What do you think?
Rate this book
Dolça introducció al caos
Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, s'obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella.
Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l'instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d'arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes.
Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l'instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d'arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes.
256 pages, Paperback
Published September 28, 2020
50 people are currently reading
1256 people want to read
About the author
Marta Orriols
9 books196 followersMarta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona i té dos fills. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog No puc dormir, treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (Lumen, 2018), encarregant-se de la tria dels contes que configuren el volum. Ha col·laborat al digital de cultura Núvol i actualment la podeu llegir al portal de cultura Catorze, on publica cròniques literàries i culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 171 reviews
November 18, 2025
#maioAGespanhol
Pousei “Doce Introdução ao Caos” com uma profunda desilusão a nível literário, mas satisfeita por saber que a hipótese colocada ao casal que o protagoniza é viável não só em Espanha como em Portugal e noutros países, não tantos como seria desejável, mas foquemo-nos na parte positiva: interromper uma gravidez não desejada em segurança sem possíveis penalizações.
Podia interromper a gravidez e continuar a defender as suas convicções, nas quais, na verdade, nunca deixou de acreditar. Além do mais, considera-se uma pessoa muito coerente, com princípios, mas, se resistir a enganar-se a si própria, as coisas dão para o torto diante do espelho. No reflexo, aparece uma crítica, uma culpa, a essência de uma mulher irresponsável, de uma mulher que não planifica.
Marta e Dani estão juntos há dois anos, quando ela lhe diz de chofre: “Estou grávida. Não quero ir para a frente com isto.”
De sexta-feira (8ª. semana) a quarta-feira (9ª. semana), o dia em que Marta tem a intervenção marcada, vivemos na mente deste casal, para perceber o que é que no seu passado e no seu presente os leva as duas posições díspares: apesar das dúvidas, a mulher pretende avançar com aquele que lhe parece um direito seu; apesar das dúvidas, o homem pensa que tem uma palavra a dizer e que talvez Marta se esteja a precipitar. Tudo muito bem, se “Doce Introdução ao Caos” não parecesse um telefilme banal sobre dois arquétipos daquilo que a autora acha que são os “millenials”: dois trabalhadores liberais na casa dos 30, com empregos precários, apartamento em bairro multiétnico com um cão em vez de um filho, que viaja e vai a concertos, que navega no Tinder e noutras redes sociais.
Fumar, não fumar, mudar-se, viver sozinho, ter filhos, não ter filhos, civilizar-se, viver com alguém, desejar mais coisas, arriscar-se a escolher determinas profissões. Decidir. Tomar decisões embriagadas de novidade (...). Aspirações e resignações. Querer espremer tudo num instante repleto de falsas instruções de coragem individualista, mas na verdade governadas pela necessidade do sentimento de pertença.
Marta Orriols, que tem quase 50 anos, está provavelmente muito mais próxima da fenomenal protagonista que criou para “Aprender a Falar com as Plantas", tal como eu, que não tendo necessariamente de me imaginar na pele de personagens ficcionais, não sinto como reais as hesitações, os receios e os pensamentos destes dois trintões. A autora dedica excessiva atenção a Dani enquanto Marta, a quem, em última análise, cabe a decisão, não possui carnalidade nenhuma e é uma mera ideia expressa em frases ocas. Se é alma e não palha que procuram, fiquem-se por “Aprender a Falar com as Plantas”.
Pousei “Doce Introdução ao Caos” com uma profunda desilusão a nível literário, mas satisfeita por saber que a hipótese colocada ao casal que o protagoniza é viável não só em Espanha como em Portugal e noutros países, não tantos como seria desejável, mas foquemo-nos na parte positiva: interromper uma gravidez não desejada em segurança sem possíveis penalizações.
Podia interromper a gravidez e continuar a defender as suas convicções, nas quais, na verdade, nunca deixou de acreditar. Além do mais, considera-se uma pessoa muito coerente, com princípios, mas, se resistir a enganar-se a si própria, as coisas dão para o torto diante do espelho. No reflexo, aparece uma crítica, uma culpa, a essência de uma mulher irresponsável, de uma mulher que não planifica.
Marta e Dani estão juntos há dois anos, quando ela lhe diz de chofre: “Estou grávida. Não quero ir para a frente com isto.”
De sexta-feira (8ª. semana) a quarta-feira (9ª. semana), o dia em que Marta tem a intervenção marcada, vivemos na mente deste casal, para perceber o que é que no seu passado e no seu presente os leva as duas posições díspares: apesar das dúvidas, a mulher pretende avançar com aquele que lhe parece um direito seu; apesar das dúvidas, o homem pensa que tem uma palavra a dizer e que talvez Marta se esteja a precipitar. Tudo muito bem, se “Doce Introdução ao Caos” não parecesse um telefilme banal sobre dois arquétipos daquilo que a autora acha que são os “millenials”: dois trabalhadores liberais na casa dos 30, com empregos precários, apartamento em bairro multiétnico com um cão em vez de um filho, que viaja e vai a concertos, que navega no Tinder e noutras redes sociais.
Fumar, não fumar, mudar-se, viver sozinho, ter filhos, não ter filhos, civilizar-se, viver com alguém, desejar mais coisas, arriscar-se a escolher determinas profissões. Decidir. Tomar decisões embriagadas de novidade (...). Aspirações e resignações. Querer espremer tudo num instante repleto de falsas instruções de coragem individualista, mas na verdade governadas pela necessidade do sentimento de pertença.
Marta Orriols, que tem quase 50 anos, está provavelmente muito mais próxima da fenomenal protagonista que criou para “Aprender a Falar com as Plantas", tal como eu, que não tendo necessariamente de me imaginar na pele de personagens ficcionais, não sinto como reais as hesitações, os receios e os pensamentos destes dois trintões. A autora dedica excessiva atenção a Dani enquanto Marta, a quem, em última análise, cabe a decisão, não possui carnalidade nenhuma e é uma mera ideia expressa em frases ocas. Se é alma e não palha que procuram, fiquem-se por “Aprender a Falar com as Plantas”.
October 8, 2020
Quan escrius una novel·la que guanya premis i que es tradueix a més de deu idiomes, afrontar-ne una de nova ha de ser tot un repte. I trobo que aquesta història petita, que passa en tan sols una setmana, aprova, però no amb nota. Dels dos llibres anteriors, en conserva aquesta precisió pels detalls que et fan veure l'escena i uns personatges bastant ben construïts, però aquí ve el meu primer però, i és que trobo que el personatge del Dani és més rodó que el de la Marta. I crec (però aquesta és la meva humil opinió) que el problema és que s'ha publicat massa ràpid per aprofitar l'èxit d'"Aprendre a parlar amb les plantes". Tinc aquesta sensació perquè m'ha sorprès molt que davant la premissa que ens proposa l'autora, i com a dona que soc, empatitzi més amb el personatge masculí que amb el femení davant d'un embaràs no planificat. I crec que això passa perquè el pes del Dani a la novel·la és d'un 80 % malgrat que l'estructura pretén que sigui pràcticament del 50-50. Com pot ser que en la part de la Marta estigui llegint pensaments del Dani? Això m'ha semblat molt confús, sincerament. A més, passem pel passat de la Marta molt de puntetes, quasi anecdòticament. També hi ha reaccions en les discussions de parella que em sobten, però ara no hi entrarem tampoc perquè m’agradaria fer una valoració sense esgarrar res del contingut. La novel·la fa de bon llegir, però.
February 7, 2021
Molt ben escrit en quant a llenguatge bonic, però... Com pot ser que en una novel.la que tracta d’una dona que no sap si vol ser mare els pensaments, sensacions i quedades de l’home ocupin un 80%? Una oportunitat perduda per a parlar de les dones i, més enllà, de la violència obstètrica que certes decisions poden atreure en un lloc tan ‘progre’ com Barcelona.
August 30, 2024
Gostei da escrita da autora, muito poética, mas ao mesmo tempo repleta de linguagem quotidiana.
Quanto ao enredo, fiquei na dúvida se a intenção era debater as questões éticas do aborto ou, espero, aprofundar as dúvidas e anseios de quem transita da adolescência (convenhamos que, embora os personagens aos 30 anos já não sejam adolescentes, o seu comportamento não se afasta muito desses parâmetros) para a idade adulta.
Em suma, lerei outros livros da autora porque tem um modo de escrever que me surpreendeu e apreciei. Enquanto enredo, este livro insere-se naquele grupo das 3 estrelas que não marcam nem moem (daqui a 2 anos já não me lembrarei de nada...)
"Quando ainda não são nada, as palavras que desenham os pensamentos projetados no futuro abrem-se e fecham-se como um leque, um catálogo de possibilidades que se folheia com indiferença, sem pressa nem emoções à flor da pele. O futuro não é mais do que uma brincadeira de velhos. A juventude agarra-se ao presente."
Quanto ao enredo, fiquei na dúvida se a intenção era debater as questões éticas do aborto ou, espero, aprofundar as dúvidas e anseios de quem transita da adolescência (convenhamos que, embora os personagens aos 30 anos já não sejam adolescentes, o seu comportamento não se afasta muito desses parâmetros) para a idade adulta.
Em suma, lerei outros livros da autora porque tem um modo de escrever que me surpreendeu e apreciei. Enquanto enredo, este livro insere-se naquele grupo das 3 estrelas que não marcam nem moem (daqui a 2 anos já não me lembrarei de nada...)
"Quando ainda não são nada, as palavras que desenham os pensamentos projetados no futuro abrem-se e fecham-se como um leque, um catálogo de possibilidades que se folheia com indiferença, sem pressa nem emoções à flor da pele. O futuro não é mais do que uma brincadeira de velhos. A juventude agarra-se ao presente."
August 15, 2022
“Un terremoto di quell’intensità può provocare due verità: o distrugge o unisce per sempre."
Attraverso una bella prosa, attenta e ricca di sfumature, si fa strada questa storia sul caos causato da due frasi: "Sono incinta. Non voglio tenerlo ".
Con grande cura, sottigliezza e l'empatia di chi sa vestirsi della pelle dell'uno e dell'altra, Marta Orriols racconta di due vite.
Quella di Dani che fin da bambino aveva pensato alla paternità come l’occasione per riequilibrare la sua esistenza e restituire, più a se stesso che agli altri, gli affetti che aveva perso, e di Marta che scopre di aspettare un figlio nel momento sbagliato e rivendica il suo diritto ad avere l'ultima parola.
Marta e Dani, fotografa e sceneggiatore , si amano e hanno iniziato una vita insieme, a Barcellona con il cane Rufus, ma sognano un futuro a Berlino ; fanno parte dell'enorme massa di giovani con studi universitari, colti e amanti dei viaggi , che hanno lavori precari e ansie esistenziali .
Sono una coppia moderna e anticonformista che di fronte al “problema "comincerà un difficile confronto, condotto a volte insieme e poi separatamente nel tentativo di colmare le lacune, superare le frustrazioni e decidere se le aspirazioni dell'uno e dell'altro permetteranno ancora di pensare al plurale.
Pari o dispari…
“La sensazione che due anni dopo la vita non sia più quel gioco che hanno iniziato insieme. ”
Marta Orriols ci rende complici dei loro silenzi scomodi, delle conversazioni banali che prima erano il terreno della complicità, del precipizio davanti al quale devono reinventarsi, del presente dove tutto fa rumore, anche il silenzio
Dolce introduzione al caos tratta di tutto ciò che sarebbe potuto essere, di ciò che si ha e si vorrebbe e di come l’ infanzia segna quando si diverta adulti, ma è soprattutto un romanzo dove il processo decisionale diventa esercizio di introspezione sapendo che qualsiasi decisione verrà presa porterà comunque a un eterno rimpianto
“Cedere o non cedere, questo è, realmente, il problema.”
Attraverso una bella prosa, attenta e ricca di sfumature, si fa strada questa storia sul caos causato da due frasi: "Sono incinta. Non voglio tenerlo ".
Con grande cura, sottigliezza e l'empatia di chi sa vestirsi della pelle dell'uno e dell'altra, Marta Orriols racconta di due vite.
Quella di Dani che fin da bambino aveva pensato alla paternità come l’occasione per riequilibrare la sua esistenza e restituire, più a se stesso che agli altri, gli affetti che aveva perso, e di Marta che scopre di aspettare un figlio nel momento sbagliato e rivendica il suo diritto ad avere l'ultima parola.
Marta e Dani, fotografa e sceneggiatore , si amano e hanno iniziato una vita insieme, a Barcellona con il cane Rufus, ma sognano un futuro a Berlino ; fanno parte dell'enorme massa di giovani con studi universitari, colti e amanti dei viaggi , che hanno lavori precari e ansie esistenziali .
Sono una coppia moderna e anticonformista che di fronte al “problema "comincerà un difficile confronto, condotto a volte insieme e poi separatamente nel tentativo di colmare le lacune, superare le frustrazioni e decidere se le aspirazioni dell'uno e dell'altro permetteranno ancora di pensare al plurale.
Pari o dispari…
“La sensazione che due anni dopo la vita non sia più quel gioco che hanno iniziato insieme. ”
Marta Orriols ci rende complici dei loro silenzi scomodi, delle conversazioni banali che prima erano il terreno della complicità, del precipizio davanti al quale devono reinventarsi, del presente dove tutto fa rumore, anche il silenzio
Dolce introduzione al caos tratta di tutto ciò che sarebbe potuto essere, di ciò che si ha e si vorrebbe e di come l’ infanzia segna quando si diverta adulti, ma è soprattutto un romanzo dove il processo decisionale diventa esercizio di introspezione sapendo che qualsiasi decisione verrà presa porterà comunque a un eterno rimpianto
“Cedere o non cedere, questo è, realmente, il problema.”
August 31, 2022
Marta und Daniel sind Anfang 30 und seit 2 Jahren zusammen. Sie leben zusammen, haben vor kurzem einen Hund angeschafft. Über das Thema “Kinder” haben die beiden noch nie wirklich miteinander gesprochen. Dann wird Marta schwanger - für sie steht fest: Sie möchte das Kind nicht bekommen. Die Leser*innen begleiten das Paar in den 6 Tagen bis zum Termin des Schwangerschaftsabbruchs.
Die Leseprobe des Romans hat mich ziemlich begeistert. Ich finde das Thema spannend und fand sehr interessant, dass die Geschichte aus der Perspektive beider Charaktere erzählt wird. Am Anfang bin ich auch gut in die Geschichte reingekommen, sie ließ sich flott lesen und in den Passagen zur Beziehung der beiden waren auch immer wieder schöne Zitate dabei.
Leider hat mich das Buch dann aber immer mehr verloren und konnte mich nicht mehr wirklich begeistern. Das lag hauptsächlich daran, dass ich immer mehr das Gefühl bekommen habe, dass die Geschichte nur an der Oberfläche kratzt, mir die Verbindung zu den Charakteren und den Emotionen gefehlt hat. Das Buch ist nur knapp 240 Seiten lang - ich glaube für mich hätten ein paar Seiten mehr und dafür mehr Tiefgang besser funktioniert.
Mein zweites Problem mit dem Buch war die Perspektive von Daniel. Eigentlich hätte die Perspektive eines Mannes, der anerkennt, dass die Entscheidung über die (mögliche) Abtreibung bei seiner Partnerin liegt, der sich aber trotzdem eigentlich wünscht, das Kind zu bekommen, sehr spannend sein können. Dafür hätte es aber auch wieder mehr psychologischen Tiefgang gebraucht. Stattdessen war Daniel ein Typ, der seiner neuen Chefin erstmal auf die Brüste glotzt und darüber nachdenkt, wie sie wohl in Unterwäsche aussieht, und der Überzeugung ist, dass seine Freundin üüüüüberhaupt kein Problem damit hätte, wenn er mit seiner sexy Studentin aus dem Schreibworkshop ins Bett hüpfen würde. Ich glaube ich muss nicht extra betonen, dass er mir sehr schnell sehr unsympatisch war, oder? Vertane Chance und nein danke.
So blieb “Sanfte Einführung ins Chaos” für mich unterm Strich eine eher oberflächliche Geschichte, die ihr Potential nicht ausgeschöpft hat und auf jeden Fall nicht “das Porträt einer ganzen Generation” war, wie auf dem Buchrücken versprochen. Schade! 2.5/5
Die Leseprobe des Romans hat mich ziemlich begeistert. Ich finde das Thema spannend und fand sehr interessant, dass die Geschichte aus der Perspektive beider Charaktere erzählt wird. Am Anfang bin ich auch gut in die Geschichte reingekommen, sie ließ sich flott lesen und in den Passagen zur Beziehung der beiden waren auch immer wieder schöne Zitate dabei.
Leider hat mich das Buch dann aber immer mehr verloren und konnte mich nicht mehr wirklich begeistern. Das lag hauptsächlich daran, dass ich immer mehr das Gefühl bekommen habe, dass die Geschichte nur an der Oberfläche kratzt, mir die Verbindung zu den Charakteren und den Emotionen gefehlt hat. Das Buch ist nur knapp 240 Seiten lang - ich glaube für mich hätten ein paar Seiten mehr und dafür mehr Tiefgang besser funktioniert.
Mein zweites Problem mit dem Buch war die Perspektive von Daniel. Eigentlich hätte die Perspektive eines Mannes, der anerkennt, dass die Entscheidung über die (mögliche) Abtreibung bei seiner Partnerin liegt, der sich aber trotzdem eigentlich wünscht, das Kind zu bekommen, sehr spannend sein können. Dafür hätte es aber auch wieder mehr psychologischen Tiefgang gebraucht. Stattdessen war Daniel ein Typ, der seiner neuen Chefin erstmal auf die Brüste glotzt und darüber nachdenkt, wie sie wohl in Unterwäsche aussieht, und der Überzeugung ist, dass seine Freundin üüüüüberhaupt kein Problem damit hätte, wenn er mit seiner sexy Studentin aus dem Schreibworkshop ins Bett hüpfen würde. Ich glaube ich muss nicht extra betonen, dass er mir sehr schnell sehr unsympatisch war, oder? Vertane Chance und nein danke.
So blieb “Sanfte Einführung ins Chaos” für mich unterm Strich eine eher oberflächliche Geschichte, die ihr Potential nicht ausgeschöpft hat und auf jeden Fall nicht “das Porträt einer ganzen Generation” war, wie auf dem Buchrücken versprochen. Schade! 2.5/5
December 30, 2020
Ni siquiera me había leído el argumento de este libro antes de empezarlo. Me parecía curioso el título. Me sorprende gratamente la escritura, me encanta esa forma de escribir con la que tan a menudo me he encontrado este año, esa prosa poética que forma unas frases absolutamente maravillosas pero que te obligan a leerlas un par de veces para comprenderlas en toda su extensión, cargadas de emociones y sentimientos desbordantes, que nos abruman durante la lectura.
La historia de Dani, me ha robado el alma, me ha gustado a rabiar este personaje, tan calmo, tan coherente con tantos vacíos y al mismo tiempo tan completo. Con tanto para dar y recibiendo tan poco, no me ha costado nada empatizar con él...
Sin embargo no he podido con Marta, no la he comprendido, no he entendido esa falta de fortaleza de la que dice adolecer cuando demuestra exactamente lo contrario, no he podido con esas acusaciones de victimismo hacia los demás cuando es ella misma la que demuestra un victimismo absurdo. No he podido tampoco con el mensaje de que hay decisiones exclusivamente nuestras, que si bien creo que tenemos la última palabra, considero que se debe escuchar la opinión de las partes implicadas en una situación. Es un muy buen libro para el análisis y debate de sus personajes y como no de la historia que cuenta, es uno de esos libros incendiarios de reuniones por las opiniones encontradas que puede suscitar.
La historia de Dani, me ha robado el alma, me ha gustado a rabiar este personaje, tan calmo, tan coherente con tantos vacíos y al mismo tiempo tan completo. Con tanto para dar y recibiendo tan poco, no me ha costado nada empatizar con él...
Sin embargo no he podido con Marta, no la he comprendido, no he entendido esa falta de fortaleza de la que dice adolecer cuando demuestra exactamente lo contrario, no he podido con esas acusaciones de victimismo hacia los demás cuando es ella misma la que demuestra un victimismo absurdo. No he podido tampoco con el mensaje de que hay decisiones exclusivamente nuestras, que si bien creo que tenemos la última palabra, considero que se debe escuchar la opinión de las partes implicadas en una situación. Es un muy buen libro para el análisis y debate de sus personajes y como no de la historia que cuenta, es uno de esos libros incendiarios de reuniones por las opiniones encontradas que puede suscitar.
October 17, 2020
Em fascina el domini del llenguatge i la capacitat analítica que té Marta Orriols. Vaig gaudir molt amb la lectura d'"Aprendre a parlar amb les plantes", i potser l'expectativa generada per aquesta novel·la posava el llistó molt alt. El principal problema de "Dolça..." per a mi és que, malgrat abordar un tema semitabú d'una forma sensible i reflexiva, l'impacte emocional s'esvaeix enfront una relació de parella i uns personatges amb els què mai arribo a connectar. Sospito que és perquè l'autora mai s'atura a fer-ne un veritable retrat abans del conflicte: no hi res a perdre, així que les conseqüències emocionals de la decisió mai no són prou colpidores. També diria que el llenguatge, a estones, és massa recargolat. Trobo aquesta estratègia molt efectiva quan s'empra en petites dosis, però si se n'abusa la lectura es fa molt densa. Malgrat tot, la novel·la va guanyant a mesura que avança i al final l'he gaudit.
October 9, 2020
"Estic embarassada. No ho vull tirar endavant". En aquesta frase lapidària basa la Marta Orriols 'Dolça introducció al caos'. La Marta i el Dani porten junts dos anys i tot anava bé, molt bé, fins aquesta frase. Viatjarem fins a les profunditats de tots dos per descobrir com viuen la situació, les seves febleses, les seves pors, els seus neguits i els seus motius. Un llibre de viatges interiors, de reaccions desiguals davant d'un mateix fet. Davant DEL FET.
L'altíssima expectativa generada després de l''Aprendre a parlar amb les plantes' juga en contra d'aquesta novel·la. L'exploració dels sentiments n'és el punt fort, és un llibre que fa pensar, però potser dóna massa voltes. Continua sent Marta Orriols, però m'ha semblat que aquí el llenguatge era una mica més rebuscat.
(SERGI)
L'altíssima expectativa generada després de l''Aprendre a parlar amb les plantes' juga en contra d'aquesta novel·la. L'exploració dels sentiments n'és el punt fort, és un llibre que fa pensar, però potser dóna massa voltes. Continua sent Marta Orriols, però m'ha semblat que aquí el llenguatge era una mica més rebuscat.
(SERGI)
April 3, 2022
Não creio que Marta Orriols seja do agrado de alguns leitores... e para minha grande surpresa descobri que trabalha esporadicamente como leitora editorial (ora aí está algo que não me desagradava fazer). Retomando, o motivo pode ser a sua prosa apressada, abrupta e simultaneamente sensível, que se foca no quotidiano para dar relevância aos conflitos íntimos e à complexidade das relações afetivas. Um tema tão banal na ficção mas que ela transfigura e faz sobressair nos seus romances, como no anterior "Como falar com as plantas" em que abordou o luto. No atual romance é uma gravidez não planeada. Viver a dois é mergulhar no caos existencial. Uma semana de doce introdução.
Urbano, atual e descomplexado. Chorados de casa. Adoro.
Urbano, atual e descomplexado. Chorados de casa. Adoro.
March 12, 2021
El recomano molt. Es el segon llibre que llegeixo de Marta Orriols i he de dir que em fascina la seva capacitat per parlar sobre coses/decisions trascendents a partir de moments quotidians. Parla de les relacions de parella, la família, la maternitat/paternitat, el valor de l'amistat, la precarietat laboral, les aspiracions a la vida... He trigat 3 dies en començar i acabar-lo. Lectura ràpida.
November 2, 2022
me gusta mucho el estilo de esta escritora!! se ha sentido como ver un capítulo de cites
August 8, 2022
Maravilhosamente bem escrito.
October 31, 2020
3,5 ⭐️
August 17, 2021
Entenc la intenció. Una història comú, un voler observar la vida d’aquests dos personatges, detenir-se als detalls d’una decisió difícil.
Però és que tot plegat m’ha semblat un capítol de Cites amb ínfules, un d’aquests programes patrocinats per Estrella i amb banda sonora de Manel o els amics de les Arts. Ho dic pels clixés: dos professionals liberals (guionista i fotògrafa), residents en un barri multicultural ( dotem aquí de l’atractiu d’una certa bohèmia i l’excusa per posar sobre la taula la precarietat millennial); una temptativa de retratar una masculinitat en crisi( un altre tema d’actualitat) i una dona una mica rebel, "empoderada", però no tant. Darrera aquesta estètica, que,insisteixo, em ressona a sèrie de TV3, em trobo amb uns personatges banals amb reflexions superficials i predecibles sota el feixuc pes de l’escriptura recarregada d’una narradora omnipresent.
Les ressenyes n’elogien l’escriptura. Normalment, l'“Està molt ben escrit” m’espanta força. En aquest cas, tinc la sensació de rebre un registre narratiu massa autoconscient, un ús recarregat de descripcions fregant la cursileria i que emmascaren la buidor d’una història que, malgrat un punt de partida amb gran potencial, com és l'elecció de l'avortament, no despega i se'm fa totalment insulsa.
Però és que tot plegat m’ha semblat un capítol de Cites amb ínfules, un d’aquests programes patrocinats per Estrella i amb banda sonora de Manel o els amics de les Arts. Ho dic pels clixés: dos professionals liberals (guionista i fotògrafa), residents en un barri multicultural ( dotem aquí de l’atractiu d’una certa bohèmia i l’excusa per posar sobre la taula la precarietat millennial); una temptativa de retratar una masculinitat en crisi( un altre tema d’actualitat) i una dona una mica rebel, "empoderada", però no tant. Darrera aquesta estètica, que,insisteixo, em ressona a sèrie de TV3, em trobo amb uns personatges banals amb reflexions superficials i predecibles sota el feixuc pes de l’escriptura recarregada d’una narradora omnipresent.
Les ressenyes n’elogien l’escriptura. Normalment, l'“Està molt ben escrit” m’espanta força. En aquest cas, tinc la sensació de rebre un registre narratiu massa autoconscient, un ús recarregat de descripcions fregant la cursileria i que emmascaren la buidor d’una història que, malgrat un punt de partida amb gran potencial, com és l'elecció de l'avortament, no despega i se'm fa totalment insulsa.
February 16, 2021
Una història molt ben escrita, i gustosa de llegir, amb una trama i un tema molt interessants i que tot i parlar-se'n poc estan molt presents en el dia a dia.
Tot i així, trobo que s'hauria d'haver fet més enfadis en els pensaments i desitjos de la dona protagonista, ja que el noi n'ocupa la major part.
Tot i així, trobo que s'hauria d'haver fet més enfadis en els pensaments i desitjos de la dona protagonista, ja que el noi n'ocupa la major part.
October 15, 2020
"No s’han assegut mai a parlar seriosament d’un futur junts, tampoc els interessa gaire fer-ho, empenyen els dies d’una manera amena. Segueixen buscant la diversió. Amb el lloguer del pis han segellat una mena de pacte no escrit que estableix les ganes de compartir... I tot d’una, en aquella argamassa, s’hi afegeix un element imprevist, un descuit, un gir a la trama principal que demostra la fragilitat dels períodes d’entreguerres. El fràgil equilibri que empeny a deixar una etapa de la vida per entrar a la següent.
Quan una parella jove ha de fer front a un embaràs no planificat i es troba que cadascú vol prendre una decisió diferent, s’esberla alguna cosa entre els dos per sempre. Ella decideix que no el vol tirar endavant mentre que ell ha de fer front a altres desitjos dels que no n’era conscient fins ara. La Marta ho té clar, però el context social espera d’ella una justificació i una disculpa per la decisió que pren. El Dani, en canvi, no surt de dubtes, no comprèn com es pot decidir tan ràpidament sobre un esdeveniment que afectarà el futur de les dues persones implicades. La narració retorna a les lectores al passat d’en Dani, on té molta presència l’absència d’un pare, ens trobarem amb les seves frustracions i l’acompanyarem durant el procés de comprensió de les decisions de la Marta. On neix la culpa i on neixen les contradiccions? Com es pot verbalitzar aquest dolor íntim i secret?
Orriols, amb la marca infal·lible que li va valer l’èxit rotund d’Aprendre a parlar amb les plantes, busca explorar com la identitat més profunda de cadascú sovint rau en allò més quotidià. És una novel·la que retrata el moment social actual, amb tot el malestar que pot generar la impossibilitat d’una conciliació familiar i laboral, el mite de la maternitat, els estigmes al voltant de les decisions (polítiques) en relació a la salut reproductiva i les pors de dues persones joves vers un futur individual i en parella inestable i incert." Clara Rosell
Quan una parella jove ha de fer front a un embaràs no planificat i es troba que cadascú vol prendre una decisió diferent, s’esberla alguna cosa entre els dos per sempre. Ella decideix que no el vol tirar endavant mentre que ell ha de fer front a altres desitjos dels que no n’era conscient fins ara. La Marta ho té clar, però el context social espera d’ella una justificació i una disculpa per la decisió que pren. El Dani, en canvi, no surt de dubtes, no comprèn com es pot decidir tan ràpidament sobre un esdeveniment que afectarà el futur de les dues persones implicades. La narració retorna a les lectores al passat d’en Dani, on té molta presència l’absència d’un pare, ens trobarem amb les seves frustracions i l’acompanyarem durant el procés de comprensió de les decisions de la Marta. On neix la culpa i on neixen les contradiccions? Com es pot verbalitzar aquest dolor íntim i secret?
Orriols, amb la marca infal·lible que li va valer l’èxit rotund d’Aprendre a parlar amb les plantes, busca explorar com la identitat més profunda de cadascú sovint rau en allò més quotidià. És una novel·la que retrata el moment social actual, amb tot el malestar que pot generar la impossibilitat d’una conciliació familiar i laboral, el mite de la maternitat, els estigmes al voltant de les decisions (polítiques) en relació a la salut reproductiva i les pors de dues persones joves vers un futur individual i en parella inestable i incert." Clara Rosell
October 9, 2022
„Ich bin schwanger. Und ich will das Kind nicht bekommen.“ Sanfte Einführung ins Chaos von Marta Orriols - aus dem Katalanischen übersetzt von Ursula Bachhausen - ist ein Roman über die große Frage des Kinderkriegens, die insbesondere Menschen um die 30 beschäftigt.
So auch Marta und Dani aus Barcelona. Sie arbeitet als freie Fotojournalistin und will nach Berlin auswandern, er ist als Drehbuchautor tätig. Seit zwei Jahren führt das Paar eine eher lockere Beziehung, die dem jeweils Anderen viel Freiraum lässt. Insgeheim wünscht sich Dani aber etwas Festeres und sein erster Instinkt ist, das Kind zu wollen.
Die ersten Kapitel beschäftigen sich mit seiner Sichtweise der Dinge, was er fühlt, was in ihm vorgeht, nachdem Marta ihm verkündet hat, dass sie das gemeinsame Kind abtreiben will. Erst gegen Ende des Buches lässt Orriols uns teilhaben an Martas Gedanken. Ein großartiger, kurzweiliger aber sehr tiefgründiger Roman über das, was in Menschen vorgehen kann, wenn man vor solch einer Entscheidung steht.
So auch Marta und Dani aus Barcelona. Sie arbeitet als freie Fotojournalistin und will nach Berlin auswandern, er ist als Drehbuchautor tätig. Seit zwei Jahren führt das Paar eine eher lockere Beziehung, die dem jeweils Anderen viel Freiraum lässt. Insgeheim wünscht sich Dani aber etwas Festeres und sein erster Instinkt ist, das Kind zu wollen.
Die ersten Kapitel beschäftigen sich mit seiner Sichtweise der Dinge, was er fühlt, was in ihm vorgeht, nachdem Marta ihm verkündet hat, dass sie das gemeinsame Kind abtreiben will. Erst gegen Ende des Buches lässt Orriols uns teilhaben an Martas Gedanken. Ein großartiger, kurzweiliger aber sehr tiefgründiger Roman über das, was in Menschen vorgehen kann, wenn man vor solch einer Entscheidung steht.
April 9, 2021
«Sense voler, dona un cop de colze a la sucrera de vidre, que cau a terra i es parteix en mil bocins. [...] El blanc cristalitzat escampat per sobre les rajoles. Hi haurà partícules de sucre i vidre en els angles més recòndits de totes les juntes per sempre més. La dolçor que cau i el vidre que talla; si en volgués fer una analogia tindria la imatge perfecta».
January 11, 2023
4,5 *
Com Marta Orriols, foi amor ao primeiro livro - Aprender a Falar com as Plantas. Dito isto, este segundo conseguiu a proeza de não me desiludir (e a fasquia estava bem alta).
Admirei, mais uma vez, a forma como se adentra nos labirintos da interioridade, esmiuçando na sua prosa delicada a complexa filigrana de emoções que encontra pelo caminho. Nunca escolhe caminhos fáceis - sejam as grutas do luto, o penhasco da perda, os ziguezagues da dúvida ou os picos da dor -, nessa viagem intensamente bela e terrível que a vida vivida pode ser.
Com Marta Orriols, foi amor ao primeiro livro - Aprender a Falar com as Plantas. Dito isto, este segundo conseguiu a proeza de não me desiludir (e a fasquia estava bem alta).
Admirei, mais uma vez, a forma como se adentra nos labirintos da interioridade, esmiuçando na sua prosa delicada a complexa filigrana de emoções que encontra pelo caminho. Nunca escolhe caminhos fáceis - sejam as grutas do luto, o penhasco da perda, os ziguezagues da dúvida ou os picos da dor -, nessa viagem intensamente bela e terrível que a vida vivida pode ser.
August 8, 2023
Espectacular la capacitat de Marta Orriols per endinsar-se dins cada personatge. Domini de l’estil indirecte lliure que ens permet reseguir els pensaments del Dani i la Marta sense jutjar-los perquè així és la vida, una presa de decisions amb les que avançam.
Dues cites que valen la pena:
- “Segurament, la idea de casa sigui aquesta, un llum que sempre t’espera encès en algun lloc” ( he pensat amb la seva darrera novel.la “La possibilitat de dir-ne casa”)
- “Fumar, no fer-ho, mudar-se, viure sol, tenir fills, no tenir-los, urbanirzar-se, compartir un nosaltres per defecte, aspirar a més béns materials, aventurar-se a xertes professions. Decidir.”
Magistral Orriols🫶🏻🫶🏻💜
Dues cites que valen la pena:
- “Segurament, la idea de casa sigui aquesta, un llum que sempre t’espera encès en algun lloc” ( he pensat amb la seva darrera novel.la “La possibilitat de dir-ne casa”)
- “Fumar, no fer-ho, mudar-se, viure sol, tenir fills, no tenir-los, urbanirzar-se, compartir un nosaltres per defecte, aspirar a més béns materials, aventurar-se a xertes professions. Decidir.”
Magistral Orriols🫶🏻🫶🏻💜
March 20, 2023
He de reconèixer que al principi em feia bastanta mandra una altra història sobre una parella disfuncional.
Però aquest llibre narra com l'estabilitat d'una parella es trenca davant d'un embaràs inesperat, i tot el que això implica, rememora i desenterra.
M'ha atret molt la profunda descripció psicològica que fa dels protagonistes.
Però aquest llibre narra com l'estabilitat d'una parella es trenca davant d'un embaràs inesperat, i tot el que això implica, rememora i desenterra.
M'ha atret molt la profunda descripció psicològica que fa dels protagonistes.
January 12, 2022
M'agrada el tema i m'han agradat els debats interns de na Marta i d'en Dani respecte ser mare, pare, la pressió social per tenir descendència, les pors influenciades per les relacions amb les seves mares i els seus pares, etc. Però el llibre no m'ha enganxat, no m'ha arribat a fer el clic que necessit.
Així i tot, trob que el llibre és molt més fàcil de llegir quan podem veure la vida amb els ulls de na Marta, supòs que és així perquè el personatge femení em cau molt més bé que el masculí.
(SPOILER) Destac fortament una de les darreres reflexions de la protagonista i que pens que resumeix el llibre (i el tema en sí):
“Com entendre que ella se sentia massacrada, moralment i físicament, que el fred no li importava, que, per a ell, l’opció de no tenir aquell fill era una prova que li deixaria només una marca, com una caiguda en moto d’adolescent una mica de pell danyada on hi havia hagut una crosta, un record d’un moment i d’un dolor concrets. Res més. Tindria altres oportunitats per reconstruir una paternitat malmesa, i la seva identitat masculina que sentia en perill podria reconstruir-se fàcilment, però per ella, la marca s’escamparia, es faria moral viva, la recordaria sempre i, fes el que fes, sempre la jutjarien públicament i es pitjaria a ella mateixa per la decisió vital que s’havia vist obligada a prendre. Si hagués decidit tenir aquel fill, seria millor persona o seria lla mateixa persona amb un fill? I si era la mateixa persona que era ara però amb un fill, que en pensaria aquell fill quan fos gran, quan fos adult, d’una mare com ella que d’entrada no l’havia desitjat? El món devia ser ple de criatures no desitjades que ara eren raonablement felices, va pensar, però calia abocar-n’hi de noves si ella era a temps d’evitar-ho?"
Així i tot, trob que el llibre és molt més fàcil de llegir quan podem veure la vida amb els ulls de na Marta, supòs que és així perquè el personatge femení em cau molt més bé que el masculí.
(SPOILER) Destac fortament una de les darreres reflexions de la protagonista i que pens que resumeix el llibre (i el tema en sí):
“Com entendre que ella se sentia massacrada, moralment i físicament, que el fred no li importava, que, per a ell, l’opció de no tenir aquell fill era una prova que li deixaria només una marca, com una caiguda en moto d’adolescent una mica de pell danyada on hi havia hagut una crosta, un record d’un moment i d’un dolor concrets. Res més. Tindria altres oportunitats per reconstruir una paternitat malmesa, i la seva identitat masculina que sentia en perill podria reconstruir-se fàcilment, però per ella, la marca s’escamparia, es faria moral viva, la recordaria sempre i, fes el que fes, sempre la jutjarien públicament i es pitjaria a ella mateixa per la decisió vital que s’havia vist obligada a prendre. Si hagués decidit tenir aquel fill, seria millor persona o seria lla mateixa persona amb un fill? I si era la mateixa persona que era ara però amb un fill, que en pensaria aquell fill quan fos gran, quan fos adult, d’una mare com ella que d’entrada no l’havia desitjat? El món devia ser ple de criatures no desitjades que ara eren raonablement felices, va pensar, però calia abocar-n’hi de noves si ella era a temps d’evitar-ho?"
December 20, 2020
El llibre explica l'acció que es desencadena quan la Marta explica al Dani, la seva parella, que està embarassada i que vol interrompre la gestació. Aquesta decisió serveix per radiografiar les forces i l'estat d'ànim d'aquesta parella barcelonina, cadascú amb poc més de 30 anys, i feines força precàries, fruit de les conseqüències de la gran crisi econòmica de principis de segle.
El punt de partida és interessant i, personalment, el llibre em podria atreure per la proximitat d'edat i els conseqüents referents comuns. Però malgrat que la història és senzilla, està ben explicada i millor escrita, l'engranatge grinyola. En ocasions la novel·la embafa, víctima d'un excés de psicoanàl·lisi dels personatges combinada amb un excés d'adjectius. D'altres vegades, es té la sensació que els protagonistes, especialment ella, no estan prou ben perfilats, malgrat la profusió d'explicacions i aclariments. El que podria ser una mena de retrat generacional de les pors i inseguretats de la generació Y acaba sent una obra que, malgrat els seus mèrits innegables, fa de mal empassar.
No he gaudit cap de les obres anteriors d'Orrios i, pel que he llegit a posteriori, el seu últim treball estaria lluny del nivell assolit anteriorment. Tocarà posar-nos al dia, doncs, perquè continuo tenint ganes de descobrir més coses d'aquesta autora.
El punt de partida és interessant i, personalment, el llibre em podria atreure per la proximitat d'edat i els conseqüents referents comuns. Però malgrat que la història és senzilla, està ben explicada i millor escrita, l'engranatge grinyola. En ocasions la novel·la embafa, víctima d'un excés de psicoanàl·lisi dels personatges combinada amb un excés d'adjectius. D'altres vegades, es té la sensació que els protagonistes, especialment ella, no estan prou ben perfilats, malgrat la profusió d'explicacions i aclariments. El que podria ser una mena de retrat generacional de les pors i inseguretats de la generació Y acaba sent una obra que, malgrat els seus mèrits innegables, fa de mal empassar.
No he gaudit cap de les obres anteriors d'Orrios i, pel que he llegit a posteriori, el seu últim treball estaria lluny del nivell assolit anteriorment. Tocarà posar-nos al dia, doncs, perquè continuo tenint ganes de descobrir més coses d'aquesta autora.
January 10, 2021
Quizás llevaba las expectativas demasiado altas después de haber leído su libro anterior, pero me ha costado llegar a la última página
August 13, 2022
Marta und Dani sind ein Paar, beide Anfang 30, mit Jobs, die sie über Wasser halten, und ohne gemeinsame Zukunftsvision. Als Marta schwanger wird, stellt sie Dani vor vollendete Tatsachen: Sie wird dieses Kind nicht bekommen.
Wir begleiten das Paar in den Tagen zwischen der Kenntnis über die Schwangerschaft und dem Termin zum Abbruch. Mit Beginn dieser Phase tritt das Paar Marta und Dani in den Hintergrund. Orriols setzt sich tiefgründig und im Detail mit den Gedanken der Einzelnen auseinander, widmet sich deren persönlichen Päckchen, dem, was das Paar voreinander im Verborgenen lässt. Das ist klug konstruiert, mir gefällt die Psychologie dahinter, auch die Art, wie sie aus den durchaus egoistischen Betrachtungen manchmal philosophisch anmutende Aussagen ableitet, welches Verständnis von persönlicher Freiheit, Paarbeziehung und vor allem Zukunft beide in die Beziehung hereintragen, ohne jemals darüber zu sprechen. Und genau das fehlte mir in dem Roman: Der wirkliche Versuch, in den Dialog miteinander zu treten, den eigenen Horizont zu verlassen, sich vielleicht auch voll und ganz, ohne Rettungsleine, auf jemanden einzulassen.
Vielleicht ist das der Grund, warum dieses Buch an den Problemen einer Generation kratzt. Was der Autorin allerdings wirklich gut gelingt, ist, dass das Buch niemals den Eindruck erweckt, als Sprachrohr fungieren zu wollen. Es ist eine *Sanfte Einführung ins Chaos*, für eine tiefergehende Auseinandersetzung, fehlte mir dann aber leider zu viel.
Ein wirklich interessantes Fragment, aber keines, was noch lange hängen bleiben wird.
Wir begleiten das Paar in den Tagen zwischen der Kenntnis über die Schwangerschaft und dem Termin zum Abbruch. Mit Beginn dieser Phase tritt das Paar Marta und Dani in den Hintergrund. Orriols setzt sich tiefgründig und im Detail mit den Gedanken der Einzelnen auseinander, widmet sich deren persönlichen Päckchen, dem, was das Paar voreinander im Verborgenen lässt. Das ist klug konstruiert, mir gefällt die Psychologie dahinter, auch die Art, wie sie aus den durchaus egoistischen Betrachtungen manchmal philosophisch anmutende Aussagen ableitet, welches Verständnis von persönlicher Freiheit, Paarbeziehung und vor allem Zukunft beide in die Beziehung hereintragen, ohne jemals darüber zu sprechen. Und genau das fehlte mir in dem Roman: Der wirkliche Versuch, in den Dialog miteinander zu treten, den eigenen Horizont zu verlassen, sich vielleicht auch voll und ganz, ohne Rettungsleine, auf jemanden einzulassen.
Vielleicht ist das der Grund, warum dieses Buch an den Problemen einer Generation kratzt. Was der Autorin allerdings wirklich gut gelingt, ist, dass das Buch niemals den Eindruck erweckt, als Sprachrohr fungieren zu wollen. Es ist eine *Sanfte Einführung ins Chaos*, für eine tiefergehende Auseinandersetzung, fehlte mir dann aber leider zu viel.
Ein wirklich interessantes Fragment, aber keines, was noch lange hängen bleiben wird.
June 21, 2025
Les abraçades ajusten, acoblen, contenen, no necessiten paraules, la transmissió és immediata.
Segurament, la idea de casa sigui aquesta, una llum que sempre t'espera encès en algun lloc.
Pensa que hi ha coses que només són d'una i que quan s'expressen amb paraules per fer-les saber a un receptor, perden el veritable pes que ocupen mentre només són rieres mentals infranquejables.
Als trenta et dius a tu mateixa que un dia t'agafaràs un any sabàtic, o potser dis, qui sap, i te n'aniràs a viure a Sant Francisco i també a Mèxic. Penses que la vida serà teva a mesura que passin els anys. Que escriuràs un llibre, aniràs a moltes festes, faràs grans amics; però de sobte en tens quaranta-nou i no has anat enlloc. Festes? Pse, les dels aniversaris dels fills.
Hi ha situacions a la vida per les quals un no assaja, el teló s'alça i s'improvisa una jam-session sense patró, ritme ni melodia concreta.
Sovint les veritats més grosses es revelen en pocs segons, en qüestió de minuts, en el temps que es triga a treure a passejar el gos i tornar a casa.
És un enyor que el Dani creu que té a veure amb la durada, però no s'adona que en realitat el que l"angoixa és no poder aferrar-se a res. Sent que tot muta i que la possibilitat de perdre -ho tot és cada vegada més alta. [...] Però els canvis només es perceben quan la migració ja s'ha iniciat.
El metro va ple. [...]. Quan surtin fora la vida serà urgent, però durant el trajecte, l'espera en moviment es converteix en una treva obligatòria.
No sap que quan el terreny és rugós un no hi pot passar de puntetes i esperar simplement que els mals siguin aigua passada.
Segurament, la idea de casa sigui aquesta, una llum que sempre t'espera encès en algun lloc.
Pensa que hi ha coses que només són d'una i que quan s'expressen amb paraules per fer-les saber a un receptor, perden el veritable pes que ocupen mentre només són rieres mentals infranquejables.
Als trenta et dius a tu mateixa que un dia t'agafaràs un any sabàtic, o potser dis, qui sap, i te n'aniràs a viure a Sant Francisco i també a Mèxic. Penses que la vida serà teva a mesura que passin els anys. Que escriuràs un llibre, aniràs a moltes festes, faràs grans amics; però de sobte en tens quaranta-nou i no has anat enlloc. Festes? Pse, les dels aniversaris dels fills.
Hi ha situacions a la vida per les quals un no assaja, el teló s'alça i s'improvisa una jam-session sense patró, ritme ni melodia concreta.
Sovint les veritats més grosses es revelen en pocs segons, en qüestió de minuts, en el temps que es triga a treure a passejar el gos i tornar a casa.
És un enyor que el Dani creu que té a veure amb la durada, però no s'adona que en realitat el que l"angoixa és no poder aferrar-se a res. Sent que tot muta i que la possibilitat de perdre -ho tot és cada vegada més alta. [...] Però els canvis només es perceben quan la migració ja s'ha iniciat.
El metro va ple. [...]. Quan surtin fora la vida serà urgent, però durant el trajecte, l'espera en moviment es converteix en una treva obligatòria.
No sap que quan el terreny és rugós un no hi pot passar de puntetes i esperar simplement que els mals siguin aigua passada.
Displaying 1 - 30 of 171 reviews