What do you think?
Rate this book
Dona i poder
Jenn Díaz fa una crida col·lectiva a les dones perquè ocupin, d’una vegada per totes, els llocs de poder que tradicionalment se’ls han vetat. Un text directe, punyent i necessari per passar a l’acció d’immediat! Des que les primeres sufragistes van aconseguir el dret al vot, les dones s'han anat incorporant progressivament a la política fins a ocupar-hi un espai representatiu. Però, poden decidir realment? De quina manera es condiciona la seva capacitat d'acció? Què vol dir feminitzar la política? Mentre exerceix de diputada al Parlament de Catalunya, l'escriptora Jenn Díaz fa una mirada al passat per recollir les reivindicacions i les lluites de les dones per arribar al poder i ens recorda que encara queda molt camí per fer. Una anàlisi profunda de com la dona arriba i exerceix el poder, i un manifest polític que reivindica el poder efectiu de la dona dins les nostres institucions. Un clam per passar a l’acció d’immediat.
96 pages, Paperback
Published October 12, 2020
72 people want to read
About the author
Jenn Díaz
23 books122 followersJenn Díaz (Barcelona, 1988) es autora de "Belfondo" (Principal de los Libros), "El duelo y la fiesta" (Principal de los Libros), "Mujer sin hijo" (Jot Down Books), "Es un decir" (Lumen) y "Mare i filla" (Ara Llibres), su primera novela escrita en catalán, traducida al castellano como "Madre e hija" (Destino). Colabora con Jot Down, Granite&Rainbow, La Tribu de Frida, y es columnista en El Periódico. Su primer libro, "Belfondo", ha sido traducido al italiano por la editorial La Línea.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 10 of 10 reviews
April 9, 2023
Ressenya al blog: http://llegirperviurealtresvides.blog...
Jenn Díaz ha escrit un assaig breu i contundent sobre la necessitat que les dones accedeixin a llocs de poder de manera massiva i que es feminitzin els espais de poder. L’assaig se centra força en l’espai polític, però el missatge, la necessitat, la urgència es pot extrapolar a qualsevol altre àmbit, entenent poder com un espai de lideratge.
"Dona i poder" està dividit en cinc parts, totes molt interessants, que repassen l’entrada de les primeres dones en política, com hi van entrar i com s’hi van fer un lloc, la relació que el gènere i el poder arrosseguen des de fa molts segles, les diferències entre el lideratge masculí i el femení, la importància de la comunicació i, finalment, una agenda política feminista que englobi tots els feminismes i totes les realitats socials.
A partir del panorama polític actual repassa el passat i llança la mirada cap a un futur per no conformar-nos amb el que tenim ara. Díaz explica que les primeres dones que van ocupar llocs de poder van haver d’assimilar-se a les maneres de fer dels homes que ja hi estaven instal·lats per ser acceptades. En aquell moment potser era l’única manera de ser-hi i, per tant, no se les ha de culpar, s’ha d’entendre el context.
M’ha semblat molt interessant aquesta masculinització i adonar-me que, encara que potser inconscientment, això encara passa en certs espais i jo ho he vist: dones que arriben en llocs de responsabilitat i es mimetitzen amb les maneres de fer dels companys homes. I també he viscut la “síndrome de l’abella reina”, que Díaz explica molt bé.
No, no podem separar el feminisme de les altres lluites com la de classes. No tothom té les mateixes oportunitats ni facilitats, i qui no ho vol veure probablement és perquè s’ho mira des de dalt de la piràmide.
"Dona i poder" posa paraules a la realitat a què moltes dones (no necessàriament dins del món de la política) s’enfronten: els prejudicis per la roba que porten, pel to de veu, perquè són massa fredes, perquè són massa empàtiques... Les dones que ocupen llocs de poder són jutjades moltes vegades més que els homes que ocupen el mateix espai, són qüestionades i criticades amb unes vares de mesurar que estan calibrades d’una manera diferent. No sempre, però en molts casos segueixen responsabilitzant-se de les cures dels de casa i, si no pertanyen a la classe social afortunada que s’ho pot permetre, han de fer equilibris bestials per arribar a tot.
A vegades no cal descobrir la sopa d’all i només cal posar paraules a evidències, com ara el fet que l’entrada de dones als espais de poder implica trencar amb l’status quo que van establir els homes, amb les seves normes i les seves dinàmiques, i que això no sempre agrada. Però, amigues, calen uns espais plurals i inclusius amb unes dinàmiques i normes plurals i inclusives.
"Dona i poder" és un text feminista assequible i clar. Com a dona m’hi he reconegut entre les seves pàgines i m’ha servit per reafirmar que la lluita continua, que hem de ser més, que ho hem de fer a la nostra manera, però que ha de ser una lluita inclusiva i transversal. M’ha servit per recordar-me que no necessito mimetitzar-me amb els meus companys homes a l’hora de liderar, parlar o vestir-me. Que sembla evident i absurd, però la societat ens porta a plantejar-nos certes qüestions com a dones que no es plantegen els nostres companys homes. Jenn Díaz tanca el seu pròleg amb aquestes paraules que subscric: “Ara que les dones formem part dels espais de poder i sabem que amb la igualtat formal no n’hi ha prou, [...] faig constar, que som aquí ben conscients de la nostra posició i situació, i que tenim les eines i la convicció per revertir les dinàmiques del poder. I ho farem.”
Us en recomano la lectura sense dubtar-ho: no cal que sigueu dones, no cal que ocupeu llocs de poder o responsabilitat.
Jenn Díaz ha escrit un assaig breu i contundent sobre la necessitat que les dones accedeixin a llocs de poder de manera massiva i que es feminitzin els espais de poder. L’assaig se centra força en l’espai polític, però el missatge, la necessitat, la urgència es pot extrapolar a qualsevol altre àmbit, entenent poder com un espai de lideratge.
"Dona i poder" està dividit en cinc parts, totes molt interessants, que repassen l’entrada de les primeres dones en política, com hi van entrar i com s’hi van fer un lloc, la relació que el gènere i el poder arrosseguen des de fa molts segles, les diferències entre el lideratge masculí i el femení, la importància de la comunicació i, finalment, una agenda política feminista que englobi tots els feminismes i totes les realitats socials.
A partir del panorama polític actual repassa el passat i llança la mirada cap a un futur per no conformar-nos amb el que tenim ara. Díaz explica que les primeres dones que van ocupar llocs de poder van haver d’assimilar-se a les maneres de fer dels homes que ja hi estaven instal·lats per ser acceptades. En aquell moment potser era l’única manera de ser-hi i, per tant, no se les ha de culpar, s’ha d’entendre el context.
M’ha semblat molt interessant aquesta masculinització i adonar-me que, encara que potser inconscientment, això encara passa en certs espais i jo ho he vist: dones que arriben en llocs de responsabilitat i es mimetitzen amb les maneres de fer dels companys homes. I també he viscut la “síndrome de l’abella reina”, que Díaz explica molt bé.
No, no podem separar el feminisme de les altres lluites com la de classes. No tothom té les mateixes oportunitats ni facilitats, i qui no ho vol veure probablement és perquè s’ho mira des de dalt de la piràmide.
"Dona i poder" posa paraules a la realitat a què moltes dones (no necessàriament dins del món de la política) s’enfronten: els prejudicis per la roba que porten, pel to de veu, perquè són massa fredes, perquè són massa empàtiques... Les dones que ocupen llocs de poder són jutjades moltes vegades més que els homes que ocupen el mateix espai, són qüestionades i criticades amb unes vares de mesurar que estan calibrades d’una manera diferent. No sempre, però en molts casos segueixen responsabilitzant-se de les cures dels de casa i, si no pertanyen a la classe social afortunada que s’ho pot permetre, han de fer equilibris bestials per arribar a tot.
A vegades no cal descobrir la sopa d’all i només cal posar paraules a evidències, com ara el fet que l’entrada de dones als espais de poder implica trencar amb l’status quo que van establir els homes, amb les seves normes i les seves dinàmiques, i que això no sempre agrada. Però, amigues, calen uns espais plurals i inclusius amb unes dinàmiques i normes plurals i inclusives.
"Dona i poder" és un text feminista assequible i clar. Com a dona m’hi he reconegut entre les seves pàgines i m’ha servit per reafirmar que la lluita continua, que hem de ser més, que ho hem de fer a la nostra manera, però que ha de ser una lluita inclusiva i transversal. M’ha servit per recordar-me que no necessito mimetitzar-me amb els meus companys homes a l’hora de liderar, parlar o vestir-me. Que sembla evident i absurd, però la societat ens porta a plantejar-nos certes qüestions com a dones que no es plantegen els nostres companys homes. Jenn Díaz tanca el seu pròleg amb aquestes paraules que subscric: “Ara que les dones formem part dels espais de poder i sabem que amb la igualtat formal no n’hi ha prou, [...] faig constar, que som aquí ben conscients de la nostra posició i situació, i que tenim les eines i la convicció per revertir les dinàmiques del poder. I ho farem.”
Us en recomano la lectura sense dubtar-ho: no cal que sigueu dones, no cal que ocupeu llocs de poder o responsabilitat.
May 20, 2021
Es un ensayo corto, sencillo y fácil de leer, con ideas claras y bien desarrolladas. Me ha falta más profundidad en los temas tratados. Las personas sensibilizadas con las desigualdades de género y feministas que hemos leído ya varios ensayos y libros sobre el tema, cuando comienzas a ampliar las lecturas vas necesitando profundizar en los temas. Jenn tiene la "ventaja" de estar implicada en la política y de poder vivir esas situaciones desde dentro. He echado en falta propuestas más allá de lo genérico, ideas, cómo abordarlo, qué poner en práctica, ejemplos y experiencias que nos hagan poder ponernos en la situación y visionar más allá de lo que se cuenta en muchas bocas, experiencias más reales.
November 24, 2020
Se trata de un ensayo corto, claro y conciso. Me ha parecido muy interesante la relación que establece y la necesidad de que el feminismo sea central en todas las luchas. Por desgracia, ser mujer en política implica mucho más esfuerzo y escrutinio público: por tu trabajo, tu aspecto, y tus capacidades, siempre analizadas al milímetro.
Muy interesantes también los pasajes relacionados con el urbanismo (y la necesidad de adaptarlo a hombres/mujeres) y la realidad de que, mientras las mujeres han entrado al mercado laboral, las tareas de cuidados han seguido estando relegadas a la figura femenina, sin una regularización efectiva. Es necesario cambiar los roles para garantizar una igualdad real.
Muy interesantes también los pasajes relacionados con el urbanismo (y la necesidad de adaptarlo a hombres/mujeres) y la realidad de que, mientras las mujeres han entrado al mercado laboral, las tareas de cuidados han seguido estando relegadas a la figura femenina, sin una regularización efectiva. Es necesario cambiar los roles para garantizar una igualdad real.
November 11, 2020
Imprescindible per conèixer la realitat del poder, més enllà del que ens voler fer creure.
Amb #donaipoder la Jenn Díaz ha fet una radiografia de la situació actual de la dona al poder, una visió actualitzada i necessària per no quedar-nos aturats en les formes antigues del patriarcat , encara molt present en els àmbits i formes del poder.
Sens dubte, una lectura molt recomanable!
Amb #donaipoder la Jenn Díaz ha fet una radiografia de la situació actual de la dona al poder, una visió actualitzada i necessària per no quedar-nos aturats en les formes antigues del patriarcat , encara molt present en els àmbits i formes del poder.
Sens dubte, una lectura molt recomanable!
June 20, 2022
"Carme Karr somiava amb «l’hora de la justícia als nostres drets», i assegurava que tal vegada els homes entendrien que necessiten la dona «per aconseguir aquella forma de govern ideal somniada per Plató en sa República, això és: el govern dels bons pels millors»".
February 7, 2021
M'ha encantat. Feina temps que un llibre no em feia sentir com aquest.
January 7, 2022
És un molt bon llibre tot i que la Jenn i jo discrepem d’algun dels temes exposats. La sort de que ella ho viu en primera persona, ens reflexa a la resta aquesta realitat
February 10, 2022
Lectura molt senzilla i molt clara.
March 30, 2021
Partir d'expectactives baixes ajuda a valorar en positiu bones propostes. Ordenat, clar, inspirador i un bon recordatori per a totes i tots de com està la situació. Tot i que el context és polític és facilment extrapolable a qualsevol context. Bravo!
September 11, 2022
Un assaig feminista curt i clar, ideal pels que s’hi inicien, però amb poca profunditat pels qui ja tinguin una base
Displaying 1 - 10 of 10 reviews