Seran les branques tremolant com una esquela per com callen les feres i les fonts per com aguanta la respiració la vall mirant amunt resseguint els camins que porten als cementiris que funden Nibró
Premi Ciutat de Manacor de poesia Miquel Àngel RIera 2019
Nibrós és emocional, la veu de la Laia és tan personal que espanta, però és un goig apropar-te a ella i a la seva realitat, tot i que aquesta li quedi una mica lluny a la gent de ciutat. El poemari és intens, i l'has de llegir de cop perquè et generi encara més intensitat a dins.
No m'ha costat gens connectar amb la veu de Laia Carbonell, potser perquè conec molt bé el paisatge rural que ens transmet. Laia Carbonell parla del pas del temps, de la mort i del cercle infinit en renéixer. Les imatges que ens transmet són tan vívides que no costa gens endinsar-se i perdre's en alguns poemes. Laia Carbonell té una manera de lligar passat i present amb sàtira social que no havia vist fins ara.
"Tampoc saben com fer-s'ho les muntanyes perquè deixin de passejar-s'hi turistes vestits de Decathlon, ara que les miren com si fossin catedrals i les fotografien com van fer un dia amb el mar i les postes de sol."