What do you think?
Rate this book
En este primer volumen de la Colección EL OCULTISMO EN EL CINE se dan cita las películas que se han inspirado en el vudú a lo largo de la historia. Desde YO ANDUVE CON UN ZOMBI de Jacques Tourneur hasta EL CORAZÓN DEL ÁNGEL de Alan Parker o LA SERPIENTE Y EL ARCO IRIS de Wes Craven, desde las ignotas cintas de serie B de los años 30 y 40 del siglo XX protagonizadas por Boris Karloff, Bela Lugosi o John Carradine, hasta las aportaciones más actuales. Reinas y sacerdotes vudú, zombies, sociedades secretas, viejos y malditos cantantes de blues, sacrificios rituales, posesiones, ceremonias a la luz de la luna. El libro que tienes en las manos es un exhaustivo repaso al cine inspirado en ese particular universo de la mano de Dani Morell, Javier J. Valencia, José Ángel De Dios, Óscar Sueiro, Víctor Castillo y Xavi Torrents.
Pero VUDÚ es mucho más que eso. Dani Morell, el coordinador de la obra, es un apasionado de la historia, del universo sureño de los Estados Unidos, la literatura, el cine y la cultura popular. Eso da como resultado una inmersión en los orígenes del vudú, un reconocimiento a los primeros estudiosos y aventureros que lo difundieron y un repaso detallado a la ficción que se atrevió y se atreve con el tema (relatos, novelas, cómics, música, videojuegos…), abriendo la puerta al lado más oculto y emocionante de Nueva Orleans, Haití y las islas del Caribe.
Sumérgete en los oscuros pantanos de Luisiana y descubre la insólita y pavorosa construcción que ha hecho el cine con ese imaginario tan exuberante
Pero VUDÚ es mucho más que eso. Dani Morell, el coordinador de la obra, es un apasionado de la historia, del universo sureño de los Estados Unidos, la literatura, el cine y la cultura popular. Eso da como resultado una inmersión en los orígenes del vudú, un reconocimiento a los primeros estudiosos y aventureros que lo difundieron y un repaso detallado a la ficción que se atrevió y se atreve con el tema (relatos, novelas, cómics, música, videojuegos…), abriendo la puerta al lado más oculto y emocionante de Nueva Orleans, Haití y las islas del Caribe.
Sumérgete en los oscuros pantanos de Luisiana y descubre la insólita y pavorosa construcción que ha hecho el cine con ese imaginario tan exuberante
386 pages, Paperback
Published June 29, 2020
2 people are currently reading
53 people want to read
About the author
Dani Morell
15 books38 followersDani Morell és fotògraf i muntador de vídeo professional. Ha treballat per Televisió de Catalunya i Gran Enciclopèdia Catalana, entre d'altres. Ha dirigit i produït diversos curtmetratges de ficció i documentals, alguns d'ells premiats (Pepón Coromina a la millor producció per "My Derry" i Torretes de Calella al millor curtmetratge en català per "Doble Angoixa"). Apassionat de la literatura i la cultura popular, fa anys que col·labora en diferents revistes digitals, publicacions i llibres sobre cinema i televisió.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
August 5, 2022
Me ha fascinado!
Una recorrido por el contexto histórico socio cultural del vudú hasta su innegable influencia en las diferentes expresiones del arte.
Nos hace mención a películas icónicas, tanto las que no se rigen para nada por las características del vudú como aquellas que si, porque el vudú en la ficción ha sido mal desarrollado y sobre todo adornado, con la finalidad de generar interés en el público.
Personajes reales que se han hecho conocidos por ser abordado en series o pelicula.
A lo largo de las páginas se aprecian un sinfín de referencias a películas, libros, autores, directores, relatos, literatura en general que ha tomado el vudú y lo ha desarrollado en diferentes contextos, incluso en videojuegos, comics, etc. También aborda lugares que se han vuelto muy característicos, como New Orleans.
Un ensayo muy completo que entrega información valiosa para todo amante el saber en cuanto a la influencia del vudú en diferentes e aspectos y cómo autores como al autor maldito Heinz, Hodgson, Howard, Masterton, Gaiman, entre varios otros, han encontrado en el vudú una fuente de inspiración para sus grandes historias.
Así que si tienen la oportunidad de leerlo, háganlo, no se arrepentirán, funciona tanto como si no conoces nada del tema, haciendo que descubras autores, películas y más, como también para esclarecer y relacionar conocimientos.
Una recorrido por el contexto histórico socio cultural del vudú hasta su innegable influencia en las diferentes expresiones del arte.
Nos hace mención a películas icónicas, tanto las que no se rigen para nada por las características del vudú como aquellas que si, porque el vudú en la ficción ha sido mal desarrollado y sobre todo adornado, con la finalidad de generar interés en el público.
Personajes reales que se han hecho conocidos por ser abordado en series o pelicula.
A lo largo de las páginas se aprecian un sinfín de referencias a películas, libros, autores, directores, relatos, literatura en general que ha tomado el vudú y lo ha desarrollado en diferentes contextos, incluso en videojuegos, comics, etc. También aborda lugares que se han vuelto muy característicos, como New Orleans.
Un ensayo muy completo que entrega información valiosa para todo amante el saber en cuanto a la influencia del vudú en diferentes e aspectos y cómo autores como al autor maldito Heinz, Hodgson, Howard, Masterton, Gaiman, entre varios otros, han encontrado en el vudú una fuente de inspiración para sus grandes historias.
Así que si tienen la oportunidad de leerlo, háganlo, no se arrepentirán, funciona tanto como si no conoces nada del tema, haciendo que descubras autores, películas y más, como también para esclarecer y relacionar conocimientos.
August 10, 2022
Primer volumen de la serie El ocultismo en el cine de la editorial Dilatando Mentes. Ensayo que se aboca a plantear brevemente la presencia de la religión vudú en la cultura literaria, cinematográfica, religiosa e investigativa en África, Haití, Estados Unidos y otros países donde se practica o ha tenido una relevancia mediática y cultural.
Han sido muy interesantes los aportes de Dani Morell sobre la investigación de la religión vudú por parte de distintos personajes tanto practicantes como estudiosos del tema. Como con la mayoría de ensayos, terminé con una lista enorme de libros por leer. Me encantan las referencias a cuentos, relatos y novelas vudú que desconocía o que ignoraba que tuvieran esa temática.
Me hubiera gustado que se ahondara más en literatura que en cine, pero en fin, por algo la serie se llama El ocultismo en el cine.
Han sido muy interesantes los aportes de Dani Morell sobre la investigación de la religión vudú por parte de distintos personajes tanto practicantes como estudiosos del tema. Como con la mayoría de ensayos, terminé con una lista enorme de libros por leer. Me encantan las referencias a cuentos, relatos y novelas vudú que desconocía o que ignoraba que tuvieran esa temática.
Me hubiera gustado que se ahondara más en literatura que en cine, pero en fin, por algo la serie se llama El ocultismo en el cine.
December 30, 2020
Primer volumen de la que, esperamos, sea una exitosa serie sobre el ocultismo en el cine escrito por Dani Morell y los sospechosos habituales del pájaro burlón fantástico ensayo q repasa en profundidad un subgénero fascinante.
Profundo y completo ensayo que trata el vudú desde el punto de vista cultural e histórico y su influencia en la cultura tanto en la literatura como en la música, los cómics y, por supuesto, el cine. Ya tardais si os fascina, como a nosotros, todo lo q huela a Vudú y los pantanos.
Profundo y completo ensayo que trata el vudú desde el punto de vista cultural e histórico y su influencia en la cultura tanto en la literatura como en la música, los cómics y, por supuesto, el cine. Ya tardais si os fascina, como a nosotros, todo lo q huela a Vudú y los pantanos.
July 12, 2020
Ameno e interesante recorrido por las obras más representativas del séptimo arte con el vudú como denominador común. Su análisis me ha llevado a revisionar obras capitales como "La legión de los hombre sin alma", "Yo anduve con un zombie", "La serpiente y el arco iris" o "El corazón del ángel".
July 23, 2020
Completísimo y único libro sobre este tema escrito en castellano.
April 9, 2021
Vaig arribar a «Vudú. El ocultismo en el cine Vol.1» a causa del meu interès cinèfil, esperonat per una eufòria indescriptible després de descobrir el culte del vudú a pel·lícules com «White Zombie», «I Walked with a Zombie» i «The Serpent and the Rainbow». Curiosament, un cop acabat el llibre, la part d’anàlisi cinematogràfica és la que he trobat menys interessant —que no vol dir que no ho sigui—, si bé m’ha servit per conèixer noves pel·lícules i afegir-ne un bon grapat a la meva llista de propers visionats. Però anem a pams.
Sens dubte el que més vull destacar d’aquest volum coordinat per Dani Morell és l’excel·lent edició, així com la barreja de rigor i passió dels textos inicials. També és d'agrair l’acurada estructuració de les seccions, cosa que evita la tendència al desordre i les excessives i molestes reiteracions que he trobat en altres assaigs d’índole similar. Els dos primers capítols, signats ambdós pel mateix Morell, conformen un vast corpus argumental que submergeixen al lector en la complexa i inabastable fe del vudú: el valor històric i antropològic d’aquesta introducció és innegable i van servir perquè un servidor quedés meravellat. Com a culte religiós el vudú no té parangó, ja que és dels pocs —sinó l'únic— que equipara els rols de l'home i la dona, i és una fe clarament oberta que no dubta a agafar iconografies i models d'altres credos per fer-se'ls seus i exercir com a elements integradors de la comunitat que el practica; això té la seva raó de ser en els antics esclaus, que amagaven el vudú als seus amos sota la màscara d'un catolicisme adaptat als costums locals.
El tercer capítol, escrit també per Morell i que emmarca el vudú en el terreny de la ficció, és la baula que lliga la primera part, més acadèmica i racional, amb la crítica cinematogràfica pròpiament dita, molt més lleugera i visceral. En el meu cas també va ser l'element que va llençar l’esquer definitiu, el que em va arrossegar sense remei cap a les profunditats del vudú i les seves múltiples interpretacions i viaranys. Reconec que a partir d’aquí servidor no ha fet altra cosa que prendre nota de llibres, còmics, discs i pel·lícules que algun dia —sempre que disposi de múltiples vides— tinc intenció de gaudir.
A partir d’aquí els textos s’estructuren en blocs cinematogràfics amb un eix vertebrador similar: la fal·lera del Hollywood daurat pels zombis, la posterior invasió del cinema britànic a les dècades dels 60 i 70, etc. Els textos de Morell es combinen amb el de la resta de col·laboradors i entrem en un terreny, el de la crítica cinematogràfica, heterogeni i plenament subjectiu, amb un elevat component emocional. Per aquest motiu les ressenyes són del tot irregulars i poden interessar més o menys en funció del que s'hi expliqui. Per exemple: poden esdevenir confuses quan se centren en detalls excessivament tècnics o parlen de pel·lícules sense gens d'interès, però sovint ens provoquen un somriure o ens ofereixen una picada d'ull de complicitat si coneixem l'obra o, millor encara, ens descobreixen una joia que no coneixíem.
Potser aquest és l’únic però que li trobo al llibre, el d’incloure un seguit de pel·lícules sense gens d'interès cinematogràfic amb l'únic afany de criticar-ne el descarat racisme —comportament que, tot sigui dit, cal combatre sempre— o el de fer èmfasi en l'esperit de vanalitzar i ridiculitzar el vudú com a culte. M'explico: entenc que el Hollywood de principis i mitjans de segle va ser —i ho segueix sent avui dia— el mirall d'una part de la societat supremacista i racista dels EUA, i que els gèneres del fantaterror i l'explotation no busquen sinó entretenir passant-se pel forro els cànons cinematogràfics, però és impossible que el lector vulgui mirar una pel·li quan el mateix escriptor diu que és infumable. Pel contrari trobo bé aquest advertiment, ja que un cop escrit més val deixar-ho clar: vull dir que Armando de Ossorio no és per a tots els gustos, és clar.
Com he dit aquí els textos d’assaig cinematogràfic no resulten tan homogenis, però es gaudeix molt descobrint noves pel·lícules i posant el focus crític a les que ja hem visionat. Perquè no és el mateix mirar «The Serpent and the Rainbow» o «Angel Heart» abans o després d’haver llegit aquest llibre. El detallat repàs que es fa d’alguns dels títols convida a revisionar moltes de les pel·lícules amb esperit analític i sense perdre’n detall. D’altra banda és encisador descobrir tot un seguit de productes que, lluny de voler alliçonar i moralitzar —com de salvatges, són els oriünds d’aquestes illes tropicals!—, exploren (o directament exploten) els mites del vudú i els tergiversen fins a l’extrem. Em refereixo, per descomptat, a totes les pel·lícules d’esperit pulp que busquen entretenir amb ambients exòtics i trames d’allò més esbojarrades. Si volem jugar a aquest joc, però, cal tenir en compte les advertències que els crítics ens fan.
«Vudú. El ocultismo en el cine Vol.1» és, en definitiva, una obra imperdible pels amants del gènere que estiguin interessats pel vudú. Els tres primers capítols són exemplars i eleven el nivell del volum a la categoria de sublim. Tot el que ve més enllà és interessant, un afegit que podem gaudir més o menys segons els nostres gustos cinèfils, però sens dubte una guia de referència a l’hora de buscar informació sobre un film o altre i aprofundir en aquest vessant del cinema fantàstic amb ple coneixement, decidint pel nostre compte si ens volem o no arriscar. El fet que les pel·lícules estiguin organitzades de forma individual i dins de blocs temàtics ajuda molt a l’hora de trobar allò que volem buscar, un detall que afegeix valor a aquest sobre molts altres assaigs que resulten molt més difícils d’abastar.
Acabaré dient que el llibre es mereix 5 estrelles i que és un dels millors que he llegit aquest any. És cert que la rauxa dels tres primers capítols, que vaig llegir gairebé d’una volada, no es manté a la resta del volum, al qual he anat retornant a estones robades, però també és cert que aquesta segona part requereix una lectura més pausada perquè tanta ressenya seguida pot acabar en empatx. El llibre, però, és sincer i no pretén enganyar: la seva finalitat és assentar unes bases i donar uns criteris per, més endavant, anar picant de pel·lícula en pel·lícula, remenant entre aquest munt de propostes que ens acosten, d’una manera o altra, a un món fascinant com és el vudú.
Sens dubte el que més vull destacar d’aquest volum coordinat per Dani Morell és l’excel·lent edició, així com la barreja de rigor i passió dels textos inicials. També és d'agrair l’acurada estructuració de les seccions, cosa que evita la tendència al desordre i les excessives i molestes reiteracions que he trobat en altres assaigs d’índole similar. Els dos primers capítols, signats ambdós pel mateix Morell, conformen un vast corpus argumental que submergeixen al lector en la complexa i inabastable fe del vudú: el valor històric i antropològic d’aquesta introducció és innegable i van servir perquè un servidor quedés meravellat. Com a culte religiós el vudú no té parangó, ja que és dels pocs —sinó l'únic— que equipara els rols de l'home i la dona, i és una fe clarament oberta que no dubta a agafar iconografies i models d'altres credos per fer-se'ls seus i exercir com a elements integradors de la comunitat que el practica; això té la seva raó de ser en els antics esclaus, que amagaven el vudú als seus amos sota la màscara d'un catolicisme adaptat als costums locals.
El tercer capítol, escrit també per Morell i que emmarca el vudú en el terreny de la ficció, és la baula que lliga la primera part, més acadèmica i racional, amb la crítica cinematogràfica pròpiament dita, molt més lleugera i visceral. En el meu cas també va ser l'element que va llençar l’esquer definitiu, el que em va arrossegar sense remei cap a les profunditats del vudú i les seves múltiples interpretacions i viaranys. Reconec que a partir d’aquí servidor no ha fet altra cosa que prendre nota de llibres, còmics, discs i pel·lícules que algun dia —sempre que disposi de múltiples vides— tinc intenció de gaudir.
A partir d’aquí els textos s’estructuren en blocs cinematogràfics amb un eix vertebrador similar: la fal·lera del Hollywood daurat pels zombis, la posterior invasió del cinema britànic a les dècades dels 60 i 70, etc. Els textos de Morell es combinen amb el de la resta de col·laboradors i entrem en un terreny, el de la crítica cinematogràfica, heterogeni i plenament subjectiu, amb un elevat component emocional. Per aquest motiu les ressenyes són del tot irregulars i poden interessar més o menys en funció del que s'hi expliqui. Per exemple: poden esdevenir confuses quan se centren en detalls excessivament tècnics o parlen de pel·lícules sense gens d'interès, però sovint ens provoquen un somriure o ens ofereixen una picada d'ull de complicitat si coneixem l'obra o, millor encara, ens descobreixen una joia que no coneixíem.
Potser aquest és l’únic però que li trobo al llibre, el d’incloure un seguit de pel·lícules sense gens d'interès cinematogràfic amb l'únic afany de criticar-ne el descarat racisme —comportament que, tot sigui dit, cal combatre sempre— o el de fer èmfasi en l'esperit de vanalitzar i ridiculitzar el vudú com a culte. M'explico: entenc que el Hollywood de principis i mitjans de segle va ser —i ho segueix sent avui dia— el mirall d'una part de la societat supremacista i racista dels EUA, i que els gèneres del fantaterror i l'explotation no busquen sinó entretenir passant-se pel forro els cànons cinematogràfics, però és impossible que el lector vulgui mirar una pel·li quan el mateix escriptor diu que és infumable. Pel contrari trobo bé aquest advertiment, ja que un cop escrit més val deixar-ho clar: vull dir que Armando de Ossorio no és per a tots els gustos, és clar.
Com he dit aquí els textos d’assaig cinematogràfic no resulten tan homogenis, però es gaudeix molt descobrint noves pel·lícules i posant el focus crític a les que ja hem visionat. Perquè no és el mateix mirar «The Serpent and the Rainbow» o «Angel Heart» abans o després d’haver llegit aquest llibre. El detallat repàs que es fa d’alguns dels títols convida a revisionar moltes de les pel·lícules amb esperit analític i sense perdre’n detall. D’altra banda és encisador descobrir tot un seguit de productes que, lluny de voler alliçonar i moralitzar —com de salvatges, són els oriünds d’aquestes illes tropicals!—, exploren (o directament exploten) els mites del vudú i els tergiversen fins a l’extrem. Em refereixo, per descomptat, a totes les pel·lícules d’esperit pulp que busquen entretenir amb ambients exòtics i trames d’allò més esbojarrades. Si volem jugar a aquest joc, però, cal tenir en compte les advertències que els crítics ens fan.
«Vudú. El ocultismo en el cine Vol.1» és, en definitiva, una obra imperdible pels amants del gènere que estiguin interessats pel vudú. Els tres primers capítols són exemplars i eleven el nivell del volum a la categoria de sublim. Tot el que ve més enllà és interessant, un afegit que podem gaudir més o menys segons els nostres gustos cinèfils, però sens dubte una guia de referència a l’hora de buscar informació sobre un film o altre i aprofundir en aquest vessant del cinema fantàstic amb ple coneixement, decidint pel nostre compte si ens volem o no arriscar. El fet que les pel·lícules estiguin organitzades de forma individual i dins de blocs temàtics ajuda molt a l’hora de trobar allò que volem buscar, un detall que afegeix valor a aquest sobre molts altres assaigs que resulten molt més difícils d’abastar.
Acabaré dient que el llibre es mereix 5 estrelles i que és un dels millors que he llegit aquest any. És cert que la rauxa dels tres primers capítols, que vaig llegir gairebé d’una volada, no es manté a la resta del volum, al qual he anat retornant a estones robades, però també és cert que aquesta segona part requereix una lectura més pausada perquè tanta ressenya seguida pot acabar en empatx. El llibre, però, és sincer i no pretén enganyar: la seva finalitat és assentar unes bases i donar uns criteris per, més endavant, anar picant de pel·lícula en pel·lícula, remenant entre aquest munt de propostes que ens acosten, d’una manera o altra, a un món fascinant com és el vudú.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews