Des de sempre, l'home ha somiat en viatjar a l'espai. La visió d'un cel estrellat evoca imatges de mons remots i fascinants, llocs misteriosos que esperen ser explorats. La humanitat ha viscut sempre confinada dins el planeta. A penes fa mig segle que hem començat a esgarrapar el cosmos, i en aquest temps hem après a escapar de la gravetat de la Terra, explorar Mart amb robots i mantenir un laboratori permanent en òrbita. És xocant pensar que, tot i la nostra humilitat, haguem assolit èxits tan increïbles com trepitjar la Lluna. Aquest és un llibre per celebrar l'aventura de l'espai, i està farcit de gestes heroiques i de somnis fets realitat. També de tragèdies i errors colpidors que ens recorden el respecte obligat cap a un entorn perillós i agressiu. L'espai representa una oportunitat per seguir aprenent i avançant. La seva exploració és l'esperança d'un futur millor, en què, gràcies a haver-los practicat allà fora, siguem capaços d'impulsar valors com la solidaritat i la pau aquí, al nostre planeta.
Joan Anton Català Amigó (Tarragona, 7 d'agost de 1961) és un divulgador científic, escriptor i consultor català. Especialitzat en astronomia i astrofísica, aplica els seus coneixements a la gestió del canvi en l'àmbit de les organitzacions.
Molt bé. Un repàs de coses que com a aficionat ja sabia, d'altres que només coneixia superficialment i encara d'altres que desconeixia totalment. Primer amb el seu llibre “Geopolítica de l'espai” i ara amb aquest, comprovo que Joan Anton Català Amigó és un divulgador a seguir.
Maravilloso. Ese es el único adjetivo que puede salir de mí hacia este libro. De lo mejor que he leído en la historia del ser humano hacia el espacio. Se trata de 100, bueno 101, historias sobre todos los aspectos de la exploración espacial y desde todos los puntos de vista. Americanos, rusos, chinos e indios; sobre los costes, los accidentes, las sondas que se han perdido por errores que debieron hacer sentir sudor frío a los ingenieros, la sonda que más suerte tuvo, etc. Habla también de los hombres implicados, con nombres y apellidos, las pocas mujeres que han ido y los comentarios machistas o errores en su preparación de los ingenieros hacia ellas. Cada capítulo de ellos tiene 3 páginas y la verdad es que bastan y sobran para asombrar en cada una de ellos.
Es un libro de aquellos que se puede recomendar a todo el mundo mínimamente apasionado por el espacio o la astronáutica. ¡Ah! es en catalán. No sé si hay traducción al castellano.
Me ha gustado mucho, aunque tampoco era tan difícil porque el tema de la exploración espacial en general me encanta 😂 Pero valoro que esté contado de forma muy amena y cercana, sin tecnicismos y sin aburrir. La única pega que le pondría es que he encontrado algunas erratas en nombres y fechas (y no soy una experta!)