Una nit tornant de festa, la hiperconsciència de la pròpia condició de mortal travessà Juana Dolores, que començà a escriure poemes. Diu: «A Bijuteria supero el pànic de morir perquè l’enamorament és més poderós que el destí de classe, de gènere, de sexe, de morir-se.»
56è Premi Amadeu Oller 2020, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
Juana Dolores fa de la transgressió, l'estética, la bellesa, el sexe, el desig, l'amor, la religió i la crítica versos actuals, punyents i, en la meua opinió, boníssims. Feia temps que no m'agradava tant un llibre de poesia. Eclèctica, salvatge i, sobretot, necessària ha elevat el premi Amadeu Oller i la poesia en català.
Alguns dels seus versos m'han fet pensar, instintivament, en Marçal. I també: tinc la sensació que més d'un dels qui posa en dubte el mèrit d'aquest premi és perquè no l'ha llegida.
Esta bien, atrevida, y encantadoramente indecente. También me recuerda en algunos de sus poemas a unas de las grandes Pizarnik. Si queréis vivir experiencias anarquistas entre poemas, !este tu libro!
Conjunt de poemes que parlen d’amor, sexe i desig sense complexes, d’una forma directa, trencadora i provocadora, com la bijuteria. No són les millors joies, però brillen.