What do you think?
Rate this book
El càstig
La Sandra és professora en un institut del barri de Sant Andreu. Fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, i no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut hi ha un company que podria ser l’home ideal, i a classe hi té un alumne, l’Izan, que necessita la seva ajuda. Però la Sandra arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa.
El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.
El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables.
- GenresFiction
184 pages, Paperback
Published October 7, 2020
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 75 reviews
October 17, 2021
Segons la meva opinió, el que sol fer creïbles i vius els personatges de ficció escrita és el seu llenguatge, com parlen i com interaccionen amb els altres. I aquest és el punt fort d’aquesta història, la manera com Guillem Sala ha captat la parla dels diferents actors que habiten aquesta perifèria de Barcelona, tan polifònica.
És una novel•la molt breu però intensa, on els personatges se’t fiquen a dins i els veus i, sobre tot, els sents. No sobra res, l’acció no s’atura i et fa entrar en el microcosmos de l’institut de barri i els complicats mons interiors dels seus membres. També se’ns mostra el petit univers d’una família amb tot el que pot arribar a tenir de purgatori. Dos mitjans educatius on la represió és part important del sistema.
La idea que el càstig és omnipresent a la nostra societat – i més concretament l'auto-càstig – potser seria el fil conductor d’aquesta història, que té però molts nivells de complexitat.
Molt ben escrita, molt dura i un goig la manera com flueix la llengua – les llengües.
És una novel•la molt breu però intensa, on els personatges se’t fiquen a dins i els veus i, sobre tot, els sents. No sobra res, l’acció no s’atura i et fa entrar en el microcosmos de l’institut de barri i els complicats mons interiors dels seus membres. També se’ns mostra el petit univers d’una família amb tot el que pot arribar a tenir de purgatori. Dos mitjans educatius on la represió és part important del sistema.
La idea que el càstig és omnipresent a la nostra societat – i més concretament l'auto-càstig – potser seria el fil conductor d’aquesta història, que té però molts nivells de complexitat.
Molt ben escrita, molt dura i un goig la manera com flueix la llengua – les llengües.
January 23, 2021
L’autor escriu bé i té el ritme àgil, i això fa que la lectura sigui entretinguda. Però és una novel·la que té molts problemes. Els personatges no van gaire més enllà de ser estereotips. I la trama està inflada i forçada en molts moments. Per què en una novel·la de menys 200 pàgines es vol centrar en personatges intranscendents? I el final és un tòpic en si mateix.
May 21, 2021
De una sentada y media. ¡Qué narración! Omg
January 23, 2021
Acabo la lectura d'El càstig amb la sensació que n'he llegit una primera versió. L'autor té la trama i ha esbossat els personatges però li falta construir una novel·la compacta. El càstig ens parla de la Sandra, una professora d'un institut de Santa Coloma, que no està contenta amb la seva vida i un alumne de 12 anys, l'Izan, que no sap gestionar la seva entrada a l'adolescència. A partir d'aquesta premissa anirem coneixent com s'entrecreuen les vides buides d'aquests protagonistes.
Sincerament, El càstig és un llibre dolent. Hi han moltes coses que no funcionen a la novel·la. Els protagonistes són superficials i la seva personalitat és no tenir personalitat. A més a més, el nen de 12 anys parla com un adolescent dels anys 80 (l'època que va viure l'autor amb aquesta edat). Com la relació entre aquests personatges no dona com per omplir 180 pàgines, tota la trama està decorada amb una verborrea que pot arribar a ser insuportable quan se centra en elements trivials d'una escena o els pensaments intranscendents d'algun personatge. Finalment, El càstig vol ser una novel·la transgressora pels temes que tracta (i acaba sent morbosa, no transgressora) però no s'atreveix a dur a terme el que en principi hauria de passar i ens ho canvia per un desenllaç previsible. L'única cosa positiva és que la lectura és fluida i manté l'atenció.
Sincerament, El càstig és un llibre dolent. Hi han moltes coses que no funcionen a la novel·la. Els protagonistes són superficials i la seva personalitat és no tenir personalitat. A més a més, el nen de 12 anys parla com un adolescent dels anys 80 (l'època que va viure l'autor amb aquesta edat). Com la relació entre aquests personatges no dona com per omplir 180 pàgines, tota la trama està decorada amb una verborrea que pot arribar a ser insuportable quan se centra en elements trivials d'una escena o els pensaments intranscendents d'algun personatge. Finalment, El càstig vol ser una novel·la transgressora pels temes que tracta (i acaba sent morbosa, no transgressora) però no s'atreveix a dur a terme el que en principi hauria de passar i ens ho canvia per un desenllaç previsible. L'única cosa positiva és que la lectura és fluida i manté l'atenció.
July 27, 2021
Un llibre amb un ritme molt àgil i aparentment divertit, molt divertit, però que amaga unes reflexions molt profundes. La història de la Sandra, professora, lligada a un passat que sense ser tèrbol, li suposa una motxilla bastant dura. I en paral·lel, la de l'Izan, un alumne seu, amb problemes al present i que pot semblar que també en tingui en un futur.
I es podria parlar de la tria lingüística, però com que el lligam amb el contingut és tan natural, no cal dir-ne res. Només que l'autor la domina i l'executa a la perfecció.
I es podria parlar de la tria lingüística, però com que el lligam amb el contingut és tan natural, no cal dir-ne res. Només que l'autor la domina i l'executa a la perfecció.
January 17, 2023
Que fàcil és empatitzar amb els personatges per be i per malament però que desconnectat el final de la progressió que portava tot
Read
August 9, 2022lol no sé com valorar-lo perquè m’ha fet com angunieta pensar en el q li deu passar xl cap a l’escriptor el dia a dia però alhora me l’he llegit durant menys de 24h
January 23, 2021
W T F he arribat a sentir molt de cringe llegint aquest llibre per les semblançes entre un dles protagonistes i el meu professor de sociologia ambiental (aka l’autor del llibre).
Tot i aixi em va agradar, ve de gust saber què passarà tota l,estona. Està escrita prou diferent al que estic acostumada a llegir i això ho fa bastnt interessant i fa que la història sigui mes real.
La protagonista està molt ben treballada, tot i que al final fa una mica de por (nose com dirli) llegir-lo. Molt interessant, us el recomano!
Tot i aixi em va agradar, ve de gust saber què passarà tota l,estona. Està escrita prou diferent al que estic acostumada a llegir i això ho fa bastnt interessant i fa que la història sigui mes real.
La protagonista està molt ben treballada, tot i que al final fa una mica de por (nose com dirli) llegir-lo. Molt interessant, us el recomano!
January 17, 2021
Es llegeix d'una sola tirada. Té un ritme molt àgil i, quan te n'adones, ja portes 50 pàgines. No sé si tenia les expectatives massa altes, però alguns detalls cap al final m'han semblat inverosímils, especialment la manera com vira la relació Sandra-Izan. No entraré gaire en el tema de barrejar català i castellà per donar versemblança al relat. En els diàlegs ho puc arribar a entendre, però no accepto un narrador que diu "vivenda" o perles per l'estil si no passa pel sedàs de ser el pensament d'un personatge que parla així.
July 3, 2021
Después de la fantasía bizarra y desbordada de La casa de arenas movedizas necesitaba algo muy apegado a la realidad, y El castigo me lo ha proporcionado. Una historia plagada de cotidianidad y realismo, breve y bien escrita. Partiendo del localismo habla de un montón de problemas y situaciones universales. Si hubiese sido sólo un poco más largo probablemente me hubiese aburrido, pero Guillem Sala consigue trasmitirnos un montón de sentimientos sin alargarse demasiado.
Recomendable si te gusta este tipo de libros o si necesitas desconectar después de una sobredosis de fantasía.
Recomendable si te gusta este tipo de libros o si necesitas desconectar después de una sobredosis de fantasía.
February 14, 2021
No m'ha agradat la barreja de castellà i català en els mateixos personatges. El tema és molt delicat i no m'ha acabat de fer la visió de víctima que es dona de l'agressor.
July 4, 2021
Castigo:Persona o cosa que causa continuas molestias o padecimientos
El castigo nos adentra en la periferia de un barrio de Barceloma. Una profesora y un alumno conectan entre sí por ambos sentirse perdedores. Perdedores en el sentido que ambos son juzgados por sus carencias. Narrada en un castellano coloquial nos hace sentir más partícipe de esta historia. Es un reflejo de que en la vida no todo es ganar ni ser feliz. Historia cruda como la vida misma. ❤️❤️❤️
El castigo nos adentra en la periferia de un barrio de Barceloma. Una profesora y un alumno conectan entre sí por ambos sentirse perdedores. Perdedores en el sentido que ambos son juzgados por sus carencias. Narrada en un castellano coloquial nos hace sentir más partícipe de esta historia. Es un reflejo de que en la vida no todo es ganar ni ser feliz. Historia cruda como la vida misma. ❤️❤️❤️
January 17, 2023
Un fresc i simple relat que va variant de narrador entre una professora de secundària i un alumne adolescent. Va degenerant cap a temes cada cop més bèsties i sòrdids, destapant cares ocultes i presentant girs inesperats.
Si algú se'l llegeix ja me'n dirà què tal, qualsevol altre detall ja seria spoiler. Si més no és entretingut.
Si algú se'l llegeix ja me'n dirà què tal, qualsevol altre detall ja seria spoiler. Si més no és entretingut.
April 29, 2021
3,5
M'ha agradat molt el to i el ritme. Converses molt versemblants, de carrer, sense ínfules i posar més pa que formatge. La temàtica també m'ha fet connectar bastant amb la història (deformació professional, I guess).
M'ha agradat molt el to i el ritme. Converses molt versemblants, de carrer, sense ínfules i posar més pa que formatge. La temàtica també m'ha fet connectar bastant amb la història (deformació professional, I guess).
June 29, 2025
Ben raro🧐
Lo q mes mha agradat les fotos q mhe anat trobant jijiiji
Lo q mes mha agradat les fotos q mhe anat trobant jijiiji
January 16, 2021
Un llibre ben escrit i construït, totalment espatllat per una història d'amor professora-alumne barata, gratuïta, poc creïble i pretesament morbosa. Cas curiós d'autor autoboicotejant la seva pròpia i bona història. L'experiment de barrejar català-castellà és interessant i innovador, però al final també s'esfondra amb la resta de la novel.la. Una llàstima.
December 9, 2020
Diria moltes coses d’aquest llibre, però no les diria millor del que ho feia aquesta ressenya: https://lalectora.cat/2020/11/10/clau...
January 11, 2021
M’ha atrapat. El llenguatge. La protagonista. Molt cru però molt realista. M’ha encantat l’ambient decadent i asfixiant del darrer capítol. Es llegeix d’una tirada.
May 5, 2023
Me ha parecido una novela muy interesante, tanto en el buen sentido como todo lo contrario. Es directa, sin artificios. Apunta directamente al meollo de la historia. Los capítulos breves hacen mucho más dinámica la lectura y no apartarás la vista del papel en ningún momento; tal vez sea este uno de los motivos por los que te enganchas tanto e incluso la sientes dentro de tus propias carnes.
Pese a que muchos de nosotros (por suerte) no experimentamos los traumas de la protagonista, esta los cuenta y los describe de forma tan explícita que duele leerlo.
También me ha gustado mucho que, en los capítulos en los que habla el niño, el autor ha querido reproducir tal cual la forma de hablar de los adolescentes de barrios decadentes. Sin embargo y en mi opinión, no me ha agradado tanto el tono un tanto racista que Guillen Sala esconde en la obra.
En general, considero que es un libro fuerte -no apto para niños-, amargo, incómodo y desagradable. Paradójicamente, todos estos calificativos hacen que sea una novela brutal que te dejará con ganas de más.
Pese a que muchos de nosotros (por suerte) no experimentamos los traumas de la protagonista, esta los cuenta y los describe de forma tan explícita que duele leerlo.
También me ha gustado mucho que, en los capítulos en los que habla el niño, el autor ha querido reproducir tal cual la forma de hablar de los adolescentes de barrios decadentes. Sin embargo y en mi opinión, no me ha agradado tanto el tono un tanto racista que Guillen Sala esconde en la obra.
En general, considero que es un libro fuerte -no apto para niños-, amargo, incómodo y desagradable. Paradójicamente, todos estos calificativos hacen que sea una novela brutal que te dejará con ganas de más.
May 8, 2023
Mi opinión sobre este libro es muy buena, le doy la máxima puntuación por varias razones:
En primer lugar el lenguaje es coloquial lo que facilita mucho la lectura y lo hace más juvenil.
También porque tanto los personajes como la ambientación es de la actualidad por lo tanto nos podemos identificar más con los protagonistas y por último, me gusta que trate temas como la agresión sexual, la violencia, el comercio ilegal, el sexo o las relaciones inestables ya que son temas quizás no tan tratados como otros.En definitiva, un libro juvenil 100% recomendable si te gustan estos temas.
En primer lugar el lenguaje es coloquial lo que facilita mucho la lectura y lo hace más juvenil.
También porque tanto los personajes como la ambientación es de la actualidad por lo tanto nos podemos identificar más con los protagonistas y por último, me gusta que trate temas como la agresión sexual, la violencia, el comercio ilegal, el sexo o las relaciones inestables ya que son temas quizás no tan tratados como otros.En definitiva, un libro juvenil 100% recomendable si te gustan estos temas.
June 26, 2022
Lectura d'una tarda d'estiu. M'ha deixat remoguda (a veure com ho solucionem)
January 18, 2023
Força incòmode llegir això, la veritat. Cosa que és el que ja busquem.
De les poques vegades que trobo ben justificat la mescla entre el català i el castellà.
De les poques vegades que trobo ben justificat la mescla entre el català i el castellà.
Read
May 27, 2024"Però també pensa que és culpa seva - sempre la culpa - perquè no s'atreveix a agafar les coses bones de la vida quan les té a l'abast."
May 19, 2026
Em costa acceptar el bilingüisme encara q siga una realitat… molt intens tot el mon, no se encara que pensar
May 1, 2023
El libro no me gustó mucho ya que es monotemático y me gustaría que hubiese variedad de temas pero, el lenguaje coloquial y la estructura de los capítulos, hizo más amena la lectura.
September 13, 2024
clixé rere clixé
July 18, 2025
Hola, Perú
July 2, 2021
Pues no comparteixo gaire la crítica que s'ha fet. Estem d'acord que català o barbàrie, però 100% representada amb el catanyol de la Sandra.
January 25, 2021
La Sandra i l’Izan, dues vides complexes que es retroben. Una història amb molts adjectius: brutal, amargor, fracàs, duresa, desigualta, frustració, sensibilitat, incomprensió .... tot escrit amb un llenguatge singular i potser en una realitat estereotipada.
December 11, 2021
Ressenya completa: http://llegirperviurealtresvides.blog...
La Sandra és professora d'institut i cada dia se'n va a treballar i a viure amb una màscara de "tot va bé", però no va bé. És una dona amb un trastorn de la conducta alimentària i amb conductes autodestructives, amb un historial familiar complex, insatisfeta amb la vida i incapaç de ser feliç amb cap parella. L'Izan és un alumne de l'institut de la Sandra amb una sexualitat disparada que el porta a cometre una falta greu a una companya. L'Izan viu a Santa Coloma, en un habitatge precari, amb uns pares que fan tot el que poden, però amb un panorama complicat i manca de recursos.
Sala ha escrit una novel·la molt crua i brutal, amb un llenguatge molt directe i sense edulcorants que tracta temes tan seriosos com els abusos, la culpa, els desordres alimentaris i els traumes familiars, alhora que critica la falta d'acompanyament que ens condueix a la cultura del càstig.
La novel·la combina el català i el castellà, un fet que li ha valgut crítiques a l'autor, però en aquesta ocasió la decisió està més que justificada. El càstig és un retrat de l'extraradi i, ens agradi o no, així és com es parla. Llegint aquesta novel·la sents parlar els personatges i aquesta combinació català-castellà fa que t'hi endinsis de ple i que et creguis la història.
No puc negar que el final és sorprenent i incòmode. Acabes el llibre, has estat testimoni de les misèries de la Sandra i l'Izan i no has fet res (sí, aquí no podies fer res, però si els coneguessis, hauries fet res?), així que ara el càstig és per tu, encara que només sigui el rum-rum de quan passes l'última pàgina.
La Sandra és professora d'institut i cada dia se'n va a treballar i a viure amb una màscara de "tot va bé", però no va bé. És una dona amb un trastorn de la conducta alimentària i amb conductes autodestructives, amb un historial familiar complex, insatisfeta amb la vida i incapaç de ser feliç amb cap parella. L'Izan és un alumne de l'institut de la Sandra amb una sexualitat disparada que el porta a cometre una falta greu a una companya. L'Izan viu a Santa Coloma, en un habitatge precari, amb uns pares que fan tot el que poden, però amb un panorama complicat i manca de recursos.
Sala ha escrit una novel·la molt crua i brutal, amb un llenguatge molt directe i sense edulcorants que tracta temes tan seriosos com els abusos, la culpa, els desordres alimentaris i els traumes familiars, alhora que critica la falta d'acompanyament que ens condueix a la cultura del càstig.
La novel·la combina el català i el castellà, un fet que li ha valgut crítiques a l'autor, però en aquesta ocasió la decisió està més que justificada. El càstig és un retrat de l'extraradi i, ens agradi o no, així és com es parla. Llegint aquesta novel·la sents parlar els personatges i aquesta combinació català-castellà fa que t'hi endinsis de ple i que et creguis la història.
No puc negar que el final és sorprenent i incòmode. Acabes el llibre, has estat testimoni de les misèries de la Sandra i l'Izan i no has fet res (sí, aquí no podies fer res, però si els coneguessis, hauries fet res?), així que ara el càstig és per tu, encara que només sigui el rum-rum de quan passes l'última pàgina.
Displaying 1 - 30 of 75 reviews