És un llibre germà del breviari, una mica el germà tonto però germà al capdavall.
Sempre és important motivar el lector, encisar-lo, atrapar-lo... I qui diu lector diu espectador si parlem d'una peli, un programa de TV o oient si parlem d'un podcast. S'ha de començar ben amunt, d'acord, però oju: cal guardar alguna bala a la recàmera! Si hom treu tota l'artilleria a la introducció la corba de l'interès del públic no pot ser altra cosa que descendent.
És el cas de Nuestro pan de cada dia, amb un primer capítol increible, prometedor, suggerent, que ens obre una infinitud de mons i possibilitats fantàstiques. Es titula El cuerpo i el pan i està inspirat en el Pan salvaje, text de Piero Camparosi.
Aquí parlarà Matvejevic del naixement de la civilització i l'agricultura, de l'antiquíssima germanor entre l'humà i el pà, palesada ja al Gènesi i al mite de Gilgamesh. La relació entre el cos i el pa es dóna en diversos nivells: el cos de l'agricultor es doblega en la sega o en la força que a través d'una dansa sui generis les panaderes imprimeixen a la massa. És cert també que el pa fa cos i tot i que només de pa no viu l'home un nen pot créixer i fer-se gran a base de pa. El pa es torna òs, múscul, tendó, medul·la, geniva i artèria.
Ens parlarà també l'espiga, el gra, de l'arada, el tamís, la criba, els molins, els morters... El tipus de llenya amb què es cou, l'aigua amb què es fa, les sals amb què es condimenta i el llevat (tema que recuperarà en capítols posteriors).
Fins i tot de l'absència de pa, de les fams i hambrunes (potser per això el Quixot atacava els molins) on amb una mica d'aigua s'amassava qualsevol cosa feta pols, tot lu que es pillés.
"El pan era el alimento básico y lo que se comía con él era elcompanaje, el companatico. Los papeles han cambiado en los nuevos tiempos, el propio pan se convierte cada vez más en companaje. En eso se diferencia hoy día el mundo pobre del mundo rico: el primero cada vez lo desea más, el segundo renuncia a él con mayor felicidad."