Després d'un inici lent i una mica feixuc en el que es fa palès un cert encarcarament de la prosa, i un estil un xic arcaic, la segona meitat del llibre guanya molt de ritme i esdevé gairebé un thriller d'aquest de no parar de girar fulls. S'observa també com aquesta obra és seminal en l'estil Cabré, o com a mínim jo ho veig així, amb uns anar endavant i enrere de la trama, oferint diferents punts de vista sobre els mateixos esdeveniments, que el primer cop desconcerta, però que, un cop hi estàs acostumat, enriqueixen l'obra, tant estilísticament com argumental. En resum, una novel·la entretinguda, que deixa amb ganes de més i que ja anunciava el millor de l'autor.