Aquest volum recull els tres assaigs més coneguts de l’escriptora nigeriana. - Tothom hauria de ser feminista és un text icònic que va consagrar l’entrada del feminisme a la cultura de masses, i és llibre de text obligatori a tots els instituts de Suècia. - Estimada Ijeawele, escrit com una carta a una amiga, és un decàleg imprescindible per educar les noves generacions en el feminisme. - Sobre el perill dels tòpics és un assaig contra el racisme i els prejudicis interculturals. Un compendi imprescindible per a la cultura de la nostra època.
CHIMAMANDA NGOZI ADICHIE grew up in Nigeria. Her work has been translated into more than fifty-five languages. She is the author of the novels Purple Hibiscus, which won the Commonwealth Writers' Prize; Half of a Yellow Sun, which was the recipient of the Women’s Prize for Fiction “Best of the Best” award; Americanah, which won the National Book Critics Circle Award; the story collection The Thing Around Your Neck and the essays We Should All Be Feminists and Dear Ijeawele, or A Feminist Manifesto in Fifteen Suggestions. Her most recent work is an essay about losing her father, Notes on Grief, and Mama’s Sleeping Scarf, a children’s book written as Nwa Grace-James. A recipient of a MacArthur Fellowship, she divides her time between the United States and Nigeria.
He llegit aquestes pàgines al tren, perquè la meva amiga Carla m'ha dit, fa mitja hora, que aquest assaig li recordava a mi. Acabe d'acabar-lo i tinc els ulls en llàgrimes, la pell de gallina i el cor ple d'orgull.
M'ha encantat, sobretot l'últim assaig. Una lectura molt ràpida pero imprescindible per entendre els feminisme en altres contextos més enllà de l'eurocentrista.
El llibre estaria molt bé si no fos perquè l'escriltora es transexcluent i fa referencia a que les dones son les persones amb vagina... Quan em vaig comprar el llibre no sabia això, i a meitat de la lectura ho vaig notar i vaig buscar si havia fet comentaris... Si no fos per això, estaria molt bé; però no pots escriure "Tothom hauria de ser feminista" quan no inclueixes a les dones trans dins deleteu feminisme
Ja feia temps que volia llegir-ho, pero no havia trobat el moment. M' ha agradat molt!! L'autora dona punts de vista molt interesants. L' única cosa que no m' ha agradat gens es el feminisme transexcluyent:(((
En aquest llibre hi ha tres assaigs amens i fàcils de llegir. Els temes que tracten són el feminisme, l'educació feminista, el racisme i els prejudicis interculturals. Ngozi explica que els estereotips són incomplets i valora la diferència, la bellesa i la resistència dels africans i la gent negra. Al final s'albira un bri d'esperança, ja que l'autora pronostica que la cultura i les normes socials es poden canviar, tot està a les nostres mans. A continuació deixo alguns fragments que he anotat:
"El problema del gènere és que prescriu com hauríem de ser en comptes de reconèixer com som. Imaginem-nos que feliços que seríem, que lliures, si fóssim nosaltres de debò i no haguéssim de respondre a les expectatives de gènere."
"Si només escoltem un punt de vista sobre un poble, un lloc o una situació, ens arrisquem a acceptar uns estereotips com si fossin la veritat absoluta."
"Aquesta és la manera com es crea la història única: es mostra un poble d'una sola manera, com una sola cosa, una vegada i una altra, fins que les persones es converteixen en això."
"El poder és l'habilitat no només d'explicar la història d'una altra persona, sinó de fer-la la història definitiva d'aquella persona."
"Quan rebutgem la història única, quan ens adonem que mai no hi ha una història única d'enlloc, recuperem una mena de paradís."
✏️ Llibre del club de lectura feminista de la biblioteca Josep Finestres de Cervera.
Es nota que han passat 10 anys des que es van escriure els dos primers assajos i que la conversa social ha avançat alguns dels punts dels que es parlen, que de vegades sonen massa essencialistes o simplistes.
Molt recomanable per fer una reflexió sobre el feminisme, les coses que fem a favor i en contra degut al patriarcat inherent a la cultura, i prendre més consciència de la necessitat de fer del feminisme la nostra base cultural i social.
Esto es aire fresco. Lo mejor de este libro, además de las ideas que transmite evidentemente, es el estilo de la autora. No tienes la sensación de estar leyendo ensayos, ni de que te estén metiendo entre pecho y espalda un tema en plan académico. Es ameno, divertido, ligero, y esencialmente instructivo e inspirador! Leyendo este librito me he sentido en una sala escuchando un buen monólogo. Muy recomendable de verdad!!! Me ha encantado el estilo y reafirmarme en algunas ideas. Además ella habla de una manera muy respetuosa y equilibrada, incitando al cuestionamiento de lo preestablecido y proponiendo cambios de mentalidad de una forma muy positiva.
Un testimoni molt punyent per remoure consciències de tots aquells que, no només constituïm l'heteropatriarcat, sinó que vivim en països post-colonials. No tot el món es lleva al matí estant a dalt de tot de la piràmide, un dia més. És una sort? De qui és la culpa? Podem canviar-ho? Volem? O ens perdrem en els detalls i les formes, una vegada més, i continuarem dividits?