Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l'estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d'activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l'esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. Però la il·lusió i determinació d'en Gamper per formar un bon equip, i fins i tot fundar un club, no té límits. I el novembre del 1899 el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d'esperit divers i cívic, on gent de tot arreu s'expressi lliurement i on tothom se senti barceloní. Un club que amb el temps ha aconseguit condensar els somnis, les il·lusions, les crispacions i les decepcions de tot un país. Una novel·la que ressegueix les implicacions entre la història de Catalunya d'inicis del segle XX i els inicis del Barça, dos temes centrals d'interès, i alhora amb les llums i ombres d'uns personatges pioners tan decisius com Hans Gamper. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Enric Calpena (Barcelona, 3 d'agost del 1960) és un periodista català. Ha treballat com a productor executiu, presentador, director, guionista, realitzador. Actualment dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio
El llibre es una novela històrica que no va només sobre un retrat del fundador del Barça, sinó que va més enllà i retrata la dinàmica social i el clima polític que es vivia a finals del segle XIX, principis del XX. Es molt lleugera i retrata molt bé les diferents situacions. Els diàlegs entre els personatges m’han semblat una mica no naturals. Li dono un 3.5
La ciudad de Barcelona, finales del siglo XIX/principios del XX y fútbol: puede que no sea una lectura para todo el mundo, pero este amalgama de temas, conmigo encaja a la perfección. He de reconocer que, aunque el fútbol me gusta, las partes sobre los partidos en sí fueron las que menos me interesaron. Me quedo con la vida de Gamper, la ciudad y, especialmente, el trasfondo político de 1899 a 1930.
Este para mí sobre todo ha sido un gran audiolibro para practicar y no perder mi catalán.
Molt amè i agradable de llegir, a més d'interessant, però òbviament molt ple de, diguem-ne, "ideologia blaugrana". Recomanat tant per a fanàtics del club (no és el meu cas) com per a aficionats a la història i a la Barcelona de principis de segle.
Una certa sensació agredolça és la que hom té després d'haver llegit aquest llibre. Novel·lació de la vida del fundador del F.C. Barcelona per part d'un periodista que s'ha donat a conèixer presentant el programa de ràdio "En guàrdia", un experiment divulgatiu molt ben fet per explicar diferents episodis històrics del nostre país. La seva condició de periodista ha estat, possiblement, un escull per al llibre ja que (que jo sàpiga) no hi ha cap biografia científica de Hans Gamper , un treball que seria molt interessant per tot el que aquesta novel·la vol introduir: el xoc cultural d'un negociant centre-europeu arribat a un país llatí (amb el conflicte religiós catòlico-protestant ben present al llarg del llibre); una ciutat en expansió i els conflictes socials que se'n deriven; una nació oprimida amb ànsies de llibertat i un Estat ocupant impedint-ho de totes totes (i amb el col·laboracionisme de certes èlits locals); les repercussions econòmiques i socials del crack de Wall Street;... i al centre de tot el naixement del que esdevindrà el club de futbol més important de Catalunya.
El conjunt, però és més aviat decebedor. I hom es pregunta si la cosa es deu a que l'autor no era el més indicat per a dur a terme aquest projecte o si el que no fa falta és una biografia científica. Gamper és una figura apassionant i és l'element més interessant del llibre. I també molt digne d'esment és el rebuig que rep a partir dels incidents del camp de les Corts de 1925, com se l'acusa d'haver promogut idees separatistes, no només per part dels ocupants sinó per catalans de soca-rel que han assumit interiorment la idea d'una indivisible i indiscutible nació espanyola. El seu suïcidi, víctima de la crisi de 1929, és un altre moment lloable del llibre: per a una societat catòlica és totalment inconcebible i indefensable que hom tingui la llibertat de llevar-se la vida.
En definitiva, el principal problema és el global. Em pregunto si una sèrie de Nètflix no hagués resolt millor el projecte de novel·lar la vida del fundador del F.C. Barcelona. El que queda clar és que la història de Catalunya reclama a crits l'estudi aprofundit d'aquesta figura tan emblemàtica, i, sobretot, tan oblidada; víctima dels avatars de l'època i, sobretot, de les particularitats nacionals del lloc on va anar a raure.
[Català] Llibre una mica irregular que aprofitant la figura del fundador del FC Barcelona aprofita per "visitar" les primeres dècades del Segle XX a la ciutat de Barcelona, amb tots els canvis que s'anaven produint amb l'expansió de la ciutat després que s'enderroquessin les seves muralles.
[Castellano] Libro un tanto irregular que aprovechando la figura del fundador del FC Barcelona aprovecha para "visitar" las primeras décadas del Siglo XX en la ciudad de Barcelona, con todos los cambios que se iban produciendo con la expansión de la ciudad después de que se derribasen sus murallas.
Interessant novel.la històrica d’un Suís arrelat a Catalunya, fundador del que seria avui el FCB Barcelona, menstingut en el seu moment, arraconat per la majoria, creient dels valors que com entitat esportiva volia tranmetre, exiliat per una dictadura i mort en silenci enmig de l’oblit. De nom Hans, un català més, Gràcies Joan.
Magnífica novel•la que trena la història de Hans Gamper des de la seva arribada a Barcelona i la fundació i primeres passes del FCB amb un convincent retrat de la ciutat i les seves circumstàncies en el primer terç del S XX.
Novel·la molt entretinguda i molt amena. Fàcil de llegir. Molt interessant els inicis del Barça i els detalls històrics d'una època molt dura per la cultura catalana. Gràcies Hans!