Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer la seva realitat més immediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances, les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests 69 poemes d’amor. Nosaltres ens hem marcat com a punt de partida el concepte de l’amor per tal d’arribar a Estellés, ben segurs que una aproximació temàtica ens en pot donar una visió total. Aquesta impressionant polifonia lírica de Vicent Andrés Estellés el situa, amb tot dret, al costat dels millors poetes del segle XX.
Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
***
Vicent Andrés Estellés fue un periodista y poeta español. Está considerado como uno de los principales renovadores de la poesía contemporánea en valenciano, con un papel similar al que tuvieron en otras épocas Ausiàs March y Joan Roís de Corella.
Una lectura plena de sentiment, amb un valencià ric i encissant. L'última part del llibre és la que més en té de sentiment però és molt prop de la frivolitat i la hipersexualització del cos femení. Poca divinitat poética al meu enteniment en aquesta part. Però és inqüestionable que el llibre sencer és una porta a una ànima intensa i plena de talent. Recomanable per a tot lector intrèpid i amb ganes de poesia picant i sensitiva.
L’any passat vam celebrar el seu centenari i jo no havia llegit gaire cosa més que El Llibre de Meravelles i quatre poemes solts. Amb la seva obra extensíssima, antologies com aquesta són de puta mare per veure quins llibres t’atrauen més –gràcies Àlvar i Daniel. I sobre aquests versos seus: que intens i que bonic i que elegant que ho fa! I també que explícit, per favor! No li poso la cinquena estrella perquè s’ha passat d’heterosexual.
Un llibre que em fa gust de corredors d'institut, començaments, poble i vida. Encara recorde com vaig plorar la primera vegada que llegí "Crit i nit", cap primera vegada com eixa.
"Després del teu silenci estricte, camines decididament".
Hacía tiempo que no disfrutaba tanto de la poesía. Supongo que es distinto cuando lees en la lengua de tu tierra y evocas todos esos sentimientos y olores que desprende la poesía de Estellés.