocative language and its exploration of themes such as identity, power, and the complexities of human nature. Among his most celebrated works are "Cavalls cap a la fosca" (Horses into the Dark), "Les primaveres i les tardors" (The Springs and the Autumns), and "El cor del senglar" (The Heart of the Wild Boar).
Porcel's novels often depict the tensions and contradictions of Mallorcan society, blending myth, history, and personal experience. His ability to create complex, layered narratives earned him numerous literary awards, including the prestigious Ramon Llull Prize and the National Prize for Catalan Literature.
In addition to his literary achievements, Porcel was a prominent journalist, writing for major Spanish newspapers like La Vanguardia and El País. His insightful and often provocative commentary on cultural and political issues made him a respected voice in Spanish media.
Baltasar Porcel's legacy is that of a master storyteller who captured the spirit of the Mediterranean and the nuances of human existence, leaving an indelible mark on Catalan literature and culture. His works continue to be studied and celebrated for their artistic merit and their deep connection to the Mallorcan landscape and identity.
"Ara sóc el cor d'un senglar en un estel, la solitud d'un mite... Sóc la meva mesura i la meva finalitat."
sent com es un entramat barroc d'històries mitològiques, d'aventures, romàntiques i tremendament humanes de la mallorca del passat i del present i tan deliberadament centrada en temes com el llegat, la tradició familiar, etc., s'hauria d'haver dit "Canto jo i la cigala em balla", per lo fornosi que s'acaba posant i perquè acaba sent una autèntica palla al mirall del baltasar porcel (i compte que no ho dic com a crítica)
Com va escriure un dia algú sobre en Porcel: “en el magma del seu origen hi cap tot l’univers”. Llàstima q li costés tant quedar-se en la trama i necessités mostrar el seu “saber”, certament a cops pot fer-se pesat, però ningú com ell sap explicar aquestes coses: la insularitat, la força abessagadora de l’intangible… quelcom de salvatge q, probablement, no sigui a l’abast de tothom.
Mena de biografia d'un tiet de l'autor, Baltasar Guillem, no se sap si hi ha molta o poca ficció, un llibre d'estructura complexa, com un mosaic en què va relatant episodis i personatges fins moltes generacions enrere relacionats amb el seu protagonista i els seus avantpassats. Moments de prosa brillantíssims. Res a veure amb una biografia convencional. Retrata un personatge realment excepcional: lliure, seductor (amb les dones), anarquista, antisistema i alhora bon vivant, que té una relació amb l'autor que va més enllà d'haver-lo fet hereu de Les Cases Velles, escenari principal de la història, una possessió per devers Andratx o Sant Elm. És un dels principals escenaris mítics que apareixen al conjunt de l'obra de Porcel. Un apunt personal: és un error llegir una novel·la així a petites cullerades, sovint només dues pàgines abans de dormir. L'he gaudit molt més quan he fet tirades llargues, de 20 o 30 pàgines, per la seva complexitat, gran quantitat de personatges, èpoques i veus narratives (hi ha fragments de diaris, cartes...), et perds més, llegint poc cada vegada.