Pasaia Blues és una novel·la negra d’ambient portuari que captura la convulsa atmosfera del País Basc dels anys noranta. Una obra fascinant del reconegut escriptor Harkaitz Cano que narra la història entrellaçada d’uns personatges atrapats en el conflicte: Marta i Olatz, dues membres d’un comando amagades en un pis franc de Pasaia que reben la visita d’un tercer militant en fuga; César, un expert fisonomista que rastreja obsessivament rostres fitxats per la policia; i Roberto, un fosc comissari aficionat a les baralles de gossos que utilitza mètodes més que dubtosos per a obtenir informació. Amb aquest punt de partida, les pàgines d’aquesta novel·la farcida de referències musicals i cinematogràfiques ens endinsen en la psicologia de la història recent basca amb una galeria de miralls que reflexiona sobre identitats, política i violència.
«Un dels grans valors de la literatura basca actual. A més de l’excel·lència narrativa, la seva literatura té un valor polític i cultural afegit, fa un paper social necessari perquè s’endinsa en les zones fosques del conflicte.» Xavier Montanyà, VILAWEB
«Harkaitz Cano s’ha convertit en un dels noms de referència de la nova narrativa basca.» Jordi Nopca, DIARI ARA
«Harkaitz Cano ha sabut donar a un conflicte d’origen polític una dimensió profundament humana.» Cultura/s, LA VANGUARDIA
Harkaitz Cano Jauregi (1975) es uno de los mayores exponentes de la literatura vasca actual. Su trabajo se extiende por casi todos los géneros: cuento, novela, poesía, ensayo. Sus publicaciones más recientes son la novela «Twist» (2013) y el poemario «Compro oro» (2011). Colabora habitualmente con músicos y artistas de diferentes disciplinas. Como guionista de cómica ha publicado dos álbumes junto al dibujante Iñaki G. Holgado. Su obra ha sido traducida al inglés, al holandés, al italiano y al ruso, entre otros idiomas.
No torne a llegir res recomanat per Xavi Sarrià. D'acord que va bé per a llegir alguna cosa del conflicte basc que no siga "Pàtria" i eixir un poc del relat hegemònic, prestar atenció a les veus del País que ho tracten des de baix, etc.
Però.
No suporte els escriptors que.
Baixen paràgraf només per a generar.
Pauses dramàtiques. Forçadíssimes.
La pròxima volta miraré de llegir algun assaig, que és un gènere menys propens a eixes merdes.
Libro devorado polo medio doutro en apenas dúas mañás de praia. Realmente atrapa o estilo seco e tan minucioso de Harkaitz neste libro. Fascíname a estrutura de puzzle da trama e o ben puída que está a narrativa. Que libro máis estiloso!