What do you think?
Rate this book
Carrer Marsala
A Carrer Marsala Miquel Bauçà dóna veu a un personatge, Rogério, del qual sabem poques coses concretes: està casat amb Magdalena, és lector d’Ausiàs March i de Jordi de Sant Jordi, és un venedor de sabó obsessionat per l’higiene bucal i recorre una geografia que es va desdibuixant progressivament. Hipocondríac i paranoic, Rogério és un explorador de perplexitats que fa un petit esforç per estimar-se sense aconseguir-ho mai del tot.
Carrer Marsala proposa una gran tensió entre la vivència interior i l’espai l’exterior. L’entorn immediat, que procura mantenir en un ordre estricte: l’obsessió per la higiene de les dents o per les ungles. A l’exterior, la ciutat es percep com una amenaça. La sensació de pànic arriba al paroxisme a la part final. La idea de pecat, de profanació, és inseparable de la intimitat de la cambra on el protagonista se situa fora de la llei. Conté alguns elements que fan pensar en una picaresca moderna: els projectes per negocis inviables, la preocupació pels diners, la violència amb arma blanca, les presències femenines i el clima d’obsessió sexual. El paisatge és al mateix temps molt concret i molt abstracte. La Sagrera, el Carrer Gran, la Rambla, l’Estació de França. I més enllà, la Guineueta, Santa Coloma, Mollet, Montcada i Reixach, Mas-Rampinyo, Molins de Rei.
Carrer Marsala proposa una gran tensió entre la vivència interior i l’espai l’exterior. L’entorn immediat, que procura mantenir en un ordre estricte: l’obsessió per la higiene de les dents o per les ungles. A l’exterior, la ciutat es percep com una amenaça. La sensació de pànic arriba al paroxisme a la part final. La idea de pecat, de profanació, és inseparable de la intimitat de la cambra on el protagonista se situa fora de la llei. Conté alguns elements que fan pensar en una picaresca moderna: els projectes per negocis inviables, la preocupació pels diners, la violència amb arma blanca, les presències femenines i el clima d’obsessió sexual. El paisatge és al mateix temps molt concret i molt abstracte. La Sagrera, el Carrer Gran, la Rambla, l’Estació de França. I més enllà, la Guineueta, Santa Coloma, Mollet, Montcada i Reixach, Mas-Rampinyo, Molins de Rei.
61 pages, Paperback
First published February 1, 1985
23 people want to read
About the author
Miquel Bauçà
21 books8 followersMiquel Bauçà Rosselló (Felanitx, Mallorca, 1940 – Barcelona, 2005), poeta i narrador, va destacar pel seu radicalisme verbal i social.
De la seva faceta com a poeta va ser distingit amb el premi Salvat-Papasseit, el 1961, amb Una bella història, un primer llibre que va enlluernar la crítica quan només era una jove promesa. Posteriorment va obtenir altres guardons com el Vicent Andrés Estellés, el 1974, per Notes i comentaris o el Ciutat de Barcelona del 1985 per Carrer Marsala. Aquest últim, el seu primer llibre en prosa, va marcar un punt d'inflexió en l'acollida crítica dispensada a l'autor. Convertit en un escriptor de referència per als qui volien trobar una literatura compromesa amb una idea integral de l'ésser humà, a partir d'aleshores se'l va voler assimilar a un sistema que ell sempre rebutjava d'una manera o d'una altra. Així, tot i que el 1989 va guanyar el premi Sant Joan de novel·la amb L'estuari, no es va sentir mai dins de la societat literària del seu temps. En narrativa també va publicar El canvi (1997), un innovador recull estructurat en forma de diccionari, i Els somnis (2002), entre altres. Durant els darrers anys es va allunyar encara més de les realitats quotidianes, però no per això va deixar de banda la seva obra, una de les més originals i intenses de la generació literària dels setanta. Miquel Bauçà va morir el 3 de gener del 2005 i va deixar al darrere una obra inclassificable, una obra que eixampla els límits de la literatura catalana contemporània.
De la seva faceta com a poeta va ser distingit amb el premi Salvat-Papasseit, el 1961, amb Una bella història, un primer llibre que va enlluernar la crítica quan només era una jove promesa. Posteriorment va obtenir altres guardons com el Vicent Andrés Estellés, el 1974, per Notes i comentaris o el Ciutat de Barcelona del 1985 per Carrer Marsala. Aquest últim, el seu primer llibre en prosa, va marcar un punt d'inflexió en l'acollida crítica dispensada a l'autor. Convertit en un escriptor de referència per als qui volien trobar una literatura compromesa amb una idea integral de l'ésser humà, a partir d'aleshores se'l va voler assimilar a un sistema que ell sempre rebutjava d'una manera o d'una altra. Així, tot i que el 1989 va guanyar el premi Sant Joan de novel·la amb L'estuari, no es va sentir mai dins de la societat literària del seu temps. En narrativa també va publicar El canvi (1997), un innovador recull estructurat en forma de diccionari, i Els somnis (2002), entre altres. Durant els darrers anys es va allunyar encara més de les realitats quotidianes, però no per això va deixar de banda la seva obra, una de les més originals i intenses de la generació literària dels setanta. Miquel Bauçà va morir el 3 de gener del 2005 i va deixar al darrere una obra inclassificable, una obra que eixampla els límits de la literatura catalana contemporània.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
November 28, 2024
Al poco tiempo que me decidí a probar con la literatura seria, Miquel Bauçà murió. Su nombre resonó en las páginas culturales de la prensa catalana, que lo saludó como un maestro secreto de la literatura nacional, personaje esquivo y poco dado a las efusiones públicas y mediáticas, diferente de otros mallorquines asentados en el panorama literario catalán como ahora Baltasar Porcel o Maria de la Pau Janer. Bauçà provenía de la poesía y su estética es más radical, audaz y escurridiza como así lo fue el hombre.
Me alegro no haber satisfecho entonces ese estímulo mediático. No habría comprendido nada, me habría desconcertado e incluso irritado el notorio hermetismo de esta obra, pues es una obra lírica antes que narrativa, prosa poética, que se viste con los ropajes de Rimbaud, fibrosa y altamente rítmica. Durante la narración se nombra de forma repetida a pianistas, mención que sin duda ha de servir al lector para comprender que es mejor llevarse por el ritmo antes que no aguardar a que se conforme una historia al estilo clásico.
Pero, aunque dfícil, esta Carrer Marsala no es una obra impenetrable, a su forma sigue el carril de la novela barcelonesa, que podría buscar sus precedentes en Josep María de Sagarra y Merçè Rodoreda, nos pone en la mirada de un hombre llamado Rogério (así, en portugués) y la narración lanza y, empleando grandes dosis de ironía, incluso de parodia, va recuperando motivos como ahora su aspecto físico, el poco agrado que le despiertan las relaciones interpersonales o la tensión de las relaciones con las mujeres. A todas luces un hombre atenazado por sus inseguridades y agobiado por las rutinas y la convivencia en la ciudad. Recorre Barcelona de punta a punta, pisa o menciona desde el Tibidabo a Sant Andreu o Sants. Entran a coalición ciudades francesas y otros puntos de Catalunya, como perfilando en ese sujeto una suerte de avatar de la sociedad catalana.
El valor, pues está efectivamente en la musicalidad de su prosa y la riqueza de un vocabulario sabiamente empleado y ubicado a lo largo de vagabundeo de su narrador que también se contagia al lector. Desde luego no es una obra sencilla, pero está claro que, por lo anteriormente mencionado, es lógico que Carrer Marsala permanezca como discreta joya de disfrute privado para los catalanoparlantes.
Me alegro no haber satisfecho entonces ese estímulo mediático. No habría comprendido nada, me habría desconcertado e incluso irritado el notorio hermetismo de esta obra, pues es una obra lírica antes que narrativa, prosa poética, que se viste con los ropajes de Rimbaud, fibrosa y altamente rítmica. Durante la narración se nombra de forma repetida a pianistas, mención que sin duda ha de servir al lector para comprender que es mejor llevarse por el ritmo antes que no aguardar a que se conforme una historia al estilo clásico.
Pero, aunque dfícil, esta Carrer Marsala no es una obra impenetrable, a su forma sigue el carril de la novela barcelonesa, que podría buscar sus precedentes en Josep María de Sagarra y Merçè Rodoreda, nos pone en la mirada de un hombre llamado Rogério (así, en portugués) y la narración lanza y, empleando grandes dosis de ironía, incluso de parodia, va recuperando motivos como ahora su aspecto físico, el poco agrado que le despiertan las relaciones interpersonales o la tensión de las relaciones con las mujeres. A todas luces un hombre atenazado por sus inseguridades y agobiado por las rutinas y la convivencia en la ciudad. Recorre Barcelona de punta a punta, pisa o menciona desde el Tibidabo a Sant Andreu o Sants. Entran a coalición ciudades francesas y otros puntos de Catalunya, como perfilando en ese sujeto una suerte de avatar de la sociedad catalana.
El valor, pues está efectivamente en la musicalidad de su prosa y la riqueza de un vocabulario sabiamente empleado y ubicado a lo largo de vagabundeo de su narrador que también se contagia al lector. Desde luego no es una obra sencilla, pero está claro que, por lo anteriormente mencionado, es lógico que Carrer Marsala permanezca como discreta joya de disfrute privado para los catalanoparlantes.
September 30, 2012
Quina bestiesa.
July 8, 2025
escriu molt bé però quina mandra
November 17, 2021
L’última frase la millor.
June 18, 2024
M'ha agradat la prosa de Bauça.
August 26, 2025
Un monòleg d'un hipocondríac paranòic obsessionat amb la higiene dental, el sexe, la Guerra Civil, els veïns... aquest llibre és el més semblant a tenir depressió i no sortir de casa en tres dies seguits. La vida se li apareix al davant com un fantasma, tot se li barreja: pensament, rutina, emocions... i res és sòlid. Lectura força angoixant.
May 21, 2023
Escriptura automàtica. N'he llegit un 25%. En aquesta obra en particular, no està molt malament, però no és el meu tipus de literatura.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews