What do you think?
Rate this book
Generació Tap: L'herència enverinada dels fills de la transició
Potent i necessari, encén el debat d’un tema candent: la lluita generacional per aconseguir el poder.
Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n’han aixecat mai més. Se’ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la Generació X i els mil·lennistes. Tots plegats convivim i formem part d’un conflicte que s’evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.
Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d’evolucions i involucions de la nostra societat des d’una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.
Amb un estil directe, incisiu i desenfadat, a cavall de la narració autobiogràfica i la crònica periodística, Josep Sala i Cullell destapa la caixa dels trons i posa el dit a la llaga. Joan Burdeus rebla el clau des d’una perspectiva mil·lennista amb un epíleg brillant que enceta un diàleg i un debat tan necessari com desitjat.
Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n’han aixecat mai més. Se’ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la Generació X i els mil·lennistes. Tots plegats convivim i formem part d’un conflicte que s’evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.
Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d’evolucions i involucions de la nostra societat des d’una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.
Amb un estil directe, incisiu i desenfadat, a cavall de la narració autobiogràfica i la crònica periodística, Josep Sala i Cullell destapa la caixa dels trons i posa el dit a la llaga. Joan Burdeus rebla el clau des d’una perspectiva mil·lennista amb un epíleg brillant que enceta un diàleg i un debat tan necessari com desitjat.
230 pages, Kindle Edition
First published October 1, 2020
1 person is currently reading
43 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
August 9, 2024
La generació és un dels trets d’identitat a través dels quals veiem el món, com també ho poden ser el gènere, la raça, la nacionalitat, la classe social o l’orientació sexual. Ens agradi o no, el moment de naixement marcarà la cultura que viurem, les tendències socials, la tecnologia, l’economia, les normes de conducta, els esdeveniments mundials i els valors. L’entorn que ens modela mentre som joves roman amb nosaltres la resta de la vida. pág.30
Són la Generació de la Transició, perquè es van trobar un canvi de règim quan eren joves, van ocupar posicions de responsabilitat, i van començar a fer i desfer sense oposició i atorgant-se una gran superioridad moral. El problema és que, al cap de trenta anys, continuen al mateix lloc i s’han convertit en la Generació Tap, que impedeix una renovació d’idees. No només això, sinó que han manipulat el sistema per protegir-se, a canvi d’arruïnar els seus fills i nets, i han salvat la crisi molt millor que els seus descendents. pág.23
Per tant, només insinua aquell que és, al meu parer, el gran fracàs de la nostra Generació T: el fet que, un cop aconseguit el poder de joves, no van saber portar-lo més enllà, sinó que es van limitar a controlar el corral i a escapçar tot aquell que els pogués fer ombra./ Així, l’arquetip d’aquesta generació és el superior jeràrquic que gairebé no té estudis ni parla cap llengua estrangera, però exigeix anglès i dos màsters a un subordinats que cobre una mínima part del seu sou. El taxista que va aconseguir la llicència per quatre duros i es va pagar la jubilació venent-la a un novell per un preu astronòmic. L’amo que té el negoci en un local de renda antiga, però que quan lloga un pis a una família jove els posa a un preu impossible. L’obrer de fàbricaa que vota mantenir-se les condicions laborals a canvi de renunciar per als nous contractats les conquestes aconseguides. El seixantí jubilat de banca o d’exmonopoli públic. pág.42
Així com els socialistes van oferir una ruptura i en realitat tenien un perfil continuista i tecnocràtic, els populars es van vendre com a liberals i amics de la iniciativa privada, però gairbé tots eren funcionaris de carrera: inspectors d’Hisenda (com el mateix Aznar), advocats de l’Estat, resgistradors de la propietat, diplomàtics, juristes i tècnics de ministeris diversos. Sumem-hi que molts estaven en la política des del començament dels vuitanta, i veurem que aquells suposats amics de l’empresa eren gent que sempre havien cobrat diners públics i no havien pagat mai una nòmina. pág.122
La monarquia és aquest espai de poder lliure de tota crítica, fora de tot control, i per això tots els nostres polítics i empresaris han volgut aixoplugar-se prop de la seva ombra. Tots saben que, com més a prop del rei, més segura és la seva posició i més gran la seva influència [...]. Si el rei no ha de passar comptes els seus familiars, per què han de passar comptes els seus amics, per què han de pasar compres els polítics que el sostenen, per què han de pasar comptes els militants dels partits que el sostenen…”pág.150
Primer, s’ha d’acabar l’era dels lideratges eterns. Tant li fa si la persona és vàlida o no ho és, cint anys al capdavant d’un país, d’una alcaldia o d’un sindicat és massa. A banda de bloquejar la renovació d’idees, la sensació que aquest individu és intocable i inamovible, i que tota acció acabarà passant per ell, crea espais de silenci molt perillosso, on no s’aixeca la veu per por de quedar exclòs. La longevitat també afavoreix les xarxes d’interessos i la creació d’un grup provilegiat que rep les benediccions del líder. Compte, això no implica que la gent s’hagi de jubilar al cap de pocs anys, però la rotació de càrrecs es fa imprescindible i, a més, és un bon filtre per apartar aquells que són menys vàlids./ Segon, i vinculat amb el punt anterior, s’ha d’eliminar, també, la percepció que el geni té carta blanca per fer i desfer i sobretot per maltractar els subordinats. El talent i el poder no poden justificar mai el despotisme. pág.225
El credit universitari als Estats Units ha servit per a enriquir als actuals treballadors de les universitats a costa d’arruinar-ne els estudiants; i pagar les pensions de jubilació a base de deute públic com s’ha fet a Espanya, implica treure recursos del futur per gastar-los en el present. pág.226
Són la Generació de la Transició, perquè es van trobar un canvi de règim quan eren joves, van ocupar posicions de responsabilitat, i van començar a fer i desfer sense oposició i atorgant-se una gran superioridad moral. El problema és que, al cap de trenta anys, continuen al mateix lloc i s’han convertit en la Generació Tap, que impedeix una renovació d’idees. No només això, sinó que han manipulat el sistema per protegir-se, a canvi d’arruïnar els seus fills i nets, i han salvat la crisi molt millor que els seus descendents. pág.23
Per tant, només insinua aquell que és, al meu parer, el gran fracàs de la nostra Generació T: el fet que, un cop aconseguit el poder de joves, no van saber portar-lo més enllà, sinó que es van limitar a controlar el corral i a escapçar tot aquell que els pogués fer ombra./ Així, l’arquetip d’aquesta generació és el superior jeràrquic que gairebé no té estudis ni parla cap llengua estrangera, però exigeix anglès i dos màsters a un subordinats que cobre una mínima part del seu sou. El taxista que va aconseguir la llicència per quatre duros i es va pagar la jubilació venent-la a un novell per un preu astronòmic. L’amo que té el negoci en un local de renda antiga, però que quan lloga un pis a una família jove els posa a un preu impossible. L’obrer de fàbricaa que vota mantenir-se les condicions laborals a canvi de renunciar per als nous contractats les conquestes aconseguides. El seixantí jubilat de banca o d’exmonopoli públic. pág.42
Així com els socialistes van oferir una ruptura i en realitat tenien un perfil continuista i tecnocràtic, els populars es van vendre com a liberals i amics de la iniciativa privada, però gairbé tots eren funcionaris de carrera: inspectors d’Hisenda (com el mateix Aznar), advocats de l’Estat, resgistradors de la propietat, diplomàtics, juristes i tècnics de ministeris diversos. Sumem-hi que molts estaven en la política des del començament dels vuitanta, i veurem que aquells suposats amics de l’empresa eren gent que sempre havien cobrat diners públics i no havien pagat mai una nòmina. pág.122
La monarquia és aquest espai de poder lliure de tota crítica, fora de tot control, i per això tots els nostres polítics i empresaris han volgut aixoplugar-se prop de la seva ombra. Tots saben que, com més a prop del rei, més segura és la seva posició i més gran la seva influència [...]. Si el rei no ha de passar comptes els seus familiars, per què han de passar comptes els seus amics, per què han de pasar compres els polítics que el sostenen, per què han de pasar comptes els militants dels partits que el sostenen…”pág.150
Primer, s’ha d’acabar l’era dels lideratges eterns. Tant li fa si la persona és vàlida o no ho és, cint anys al capdavant d’un país, d’una alcaldia o d’un sindicat és massa. A banda de bloquejar la renovació d’idees, la sensació que aquest individu és intocable i inamovible, i que tota acció acabarà passant per ell, crea espais de silenci molt perillosso, on no s’aixeca la veu per por de quedar exclòs. La longevitat també afavoreix les xarxes d’interessos i la creació d’un grup provilegiat que rep les benediccions del líder. Compte, això no implica que la gent s’hagi de jubilar al cap de pocs anys, però la rotació de càrrecs es fa imprescindible i, a més, és un bon filtre per apartar aquells que són menys vàlids./ Segon, i vinculat amb el punt anterior, s’ha d’eliminar, també, la percepció que el geni té carta blanca per fer i desfer i sobretot per maltractar els subordinats. El talent i el poder no poden justificar mai el despotisme. pág.225
El credit universitari als Estats Units ha servit per a enriquir als actuals treballadors de les universitats a costa d’arruinar-ne els estudiants; i pagar les pensions de jubilació a base de deute públic com s’ha fet a Espanya, implica treure recursos del futur per gastar-los en el present. pág.226
November 5, 2020
Un amic comú em va donar a conèixer la figura de Josep Sala i Cullell, de formació ambientòleg i emigrat a Noruega, on exerceix la docència i n'ha esdevingut ciutadà recentment. Aquesta teoria de la "generació tap" la portava desenvolupant a les xarxes i ara ha decidit fer-ne el corresponent llibre. El punt de partida, l'existència d'una generació, la dels nostres pares, que ha exercit de "tap" per a les següents, és molt suggerent i la comparteixo: analitzant en perspectiva em dóna la impressió que als de la nostra generació no se'ns té la consideració com a "adults", "madurs" o els adjectius que volgueu; que ens hem plantat als 40 i escaig encara amb una excessiva sensació de "joventut eterna" o "maduresa que mai no arriba".
La idea és molt suggerent, però el desenvolupament és irregular. Parteix del problema que trasllada al nostre Estat un debat existent a altres societats, però amb la diferència que el nostre Estat ha tingut una evolució històrica durant aquest s. XX diferent de la de la resta del món Occidental, i parteix d'unes condicionants previs que fa que sigui un cas una mica més particular. Això comporta que al llarg de molts capítols, l'autor exposi elements que són totalment correctes, però que hom té la impressió que el problema no vé de l'actuació de la "Generació Tap" sinó de la idiosincràsia pròpia d'aquest Estat i de les seves colònies. Em sobren, i molt, els moments d'elogi a la CUP, mal justificats. I també em sobren les continues referències a la nefasta política de CiU als 80 i 90, pel to excessivament dogmàtic que desprenen aquests capítols.
De totes maneres, malgrat aquestes irregularitats, treball molt i molt interessant i de lectura obligada; més per als de la "Generació X", ja que crec que els principals encerts del llibre són exposar com ens vam empassar les directrius de la generació anterior, vam creure que podríem seguir el seu model i ens trobem enmig, entre ells i una nova generacio més dinàmica i sense aquest llast previ. Dir que em sento identificat en molts moments amb les seves paraules pot semblar tòpic, però aquesta és la realitat.
La idea és molt suggerent, però el desenvolupament és irregular. Parteix del problema que trasllada al nostre Estat un debat existent a altres societats, però amb la diferència que el nostre Estat ha tingut una evolució històrica durant aquest s. XX diferent de la de la resta del món Occidental, i parteix d'unes condicionants previs que fa que sigui un cas una mica més particular. Això comporta que al llarg de molts capítols, l'autor exposi elements que són totalment correctes, però que hom té la impressió que el problema no vé de l'actuació de la "Generació Tap" sinó de la idiosincràsia pròpia d'aquest Estat i de les seves colònies. Em sobren, i molt, els moments d'elogi a la CUP, mal justificats. I també em sobren les continues referències a la nefasta política de CiU als 80 i 90, pel to excessivament dogmàtic que desprenen aquests capítols.
De totes maneres, malgrat aquestes irregularitats, treball molt i molt interessant i de lectura obligada; més per als de la "Generació X", ja que crec que els principals encerts del llibre són exposar com ens vam empassar les directrius de la generació anterior, vam creure que podríem seguir el seu model i ens trobem enmig, entre ells i una nova generacio més dinàmica i sense aquest llast previ. Dir que em sento identificat en molts moments amb les seves paraules pot semblar tòpic, però aquesta és la realitat.
March 19, 2021
És un llibre obligatori pels qui ens movem entre Millennials i GenZ, i per molts d'altres! Sala i Culell ens proposa un recorregut amè per copsar la història i els mecanismes d'acció de la Generació Tap, tota una generació que ocupa i s'aferra als llocs de poder, mediàtics, de la cultura... des de fa una pila d'anys (per alguns, des que vam néixer). Hi trobarem una visió crítica de la història recent (González, Aznar, Pujol, Maragall), el desenvolupament amb detall de les etiquetes (Tap, X, Millennial, Z), dards llençats contra el funcionament de diversos espais: universitat, televisió, teatre, periodisme... tot amb una bona dosi d'humor. A vegades potser l'autor pixa fora de test i no totes les reflexions són igual d'encertades, però el llibre en conjunt és una excel·lent introducció a aquesta qüestió candent que tots admetem.
December 26, 2021
Aún siendo un poco caótico, Generación Tapón es un manifiesto estupendo para agitar el análisis generacional que apenas se ha hecho en el Estado. Desgrana con bastante crudeza cómo una única generación lleva cuarenta años copando no ya la responsabilidad política sino también la academia, el periodismo, la cultura y cualquier esfera pública con un mínimo de importancia, además de acumulando renta y patrimonio. Es un libro que enfada mucho y que precisamente por eso todo menor de 45 debería leer con encono y empezar a plantearse cosas.
August 6, 2022
Es un llibre amb una tesi de conflicte generacional amb la qual (com a milenial) es dificil no estar d'acord.
La planteja mentre fa un repas dels ultims anys, acid, critic, amb el ganivet entre les dents amb el qual també coincidisc bastant.
Esta escrit de forma amena i divertida que fa que siga facil de llegir tot i que aborda temes bastant densos.
La planteja mentre fa un repas dels ultims anys, acid, critic, amb el ganivet entre les dents amb el qual també coincidisc bastant.
Esta escrit de forma amena i divertida que fa que siga facil de llegir tot i que aborda temes bastant densos.
January 29, 2021
interessantíssim assaig que reflexiona sobre un altre plànol del conflicte social: el generacional, que enfronta els nascuts entre la postguerra i els 60, que va saber col·locar-se i prosperar al final del franquisme i els que vam venir darrere: la generació X, que ha estat incapaç de trencar les normes i els contextos que ens vam imposar per assolir el mateix èxit que els nostres pares i ens veurem superats (igual que el príncep Carles d'Anglaterra) per la generació següent, que ens saltarà per sobre.
December 31, 2021
Promete máis do que finalmente dá.
Parte dunha premisa interesantísima: que unha xeración nacida entre mediados dos 40 e mediados dos 60 leva décadas controlando as estruturas de poder en España (e en Galicia o mesmo ou máis, se botades as contas).
Pero queda nunha análise bastante superficial das desfeitas que esa xeración fixo aquí e alá, compilando escándalos políticos, económicos e culturais que xa sabiamos...
Paréceme que se perde unha boa oportunidade de afondar no fenómeno.
Parte dunha premisa interesantísima: que unha xeración nacida entre mediados dos 40 e mediados dos 60 leva décadas controlando as estruturas de poder en España (e en Galicia o mesmo ou máis, se botades as contas).
Pero queda nunha análise bastante superficial das desfeitas que esa xeración fixo aquí e alá, compilando escándalos políticos, económicos e culturais que xa sabiamos...
Paréceme que se perde unha boa oportunidade de afondar no fenómeno.
January 3, 2021
Crec que en la qüestió principal l’argument està ben fonamentat, però parlant del nacionalisme l’assaig s’embolica i deixa veure més dogmes que raons. No obstant, m’ha ajudat a descobrir algunes lectures que pense que m’explicaran el passat i el present.
February 19, 2021
Deixeu-nos viure, deixeu-nos fer-nos rics i deixeu-nos en pau
March 27, 2021
Un assaig generacional que revisa bona part del que hem viscut els nascuts a finals dels 70 a Catalunya.
July 6, 2023
Llibre d'obligada lectura per qualsevol membre de la generació X, Millennial o Z.
Els temes tractats i el rerefons històric en què en Sala i Cullell sustenta la tesi és especialment rellevant pels de la X i Millennial, però qualsevol Z que estigui entrant al món laboral/associacionisme/política veurà com identifica, encara avui dia, la majoria de bloquejos creats per la generació de la transició que ha propiciat la precarietat econòmica i social actual.
Durant la lectura del llibre vaig trobar-me que identificava la gran majoria dels mecanismes d'acció de la Generació Tap per haver-los patit en pell pròpia (anys treballant en diversos sectors i empreses, anys militant en l'associacionisme i haver dedicat uns quants anys militant i participant en un partit polític) però que mai havia pogut posar-los tots junts i entendre-ho com el que és: un mecanisme de protecció de la transició i d'una classe econòmica a costa de les noves generacions.
El debat generacional és inherent a l'ésser humà i està passant actualment en altres societats, però amb la diferència que a l'estat espanyol (i per desgràcia a Catalunya) hi ha una sèrie de casuístiques que el fan diferent (més catastròfic diria jo) a la resta d'Occident/Europa.
Al llibre hi trobarem una crítica de la història recent, veurem com es despulla del nepotisme d'espais públics com la universitat, la televisió, el teatre i com la generació que mana al periodisme a salari del poder fa d'engranatge de tot aquest abús... tot plegat, això sí, amb una dosi d'humor més que necessari per poder digerir tot el que se'ns explica i que ressona massa.
El que més ressona en mi de l'argumentació d'en Josep Sala i Cullell és que fa anys que viu i treballa fora de Catalunya i això li ha donat una perspectiva, ni que sigui per comparació, que li ha fet veure moltes coses de manera clara i transparent. Un efecte que he viscut jo mateix des que visc fora, des que he vist que un altre model és possible i especialment des que he deixat de consumir segons quins relats promulgats per la generació en el poder.
En definitiva, crec que per entendre el present i evitar cometre els mateixos errors en el futur és essencial conèixer el nostre passat i això és precisament el que aquest llibre fa: explicar el passat que tots coneixem i proposar una explicació de per què les coses estan com estan.
Molt recomanable i imprescindible.
Els temes tractats i el rerefons històric en què en Sala i Cullell sustenta la tesi és especialment rellevant pels de la X i Millennial, però qualsevol Z que estigui entrant al món laboral/associacionisme/política veurà com identifica, encara avui dia, la majoria de bloquejos creats per la generació de la transició que ha propiciat la precarietat econòmica i social actual.
Durant la lectura del llibre vaig trobar-me que identificava la gran majoria dels mecanismes d'acció de la Generació Tap per haver-los patit en pell pròpia (anys treballant en diversos sectors i empreses, anys militant en l'associacionisme i haver dedicat uns quants anys militant i participant en un partit polític) però que mai havia pogut posar-los tots junts i entendre-ho com el que és: un mecanisme de protecció de la transició i d'una classe econòmica a costa de les noves generacions.
El debat generacional és inherent a l'ésser humà i està passant actualment en altres societats, però amb la diferència que a l'estat espanyol (i per desgràcia a Catalunya) hi ha una sèrie de casuístiques que el fan diferent (més catastròfic diria jo) a la resta d'Occident/Europa.
Al llibre hi trobarem una crítica de la història recent, veurem com es despulla del nepotisme d'espais públics com la universitat, la televisió, el teatre i com la generació que mana al periodisme a salari del poder fa d'engranatge de tot aquest abús... tot plegat, això sí, amb una dosi d'humor més que necessari per poder digerir tot el que se'ns explica i que ressona massa.
El que més ressona en mi de l'argumentació d'en Josep Sala i Cullell és que fa anys que viu i treballa fora de Catalunya i això li ha donat una perspectiva, ni que sigui per comparació, que li ha fet veure moltes coses de manera clara i transparent. Un efecte que he viscut jo mateix des que visc fora, des que he vist que un altre model és possible i especialment des que he deixat de consumir segons quins relats promulgats per la generació en el poder.
En definitiva, crec que per entendre el present i evitar cometre els mateixos errors en el futur és essencial conèixer el nostre passat i això és precisament el que aquest llibre fa: explicar el passat que tots coneixem i proposar una explicació de per què les coses estan com estan.
Molt recomanable i imprescindible.
November 3, 2022
Una visió clara dels efectes d'arribar a una situació professional comode sense pensar en
Displaying 1 - 12 of 12 reviews