Un thriller que t'arrossegarà a un passat ple d'intrigues pel poder.
Un crit en la foscor passa desapercebut al castell. L'endemà es descobreix un cadàver, la identitat del qual pot fer trontollar la dinastia del regne de Magens.
El jove prevere Orenç és l'encarregat d'investigar el crim. La seva condició de bastard del rei Ebrard d'Albir el situa a prop de les esferes de poder. Però l'encàrrec és enverinat: un pas en fals i pot quedar atrapat en la teranyina de lluites soterrades, passions i ambicions sense mesura. La traïció assetja la casa dels Albir. Les aspiracions de Roma de mantenir l'estatus religiós de la zona contra l'heretgia albicar enterboleixen encara més l'entramat polític. I la guerra sembla inevitable. L'Orenç només rebrà l'ajuda de la Brilhèta, una serventa de palau que li mostrarà un món que el jove i inexpert capellà desconeix. Però cada pas en la investigació és un esglaó més que l'acosta perillosament a una veritat incòmoda.
Assassinats, conxorxes polítiques i eclesiàstiques, i nissagues maleïdes són els ingredients d'aquesta intriga palatina ambientada en el fictici regne de Magens.
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges[2] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Novela caballeresca sobre intrigas palaciegas. Hay un asesinato pero, rápidamente, se convierte en secundario. Es una novela de lectura ágil, aunque, para mi gusto, hay un exceso de descripciones y se repiten los mismos temas. Entiendo que el autor lo hace para enseñar al lector toda la fastuosidad del decorado, pero uno se llega a cansar de escudos, blasones, salas, latinismos y demás parafernalia.
No obstante, una lectura agradable. Leído en su versión original en catalán.
Chivalry novel about palace intrigues. There is a murder, but it quickly becomes secondary. It is a readable novel, although, if you ask me, there is an excess of descriptions and the same themes are repeated. I understand that the author does it to show the reader all the splendour of the decor, but one gets tired of shields, coat of arms, rooms, latinisms and other paraphernalia.
Nevertheless, a pleasant reading. Read in original version in Catalan.
Aunque Jaque al Destino es su quinta novela (la cuarta traducida al español), no sabía que Lluís Llach además de cantante, viticultor y político era escritor. Y un buen escritor, por cierto.
Jaque al Destino me ha parecido una novela que los amantes de la ficción histórica (como aquí una servidora) disfrutarán desde la primera página (como también aquí una servidora).
Estamos acostumbrados a que la mayoría de novelas de ficción histórica sean verdaderos tochos (pensad en las novelas de Ken Follett -Los pilares de la tierra, Un mundo sin fin- o las de Juan Francisco Ferrándiz - La tierra maldita, El Juicio del agua) porque requieren mucha ambientación y muchos detalles para meternos en la historia (y porque siempre tienen muchas subtramas). Son novelas que se caracterizan por tener gran profusión de detalles y descripciones (de las costumbres, los ropajes, los paisajes, los monumentos...) pero con Jaque al Destino, Lluís Llach solo necesita 296 páginas para sumergirnos totalmente en la Edad Media, con personajes complejos y una magnífica trama.
Por mis redes sociales me preguntaron si, al estar ambientada en un reino ficticio, Magens, se trataba de una novela de fantasía. Es cierto que puede llevar a confusión pero no, personalmente me arriesgaría a catalogar esta novela como thriller histórico porque mantiene al lector en suspense, deseando saber qué le pasó a la reina y por qué el joven Orenç, de la noche a la mañana, está recibiendo tanta atención por parte de su padre.
Os soy muy sincera, cuando me llegó la novela y me di cuenta que el escritor era Lluís Llach pensé "¡Oh, vaya! Un cantante polifacético que se pone a escribir... malo" y empecé a leer la novela juzgándola de antemano (muy mal por mi parte) pero ¡ohhhh! a las dos páginas ya me había dado cuenta de que me había precipitado y me encontraba ante una señora novela: bien escrita, bien ambientada, bien documentada, entretenida y absorbente.
Personalment no és el llibre que més m’hagi agradat més d’en Llach. Val a dir que es nota un molt bon treball de documentació i sobretot, una trama ben treballada que fa que tot es resolgui al final de la novel•la. Com sempre, en Llach utilitza un llenguatge curat i precís per l’època. No es fa gens pesat quan a vegades les paraules poden ser desconegudes pel lector/a.
No està malament, potser m'esperava la trama més dinàmica i amb més punyals per l'esquena. Sí, esperava més, i sobretot despres de llegir Les dones de la principal i El noi del Maravillas, tenia les expectatives altes.
Ben escrit, ben documentat i una història molt ben travada. Personalment no m’agraden les ficcions històriques, ni les històries que es van complicant de manera rocambolesca i artificiosa per acabar descobrint tot l’intríngulis a l’últim capítol del llibre.
No conocía la faceta de escritor de Lluís Llach y me regalaron este libro. Me ha gustado mucho cómo está escrito y la trama está muy bien construida. Misterios, muertes, traiciones, reinos. Una historia muy bien hilada, con más de un giro sorprendente y un final sólido. Muy buena también la ambientación medieval tanto del entorno como de los personajes y el estilo de vida de la época. Seguro que repetiré con el autor
M’ha agradat perquè està ben escrit, té una bona ambientació medieval i la trama t’arrossega fins al final.
Així mateix t’ajuda a reflexionar sobre els mecanismes del poder (espasa i creu en l’edat mitjana) i com afirma Lluis Llach en una entrevista TV, en l’època actual per analogia l’espasa seria el poder militar-polític-econòmic i la creu sería el control de la informació i opinió (mitjans, xarxes socials, etc.) Per la qual cosa aquest llibre seria molt útil per debatre (en un club de lectura o en qualsevol altre àmbit) la força que té un sistema democràtic per contrarestar el poder polític-econòmic de les èlites .
Tot i això, he tingut la sensació que jo estava mirant la història des de fora com quan veus una pel·lícula d’aventures i passes una bona estona.
M'ha costat d'acabar el llibre però jo apostaria que ha estat per la meva falta de concentració, no perquè sigui un llibre espès. La trama és interessant, Llach va teixint els personatges i els va administrant en la seva mida justa per crear interès. Un final que es va cabdellant a temps, hi ha novel.les que el final ve com amb pressa per falta d'espai i aquí no passa. Lluís, ens havíem perdut un escriptor fantàstic, però si t'hi haguessis dedicat ens hauríem perdut un gran cantautor!