Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s’ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius.
Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre.
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. És autor de la novel·la L'home manuscrit, que va acumular els guardons següents: Premi Mallorca de Narrativa, 2006; Premi Salambó de Narrativa en Català, 2008; Premi Nacional de la Crítica Catalana, 2008; Premi Biennal de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2007-2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2008; Premi Qwerty de Narrativa en Català, 2008. Abans de L'home manuscrit, que l'ha convertit en una referència ineludible per a lectors i crítics, havia publicat la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001) i la seva òpera prima, Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998), volum insòlit de contes breus que, reescrits, Edicions Proa va reeditar el 2010.
Molt diferent al que estic acostumat a llegir. Una novel·la que és un mosaic metaliterari i de vegades oníric sobre l’acte de creació i sobre la creativitat (potser la que més m’ha impactat és la reflexió sobre l’èxit i el geni), amb algunes reflexions més punyets que d’altres, però escrit amb un estil que flueix a la perfecció. Potser el final no m’ha acabat de convèncer del tot, perdent-se massa en el joc metaliterari. Però a grans trets ens trobem davant d’una novel·la notable que llegeixes en un sospir.
Molt bo. Una història que es va solapant en moltes capes per acabar construint-ne una de sola. He de dir que alguns fragments més onírics de la tercera part m’han interessat menys, però en conjunt em sembla un llibre esplèndid. Sobre la creació i especialment sobre la frustració que sempre genera quan el que has construït (pintura, literatura, etc) no acaba aconseguint totes les expectatives de qualitat que tu mateix t’has marcat com objectiu, especialment de reconeixement públic.
Una novel·la construïda com si fos un collage i que reflexiona sobre com s'aconsegueix l'èxit en el món de l'art. Té moments d'un gran nivell literari, amb bones sentències i fragments lírics-onírics, però no d'aquells que fan perdre, sinó que es poden seguir amb certa facilitat. També és molt interessant el final, que tanca el collage.
La millor literatura es fa en caminar. Exercici plaent el llegir-lo; encara més analitzar l’exercici impecable d’estructura i ofici literari. Obrir finestres, sempre més enllà. Caram amb allò ignot.
No coneixia Manuel Baixauli. Ni com a pintor, ni com a escriptor. "Ignot" però m'ha semblat un llibre que no s'assembla a cap altre, cap dels que jo hagi llegit. A través d'uns personatges singulars, pintors, escriptors, difusors, es va teixint una novel.la molt original, on fa l'efecte que cap dels artistes que hi surten tenen massa interès en ser reconeguts, com si el seu horitzó fos crear, pintar o escriure el seu llibre, però indiferents a l'èxit que això podés comportar. Fa la impressió que el seu anhel és posem escriure, o pintar...tant se val. la fama, el benefici econòmic o el ressó que en pugues tenir, semblen elements secundaris, com si el fet de crear fos l'element prioritari, i el ressó que podés tenir anys després, els sigui un element que escapa a la seva pròpia comprensió. Son pers0natges solitaris, cadascú fa al que considera oportú per sobte aquest poc interès en el que pot representar. Es com si crear, la única motivació de crear, ja els satisfaci, com si es sentin sadollats fent el que fan. . Per això molts són desconeguts i duen una vida aïllada a llocs estranys. Ni ha de genis i dels que plagien, tots però segueixen el fil d'allà on els du l'ànima amb més o menys encert. Una obra molt original.
Ignot és una novel·la amb moltes capes que gira en torn a la creació artística i la relació dels artistes amb la seva obra. Des del principi, Baixauli construeix una trama captivadora al voltant d'uns personatges plens de conflictes que busquen el seu lloc al món tot i que a vegades aquest lloc sigui l'aïllament físic i mental. La novel·la ens presenta un pintor i un mestre (en tots els sentits) que les seves vides s'entrecreuen arran de l'obra literària d'un escriptor misteriós que de seguida exerceix una fascinació malsana sobre els altres dos.
A partir d'aquesta premissa Baixauli ens parla de l'acte de creació, del talent, l'èxit o el fracàs. I ho fa amb un estil molt depurat però alhora gens artificiós. Sense abandonar el registre realista l'autor crea una atmosfera onírica, digna de les millors obres del surrealisme, que molt sovint ens fa dubtar de si el que estem llegint és una deformació de la pròpia realitat sota l'ombra allargada d'influències com la de Borges.
No obstant això, l'habilitat amb la que porta els dos primers terços del llibre es veu desdibuixada una mica en el tram final de la novel·la quan l'escriptor s'endinsa en una proposta metaliterària que no m'ha acabat de fer el pes (tot i que es continua llegint amb molt d'interès). A més a més, aquest joc metaliterari va en paral·lel amb la resolució d'un misteri que es veu venir des del primer moment i, per tant, trenca una mica el clímax de la novel·la. Malgrat això, estem davant d'un llibre molt ben construint que he devorat i que compta amb reflexions i personatges molt potents. Un descobriment.
De lo millor que he llegit els darrers messos. Un seguit de histgories i personatges que acaben encaixant cap el final como un puzle perfecte. Una narrativa en un fresc Valencià que compensa el cert desconcert que pot provocar el primer capítol.
M'ha agradat molt. Una lectura plaent, constant. Un laberint de reflexions que giren entorn de la creació artística. Un passeig per escenaris i mons diversos. Una sèrie de personatges que tenen un nexe comú. Una història interessantíssima.
Fluixa. Tema presumptuós que no duu enlloc. Té moments poètics/onírics que estan bé, però la narració no convida a llegir més enllà de les 150 pàgines.
Una gran novela, bien escrita, una historia sorprendente e inquietante, que pone a prueba al lector y a la que le han dado el premio de los libreros de Catalunya. De la mejor literatura en catalán. Muy recomendable.
Un llibre ben escrit amb una prosa evocadora que no m'ha acabat d'interessar perquè els personatges són enigmàtics i solitaris que viuen dins un món particular. Hi ha algunes pàgines que m'ha agradat llegir però no la proposta sencera.
Molt bo. Vas descobrint poc a poc tota la història, ja que va desgranant-la per capes, sol·lapant la vida d'un personatge amb la d'un altre. És molt diferent al que estic acostumada a llegir, però m'ha agradat molt. Per repetir amb aquest autor.
Una genialitat, l’he gaudit massa. Tots els detalls i totes les converses enceten debats eterns i reflexions infinites que em duraran anys. I que sublims les connexions amb els seus altres llibres, una bona manera de reforçar i complementar les imatges mentals creades quan els llegia i de mantenir-les vives.
En més d’una ocasió, m’ha semblat perdre el fil narratiu, ja que aquesta narrativa compta amb tantes històries amagades. Però al final, totes acaben trobant el seu propi sentit dins la narració.
3’75 ⭐️. Una història molt diferent a les que estic acostumada però que m’ha enganxat moltíssim. Un relat a vegades oníric que aconsegueix que no et plantegis la veracitat del que llegeixes. Molt molt xulo.
És un llibre molt absorbent que se submergeix en la necessitat i el procés de crear, reflexionant sobre l’èxit i el fracàs en el món de l’art. Original! Crea una atmosfera que se t’enganxa a l’ànima.
Un llibre excel·lentment escrit i prou ben trellat. Potser m'ha deixat una mica fora el fet que sigui una altra obra al voltant de literatura i bla bla, i que els personatges siguin tots ben outsiders i ben exquisits. 3 estrelles per mi és una bona puntuació.