Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) és un dels escriptors catalans més universals, traduït a les principals llengües europees. Narrador, novel·lista, poeta, autor teatral, la seva obra tracta els grans temes de la literatura amb una gamma de registres d’una complexitat i amplitud úniques en el nostre món cultural, que hem sintetitzat en tres aspectes el compromís amb els humiliats i ofesos, la mística com una manera d’entendre la relació de l’home amb el cosmos, la sàtira com un mirall de les relacions humanes. Hem reunit totes les facetes d’Espriu en un àlbum il·lustrat, que proposa un recorregut per la seva vida i la seva obra. Reconstrueix amb imatges la infantesa a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau, els orígens del mite de Sinera, els referents de l’obra narrativa que va escriure als anys trenta, el món universitari i la relació amb l’actualitat política i social dels anys de la República. I explica com després de la Guerra Civil Espriu va esdevenir un punt de referència de la represa cultural catalana, mitjançant la poesia, el teatre i la cançó.
Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un crític literari i escriptor català. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1994 publica setmanalment articles al diari La Vanguardia. També col·laborà amb Avui, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Quimera, Revista de Catalunya, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Canigó, El Temps i Àrtics. Com a assagista ha tractat la imatge de Barcelona en la literatura entre els anys setanta i els Jocs Olímpics d'estiu de 1992. L'obra literària reflecteix el fracàs de les utopies i la desaparició del món industrial.
Ha estat comissari de diverses exposicions literàries, com per exemple les dedicades a Joan Perucho (1998), Josep Palau i Fabre (2001) i Quim Monzó (2009-2010).
Ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002 per La ciutat interrompuda i els premis Octavi Pellissa 2006, Ciutat de Barcelona d'assaig 2008 i Lletra d'Or 2009 per El dia revolt.
Alter Músiques Natives fou un projecte de Julià Guillamon del 2005 que consistí en un llibre en català publicat el 1995. Fou un primer esforç per explorar una línia de continuïtat històrica de les altres músiques a Catalunya. El llibre anà acompanyat d'un doble disc que comença amb la Peça per a serra mecànica (1964) de Josep Maria Mestres Quadreny i que acaba amb la Sardana dels desemparats (1995) de Pascal Comelade. També es va realitzar una exposició relacionada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, comissariada pel mateix Julià Guillamon.