El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau. Onze textos d’una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.
Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.
Després de llegir Els estranys del Garrigasait em vaig animar a llegir el seu últim llibre, aquest. No era el que m’esperava, jo vull novel.les, històries. Beneït error, ja que tot i ser una sèrie de reflexions personals m’ha agradat força. Fa un recorregut pseudobiogràfic, crec que prou sincer, a partir de llocs, persones, moments vitals, etc i que per moments t’atrapen i en d’altres (pocs) penses: val noi, te me’n vas lluny, suposo que tu t’entens. Tot i així són 100 pàgines agradables que es llegeixen en res i que fan pensar.
parla de tots els temes que m'obsessionen (que sospito que són les coses que preocupen a tothom): el territori, la gent, la llengua, el pas del temps, tenir fills, la devoció, les vocacions...
«em costava més d'imaginar el món sense el solsonès que no sense el continent euroasiàtic. era de les primeres vegades que se'm badava sota els peus l'estimball del temps. jo era petit, la muntanya era petita, el país que veia fins a l'horitzó era minúscul i efímer i arcaic, tot alhora. i no em va rodar el cap: l'egarrapada que vaig notar a dins era d'aquelles que fan néixer vocacions.»
m'ha fet pensar molt amb la idea de seguir arrelada a un territori que no habites (com si fins ara no hi hagués estat pensant tota l'estona). rollo ell viu a barcelona però segueix connectat amb solsona, de fet explica que des que van néixer els seus fills ha recuperat l'accent que havia intentat amagar i aquestes coses.
en fi, llegiu-vos-el perquè se'ns ha girat feina: obsessionar-nos molt amb el solsonès i anar al miracle.
Un llibre que et trepana, que remena adolescència, arts, família, urbanisme i tradició en un estat de revelació contínua. País barroc sembla una bíblia per tornar-hi cada nit, l'epicentre sentimental de l'assagística de l'autor.
primer cop que m'escolto un audiollibre sencer i no crec que ho torni a fer, però si me n'havia d'escoltar 1, havia de ser aquest perquè el narrava Roger Mas. Impecable tan de contingut com la narració en si, però confirmo que a mi els llibres m'agrada llegir-me'ls. i que el raül garrigasait escriu molt bé i m'interessa molt tot el que explica. les arrels, la catalunya central, els avis, la sacralitat, la llengua i els ganivets.
M'ha agradat com de tendres i personals són algunes parts del llibre. El català de Garrigasait és impecable. En aquest aspecte, és un llibre per anar subratllant paraules. Si que trobe que la passió de Garrigasait per l'adjectivació excessiva fa que el llibre, en un inici, semble una cosa que no és. Amb les disquisicions filosofico-antropologico-historico-vitals que el llibre tracta, aquesta retòrica inicialment m'ha allunyat una mica del text, i m'ha costat un poquet connectar amb la veu de Garrigasait. Tot i això, cap al final, es desvetllen les capes més vitalistes del text, que són rebudes de bon grat.
Meravellós retrat del barroc català i personal d'en Garrigasait, del Solsonès, de l'èxode a Barcelona, de les litúrgies que sostenen la vida en comunitat i de tantes coses més que nodreixen la vida de l'autor. Quan un escriptor li obre l'ànima al lector no el deixa indiferent.
Des d'una època concreta - els anys que ha viscut l'autor- i un lloc precís -el seu poble natal- reflexiona sobre qüestions elementals de la vida des d'una veu pseudo-biogràfica. Interpel·la al lector a través dels seus pensaments universals amb algunes anècdotes curioses. Els lectors de Solsona o coneguts d'aquesta contrada el gaudiran especialment per poder posar cara a persones i llocs que anomena. Tanmateix, i aquí està la gràcia d'aquest llibre, és extrapolable a moltes generacions i a qualsevol lloc rural que ens envolta. Un assaig original en la forma i molt interessant en el fons.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Interessant exercici introspectiu, on l'autor, al llarg de diferents capítols d'interès divers, explica diversos elements entre l'assaig i les memòries. De fet cal dir que el protagonista real del llibre és la comarca del Solsonès, d'on l'autor n'és originari, i de retruc és una invitació a visitar-la.
Entre la retòrica i la narració humil, que tendeix a la filosofia, ens trobem un text ple de reflexions brillants sobre la vida, el territori i el creixement establint paralelismes amb el barroc i allò mistic que s'amaga dins la quotidianitat.