What do you think?
Rate this book
Antes de las cinco en casa (Áncora & Delfín)
Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.
El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.
Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.
Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.
Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.
“Albert Forns entén la literatura com un joc de miralls amb la realitat. Escrita amb una curiositat fascinada, aquesta novel·la ens captiva perquè reconstrueix una vida per mirar d'entendre-la, amb tots els seus matisos i contradiccions, i alhora indaga la naturalesa dels dietaris, sempre entre la vanitat i l'obsessió.” Jordi Puntí
“Les bones novel·les sempre et descobreixen mons nous. El d’Abans de les cinc som a casa et sorprendrà.” Jordi Coca
"Som davant d'un autèntic malabarisme literari, un trencaclosques escrit amb elegància, ple de suspens, gràcia i tendresa." Stefanie Kremser
El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.
Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.
Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.
Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.
“Albert Forns entén la literatura com un joc de miralls amb la realitat. Escrita amb una curiositat fascinada, aquesta novel·la ens captiva perquè reconstrueix una vida per mirar d'entendre-la, amb tots els seus matisos i contradiccions, i alhora indaga la naturalesa dels dietaris, sempre entre la vanitat i l'obsessió.” Jordi Puntí
“Les bones novel·les sempre et descobreixen mons nous. El d’Abans de les cinc som a casa et sorprendrà.” Jordi Coca
"Som davant d'un autèntic malabarisme literari, un trencaclosques escrit amb elegància, ple de suspens, gràcia i tendresa." Stefanie Kremser
279 pages, Kindle Edition
Published September 1, 2020
3 people are currently reading
146 people want to read
About the author
Albert Forns Canal
5 books4 followersAlbert Forns i Canal (Granollers, 8 d'abril de 1982) és un periodista, escriptor i poeta català. Especialitzat en periodisme digital, ha treballat en institucions culturals com el CCCB.
Destaca per haver guanyat el Premi Documenta de narrativa amb la seva primera novel·la, Albert Serra (la novel·la no el cineasta), en què l'autor reflexiona sobre alguns aspectes de l'art contemporani barrejant ficció, periodisme i assaig, i on apareixen també altres artistes catalans destacats com Barceló o Dalí, i escriptors com Enrique Vila-Matas. La tardor de 2013 va rebre una beca de l'Institut Ramon Llull per anar a una residència d'escriptors del nord de l'Estat de Nova York que forma part del centre d'arts internacional OMI, per preparar la seva segona novel·la, Jambalaia, primer premi Anagrama de novel·la en català, que fou publicada el 2016. El llibre explora la relació entre la vida de l'escriptor i la literatura, fent una recerca sobre els mecanismes de l'autoficció. El 2020 va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa amb la novel·la Abans de les cinc som a casa
Destaca per haver guanyat el Premi Documenta de narrativa amb la seva primera novel·la, Albert Serra (la novel·la no el cineasta), en què l'autor reflexiona sobre alguns aspectes de l'art contemporani barrejant ficció, periodisme i assaig, i on apareixen també altres artistes catalans destacats com Barceló o Dalí, i escriptors com Enrique Vila-Matas. La tardor de 2013 va rebre una beca de l'Institut Ramon Llull per anar a una residència d'escriptors del nord de l'Estat de Nova York que forma part del centre d'arts internacional OMI, per preparar la seva segona novel·la, Jambalaia, primer premi Anagrama de novel·la en català, que fou publicada el 2016. El llibre explora la relació entre la vida de l'escriptor i la literatura, fent una recerca sobre els mecanismes de l'autoficció. El 2020 va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa amb la novel·la Abans de les cinc som a casa
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 34 reviews
March 15, 2021
Una novela costumbrista muy amena. Un buen día, un hombre encuentra trece libretas en el mercado de Sant Antoni que resultan ser los diarios de un barcelonés que desde finales de la década de los sesenta, y durante quince años, dejó constancia por escrito de su día a día. No puede resistir la tentación y acaba comprándolas. A partir de ahí, se sumerge en la vida de éste diarista, e intenta reconstruir su vida y para ello intenta seguirle la pista a través del tiempo.
Refleja muy bien la época y la forma de vivir y trabajar en la Barcelona de los 60 y 70. El escritor va enlazando sus opiniones y comentarios con las entradas del diario, y he de destacar que aunque la vida del protagonista del diario es una vida muy normal, es decir, todo transcurre con bastante tranquilidad, sin grandes eventos ni nada que mantenga al lector en vilo, la lectura no se hace pesada ni cuesta arriba en ningún momento. Ameniza la historia comentando muchas anécdotas relacionadas con diarios a través de los tiempos. Personalmente disfruté mucho la ambientación del libro y reconocer muchos de los lugares descritos.
Refleja muy bien la época y la forma de vivir y trabajar en la Barcelona de los 60 y 70. El escritor va enlazando sus opiniones y comentarios con las entradas del diario, y he de destacar que aunque la vida del protagonista del diario es una vida muy normal, es decir, todo transcurre con bastante tranquilidad, sin grandes eventos ni nada que mantenga al lector en vilo, la lectura no se hace pesada ni cuesta arriba en ningún momento. Ameniza la historia comentando muchas anécdotas relacionadas con diarios a través de los tiempos. Personalmente disfruté mucho la ambientación del libro y reconocer muchos de los lugares descritos.
January 29, 2021
Otra acertada recomendación de la librería cerca de casa que descubrí recientemente.
¡Me encantó desde el primer capítulo!
Siempre me han llamado la atención los Diarios, y confieso que como buena adolescente, escribí uno durante varios años, jaja.
El autor no sólo recompone la vida del protagonista de los diarios, también relata diferentes proyectos relacionados con estos testimonios así como los plausibles pasos que da cualquier Diario para terminar "en manos de un extraño".
Compré el libro en castellano, y al descubrir después que había sido escrito en catalán, lo volví a comprar en su versión original y lo volví a leer. La edición en castellano será un muy buen regalo para mis padres.
¡Me encantó desde el primer capítulo!
Siempre me han llamado la atención los Diarios, y confieso que como buena adolescente, escribí uno durante varios años, jaja.
El autor no sólo recompone la vida del protagonista de los diarios, también relata diferentes proyectos relacionados con estos testimonios así como los plausibles pasos que da cualquier Diario para terminar "en manos de un extraño".
Compré el libro en castellano, y al descubrir después que había sido escrito en catalán, lo volví a comprar en su versión original y lo volví a leer. La edición en castellano será un muy buen regalo para mis padres.
November 9, 2020
M'he emocionat i tot, amb el final. Estic feta una bleda asolellada però quin projecte més monumental: agafar i fer una història ben trenada a partir de 13 simples llibretes d'un desconegut. No les tenia totes amb aquest llibre, però m'ha deixat estesa. Certament, a l'Hilari te l'acabes estimant.
October 15, 2020
Llegir aquest llibre és llogar una vida durant uns dies i te n’adones que allò quotidià i rutinari, és també una història i històric
May 13, 2021
No m'ho acabo de creure. Tres de tres. No passa sovint que un escriptor tingui tres llibres seguits magnífics (premis a banda). Però és que "Abans de les cinc som a casa" és un llibre que va un pas més enllà en aquest gènere tan polièdric com pot ser l'autoficció. Li treu veritable suc al tema d'unes llibretes-diaris trobades al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Albert Forns juga molt bé les seves cartes literàries, fa que tinguem ganes de saber més d'aquest individu en principi gris (Hilari Miralpeix), i també de la seva parella, Grazia. I els elements detectivescos estan molt ben dosificats, el propi autor acaba sent un personatge més d'aquest artefacte literari que ni és novel.la, ni són diaris personals ni és autoficció, sinó tot alhora i molt més.
October 4, 2025
Zero expectatives i m'ha encantat. Quina delícia, quin personatge més entranyable
February 15, 2021
Recordo haver gaudit de 'Jambalaia', l'anterior obra d'Albert Forns, guanyadora del Premi Anagrama. En aquella ocasió, en plena moda de l'autoficció, l'escriptor explicava en la seva segona novel·la les vicissituds i els reptes d'un autor per escriure la seva segona novel·la. L'escriptura planera i un tel humorístic amanien una obra simpàtica.
En aquesta ocasió Forns torna a encertar-la amb el tema de l'obra, de difícil classificació. 'Abans de les cinc som a casa' neix de la compra als Encants del dietari d'Hilari Miralpeix, un comptable barceloní de Telefónica que en 13 llibretes testimonia, com si fos un notari, les seves principals experiències vitals durant bona part de les dècades dels 60 i 70 del segle passat. Forns té l'habilitat de seleccionar els fragments més interessants de les llibretes i combinar-los amb una mena d'assaig sobre els dietaris i la vàlua dels testimonis personals. Els registres de la vida anodina d'un burgès de mitjana edat i un repàs del paper dels diaris en la literatura i la historiografia no semblen, a priori, gens estimulants, però l'estil de Forns, curós amb els detalls, amical i tendre amb la seva troballa, va aconseguir enganxar-me. L'interès per descobrir qui era realment el protagonista i com era la seva vida, més enllà de les anotacions escrites, proporcionen el 'conflicte' que ajuda a captar l'atenció a la part final del llibre.
L'únic retret que hi faig és l'excés de recreacions que l'autor posa de collita pròpia, que tenen un interès més aviat escàs i que semblen voler allargar una obra relativament curta.
En aquesta ocasió Forns torna a encertar-la amb el tema de l'obra, de difícil classificació. 'Abans de les cinc som a casa' neix de la compra als Encants del dietari d'Hilari Miralpeix, un comptable barceloní de Telefónica que en 13 llibretes testimonia, com si fos un notari, les seves principals experiències vitals durant bona part de les dècades dels 60 i 70 del segle passat. Forns té l'habilitat de seleccionar els fragments més interessants de les llibretes i combinar-los amb una mena d'assaig sobre els dietaris i la vàlua dels testimonis personals. Els registres de la vida anodina d'un burgès de mitjana edat i un repàs del paper dels diaris en la literatura i la historiografia no semblen, a priori, gens estimulants, però l'estil de Forns, curós amb els detalls, amical i tendre amb la seva troballa, va aconseguir enganxar-me. L'interès per descobrir qui era realment el protagonista i com era la seva vida, més enllà de les anotacions escrites, proporcionen el 'conflicte' que ajuda a captar l'atenció a la part final del llibre.
L'únic retret que hi faig és l'excés de recreacions que l'autor posa de collita pròpia, que tenen un interès més aviat escàs i que semblen voler allargar una obra relativament curta.
February 4, 2021
Des de ben petita que escric un dietari, m’agrada pensar que sempre que vulgui recordar alguna cosa hi podré tornar, per això, des del moment que vaig llegir la sinopsis d’’Abans de les cinc som a casa’ que vaig sentir la necessitat de llegir el llibre. Moltes gràcies @grup62_ per l’exemplar.
🕔
Abans de les cinc som a casa és una novel·la realita on Albert Forns reprodueix, a partir de tretze dietaris dels anys seixanta i setanta, que troba al mercat de Sant Antoni, la vida d’un home. L’Hilari Miralpeix no va ser ningú famós, ningú que passaria a la historia, era un comptable de Telefònica, que li apassionava el cinema i les excursions dominicals, però sobretot, era un home fet a la seva manera, que tenia una relació fora de les convencions de l’època. Però, a banda de fer un l’homenatge a un home i una època desaparegua, Forns també aprofita aquesta troballa per reflexionar sobre el gènere dels dietaris i es pregunta per què escrivim i què passa, quan algú mor, amb aquestes pàgines plenes de vivències. I el que més m’ha agradat és la contraposició de la Barcelona ‘hilariana’ amb la Barcelona pre-pandèmia, del turisme massiu, el globalisme i l’excés d’informació.
Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️
🕔
Abans de les cinc som a casa és una novel·la realita on Albert Forns reprodueix, a partir de tretze dietaris dels anys seixanta i setanta, que troba al mercat de Sant Antoni, la vida d’un home. L’Hilari Miralpeix no va ser ningú famós, ningú que passaria a la historia, era un comptable de Telefònica, que li apassionava el cinema i les excursions dominicals, però sobretot, era un home fet a la seva manera, que tenia una relació fora de les convencions de l’època. Però, a banda de fer un l’homenatge a un home i una època desaparegua, Forns també aprofita aquesta troballa per reflexionar sobre el gènere dels dietaris i es pregunta per què escrivim i què passa, quan algú mor, amb aquestes pàgines plenes de vivències. I el que més m’ha agradat és la contraposició de la Barcelona ‘hilariana’ amb la Barcelona pre-pandèmia, del turisme massiu, el globalisme i l’excés d’informació.
Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️
October 13, 2024
Impresionant. D’un diari personal fer una novel.la. I amb interés históric. Meravellosa
April 11, 2021
El repte de descobrir la vida d'una altra persona pot enganxar molt (les historiadores ho sabem 😅!), sobretot si et permet entendre el seu context. L'autor ho ha convertit en un text amè i àgil, amb observacions intel.ligents i humor fi. Només alguna reserva pel que fa a la profunditat del context de la guerra, però és molt recomanable!
February 18, 2022
Un experiment (sense connotacions negatives) molt original, on es recrea la vida d'algú que va deixar per escrites les seues vivències en diaris. Fa literatura partint d'una vida insulsa i avorrida.
Les referències a experiències artístiques que apareixen enmig de la història estan molt ben lligades.
Les referències a experiències artístiques que apareixen enmig de la història estan molt ben lligades.
April 11, 2021
La troballa casual d'uns dietaris als encants de Sant Antoni porta l'autor d'aquest llibre a resseguir la vida d'un càrrec mitjà de Telefónica, benestant, una mica atípic i aficionat a l'excursionisme, durant els quinze anys que cobreixen les llibretes (anys seixanta i setanta), a més de fer un estudi del dietarisme en general i parlar dels arxius de diaris -sovint, institucions promogudes per una persona sola, tocada per la mateixa dèria que Forns- que salven aquests quaderns íntims de la paperera a què sembla destinar-los el pas del temps.
November 29, 2022
Vaig emprendre’n la lectura amb certa reticència, força segura que no seria el meu estil de novel·la, però l’acabo gratament sorpresa. Dona bo de llegir, l’escriptura és deliciosa, àgil i només se n’alenteix el ritme en comptades ocasions, com en algunes divagacions de l’autor o en esplaiades innecessàries sobre el món dietarístic. Un retrat molt interessant de l’època per als que no vam viure aquella Barcelona (ni aquella Catalunya). Servidora ja ha quedat amb una amiga per anar a traure el cap al mercat de Sant Antoni diumenge vinent. Qui sap.
September 25, 2021
4,5 estrelles
Per què escrivim diaris, al cap i a la fi? Per recordar? Per perdurar? O simplement per existir?
Crec que l'única paraula amb què es pot definir aquest llibre és: interessant. La premissa em va captivar des del primer instant, i tot i que no està desenvolupada de la manera que m'esperava (pensava que l'autor directament reconstruiria la història de l'Hilari prenent-lo com a personatge principal com, de fet, fa en alguns passatges, en lloc d'explicar la seva història descobrint els diaris de l'Hilari) aquesta m'ha semblat encara millor que el que m'havia imaginat.
També m'ha agradat que en lloc de centrar-se únicament en els diaris de l'Hilari també dona informació o explica anècdotes sobre maneres en què les persones hem, al llarg del temps, intentat entendre què és el que conforma una vida.
L'estil del llibre també em sembla quelcom a destacar positivament; en l'autor es feia notar algú amb coneixement de la llengua i sense por de parlar de tu a tu amb el lector, cosa que ha fet que la novel·la se sentís encara més propera del que una narració sobre un diari personal és de per si.
L'única cosa que no m'ha convençut és que si que és veritat que a mesura que anàvem passant llibretes el text es feia més repetitiu perquè la majoria d'incògnites (qui era l'escriptor d'aquell llibre, qui era la Grazia, quants anys tenia, quina era la seva orientació política...) ja s'havien resolt, però crec que això l'autor ho va gestionar bé dedicant gradualment menys pàgines per llibreta a mesura que anava avançant la història.
En resum, tot i que potser estic una mica esbiaixada perquè com que jo escric un diari la idea de conèixer a una persona a través de la seva quotidianitat m'atrau molt, crec que aquest és un llibre realment interessant que val molt la pena de llegir.
En aquest sentit [la vida del barri que continua, després de que un veí s'hagi suïcidat, però es s'hi segueix notant l'amor del veïnat cap a l'individu], hi ha una escena a la perruqueria de la cantonada molt reveladora: "Ahora mismo te caes aquí y no pasa nada, nunca pasa nada", diu la pentinadora. "Y te das cuenta que la vida sigue y tú te crees que eres imprescindible". I tot seguit una clienta, que se l'escoltava amb el cap sota l'assecador, li contesta: "Eso lo viví yo cuando murió mi marido: lo enterramos y la mañana siguiente salió el sol, y todo el mundo iba al trabajo y el único que no estaba era él. Y era terrorífico, pero al mismo tiempo era lo que te hacía seguir".
Per què escrivim diaris, al cap i a la fi? Per recordar? Per perdurar? O simplement per existir?
Crec que l'única paraula amb què es pot definir aquest llibre és: interessant. La premissa em va captivar des del primer instant, i tot i que no està desenvolupada de la manera que m'esperava (pensava que l'autor directament reconstruiria la història de l'Hilari prenent-lo com a personatge principal com, de fet, fa en alguns passatges, en lloc d'explicar la seva història descobrint els diaris de l'Hilari) aquesta m'ha semblat encara millor que el que m'havia imaginat.
També m'ha agradat que en lloc de centrar-se únicament en els diaris de l'Hilari també dona informació o explica anècdotes sobre maneres en què les persones hem, al llarg del temps, intentat entendre què és el que conforma una vida.
L'estil del llibre també em sembla quelcom a destacar positivament; en l'autor es feia notar algú amb coneixement de la llengua i sense por de parlar de tu a tu amb el lector, cosa que ha fet que la novel·la se sentís encara més propera del que una narració sobre un diari personal és de per si.
L'única cosa que no m'ha convençut és que si que és veritat que a mesura que anàvem passant llibretes el text es feia més repetitiu perquè la majoria d'incògnites (qui era l'escriptor d'aquell llibre, qui era la Grazia, quants anys tenia, quina era la seva orientació política...) ja s'havien resolt, però crec que això l'autor ho va gestionar bé dedicant gradualment menys pàgines per llibreta a mesura que anava avançant la història.
En resum, tot i que potser estic una mica esbiaixada perquè com que jo escric un diari la idea de conèixer a una persona a través de la seva quotidianitat m'atrau molt, crec que aquest és un llibre realment interessant que val molt la pena de llegir.
En aquest sentit [la vida del barri que continua, després de que un veí s'hagi suïcidat, però es s'hi segueix notant l'amor del veïnat cap a l'individu], hi ha una escena a la perruqueria de la cantonada molt reveladora: "Ahora mismo te caes aquí y no pasa nada, nunca pasa nada", diu la pentinadora. "Y te das cuenta que la vida sigue y tú te crees que eres imprescindible". I tot seguit una clienta, que se l'escoltava amb el cap sota l'assecador, li contesta: "Eso lo viví yo cuando murió mi marido: lo enterramos y la mañana siguiente salió el sol, y todo el mundo iba al trabajo y el único que no estaba era él. Y era terrorífico, pero al mismo tiempo era lo que te hacía seguir".
January 21, 2021
De vez en cuando caen en tus manos lecturas de las que no has oído hablar y no te esperabas.
Esta joya me llegó en forma de regalo de Reyes. Al principio me desconcertó pero me puse a leerla a los pocos días, por la curiosidad que despertó en mí y realmente me atrapó.
La historia es original y la forma de contarla también. Partimos de la premisa de un escritor que compra unos diarios personales de un hombre que vivió en Barcelona años atrás. Empieza el relato en los años 60 cuando Hilario (el protagonista) está a punto de jubilarse de toda una vida trabajando como contable en la Compañía Telefónica.
Pues bien, parece mentira que de ahí pueda salir un libro tan interesante.
El autor, además, investigó, tanto para conocer más detalles del Sr. Hilari, como para terminar descubriendo un mundo donde los diarios son más habituales de lo que creemos. Son escritos que encierran las vidas cotidianas de gentes normales y muestran detalles del día a día de épocas distantes de las que poco sabemos.
En mi caso, al vivir en la misma ciudad que Hilari, que no es otra que Barcelona, me transportó a lugares que hoy en día están muy cambiados y a situaciones que la tecnología de hoy ha exterminado.
Me encantó, tanto la originalidad como la forma de escribir de Albert Forns, que hasta ahora no había tenido el gusto de leer.
Ha sido como un soplo de aire fresco.
Esta joya me llegó en forma de regalo de Reyes. Al principio me desconcertó pero me puse a leerla a los pocos días, por la curiosidad que despertó en mí y realmente me atrapó.
La historia es original y la forma de contarla también. Partimos de la premisa de un escritor que compra unos diarios personales de un hombre que vivió en Barcelona años atrás. Empieza el relato en los años 60 cuando Hilario (el protagonista) está a punto de jubilarse de toda una vida trabajando como contable en la Compañía Telefónica.
Pues bien, parece mentira que de ahí pueda salir un libro tan interesante.
El autor, además, investigó, tanto para conocer más detalles del Sr. Hilari, como para terminar descubriendo un mundo donde los diarios son más habituales de lo que creemos. Son escritos que encierran las vidas cotidianas de gentes normales y muestran detalles del día a día de épocas distantes de las que poco sabemos.
En mi caso, al vivir en la misma ciudad que Hilari, que no es otra que Barcelona, me transportó a lugares que hoy en día están muy cambiados y a situaciones que la tecnología de hoy ha exterminado.
Me encantó, tanto la originalidad como la forma de escribir de Albert Forns, que hasta ahora no había tenido el gusto de leer.
Ha sido como un soplo de aire fresco.
January 11, 2022
Es podria conèixer a una persona a través dels seus diaris si no en tens context, fotografies o dades de caràcter més emocional? Quina és la utilitat d’escriure allò que fem cada dia? Si et trobessis uns dietaris molt descriptius però mancats d'emocions, te'n podries fer una idea de com era el seu autor?
Aquestes són algunes de les preguntes que Albert Forns es planteja a "Abans de les cinc som a casa", una novel·la que comença amb la compra d'uns diaris al mercat de Sant Antoni a través dels quals l'autor reflexiona sobre la vida del dietarista i ens introdueix en una mena d'investigació que combina fragments de les llibretes amb les indagacions que el narrador fa per tal de fer-se una idea més acurada del protagonista.
La història es mou entre els seixantes i els setantes i, en certa manera, en fa un retrat, però aquesta no és pas la característica més destacada del llibre perquè el seu potencial rau en la construcció d'un personatge carismàtic i entranyable a partir de bocins que es van sumant durant la narració. Si voleu conèixer l'Hilari, us asseguro que val la pena ser a casa abans de les cinc per llegir-lo.
Aquestes són algunes de les preguntes que Albert Forns es planteja a "Abans de les cinc som a casa", una novel·la que comença amb la compra d'uns diaris al mercat de Sant Antoni a través dels quals l'autor reflexiona sobre la vida del dietarista i ens introdueix en una mena d'investigació que combina fragments de les llibretes amb les indagacions que el narrador fa per tal de fer-se una idea més acurada del protagonista.
La història es mou entre els seixantes i els setantes i, en certa manera, en fa un retrat, però aquesta no és pas la característica més destacada del llibre perquè el seu potencial rau en la construcció d'un personatge carismàtic i entranyable a partir de bocins que es van sumant durant la narració. Si voleu conèixer l'Hilari, us asseguro que val la pena ser a casa abans de les cinc per llegir-lo.
May 8, 2021
Qualssevol persona podria haver trobat aquestes llibretes, però ben pocs podrien haver-ne fet una història tant entrenyable com l'autor.
Albert Forns ofereix una combinació perfec
te entre la història del protagonista, fets curiosos sobre els diaris, i reflexions interessants sobre la quotidianitat i la vida. Tot amb un llenguatge entrenyable, directe, i proper. El recomanaria a tothom.
Albert Forns ofereix una combinació perfec
te entre la història del protagonista, fets curiosos sobre els diaris, i reflexions interessants sobre la quotidianitat i la vida. Tot amb un llenguatge entrenyable, directe, i proper. El recomanaria a tothom.
January 1, 2022
La vida normal d'una persona normal. Res extraordinari, res al·lucinant, només l'intent de reconstrucció de la vida d'algú a través d'unes llibretes trobades en un mercat de vell. Però, que no és extraordinària i al.lucinant la vida?
June 27, 2021
Literal, després de llegir-lo estic fent el meu dietari.
March 30, 2022
A mesura que l’anava llegint m’interessava més i més la història que es conta i la manera que té l’autor d’endinsar-nos en ella. Una vida d’una persona, normal i corrent que ens serveix d’excusa per treure de cadascú de nosaltres la curiositat i el xafardeig que tenim de la vida d’altres persones. A més també ajuda a retratar alguns aspectes de la societat dels anys 70 del segle XX i que jo també vaig viure, però d’una altra manera perquè era jovenet i vivia en un altre ambient.
Però també m’ha interessat molt els comentaris relatius al “The Great Diary Project”, el gran projecte de recopilar els diaris de persones anònimes, sobretot els diaris de Nolla Last, que ens transmeten com viuen les persones normals i corrents en èpoques determinades o com s’enfronten a esdeveniments importants (guerres, canvis socials, etc.
Però també m’ha interessat molt els comentaris relatius al “The Great Diary Project”, el gran projecte de recopilar els diaris de persones anònimes, sobretot els diaris de Nolla Last, que ens transmeten com viuen les persones normals i corrents en èpoques determinades o com s’enfronten a esdeveniments importants (guerres, canvis socials, etc.
November 19, 2023
Surprising book, I loved everything about it! It was insightful and creative. Well-researched with an ironic sense of humour. I was attached to the characters and I loved how various methods (art, narrative, history, handwriting analysis!) were used to unpack the multiple layers of one's existence. I also thought the translation to Spanish was great. I don't speak Catalan but the Spanish version read nicely.
December 25, 2020
És un llibre senzill i ràpid de llegir, que de seguida t'hi enganxa i has llegit cinquanta pàgines de cop. De vegades se m'ha pogut fer una mica pesat, però, al final, igual que en Forns, he acabat agafant carinyo a l'Hilari i la Grazia, i el final m'ha emocionat.
January 26, 2021
Interesant treball entre la ficció i la no ficció. Una evocació d'aquella Barcelona dels anys 60 que m'ha recordat, salvant les distancies literaries al "Maletes Perdudes" del Jordi Puntí. Només un apunt...Qué es creu l'autor? qué la gent de 60 anys ja son vells xerucs que no s'aguanten els pets?
July 19, 2021
A pesar de que la novela es una homenaje a los diarios, algo muy personal y por lo tanto muy cercano al alma humana, me ha parecido una novela muy fría, donde he echado en falta unos personajes que te dejaran ver dentro de ellos.
January 12, 2021
Molt interessant, atrapa un munt, no sé si per la xafarderia pròpia o per l’enginy del narrador. Un gran llibre, només m’ha sobrat una i dues de les entrades externes.
April 5, 2021
Muy floja.
December 9, 2021
M'ha encantat! He gaudit molt amb la història de l'Hilari, i intentant saber més coses sobre la Grazia! "Què compon una vida?"
May 29, 2022
Com m'agraden els llibres d'aquest autor. M'he enganxat a l'autoficció gràcies a ell. Jo el vaig llegir molt a gust. Amb molt d'interès i curiositat. Llegiu-lo!
December 10, 2022
Un sinsentido total!
Displaying 1 - 30 of 34 reviews