Ubuntu. La república del bé comú

by Raül Romeva i Rueda

"Això és ubuntu. Em reconec en la mesura que et reconec a tu. La teva felicitat és la nostra. No té a veure amb tu o amb mi, té a veure amb nosaltres. Només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex podrem existir, ser.

Una mirada ubuntu ens aboca a començar per petits canvis al nostre entorn que formin part d'una autèntica revolució global. Construir la nostra vida al voltant del principi ubuntu ens ajuda a reconèixer i incentivar el nostre potencial com a éssers humans, però també com a col·lectivitat definida, cap a una cooperació efectiva i el bé comú.

En aquestes pàgines no hi trobareu passat sinó futur. No parlen d'allò que s'ha fet sinó de per què ho hem fet, i sobretot per què continuem endavant amb l'aposta republicana malgrat les inclemències judicials, mediàtiques i polítiques."

168 pages, Paperback

Published January 1, 2020

About the author

Vaig néixer a Madrid, l’any 1971. Estic casat amb la Diana, sóc pare de l’Elda i en Noah, i fill de pares funcionaris (és a dir, servidors de l’administració pública) dedicats en cos i ànima a la qüestió natural, l’un, i sanitària, l’altra. En Pau Romeva no era el meu avi, sinó el seu cosí (ho explico perquè sovint m’ho pregunten).
He viscut a Madrid, Barcelona, La Roca del Vallès, Caldes de Montbui, Montpeller, Paris, Sarajevo, Brussel·les i Estrasburg. Actualment resideixo a Sant Cugat del Vallès. Sóc, per tant, de cul inquiet, i d’arrels múltiples i variades.
De petit era un gran aficionat als reportatges de Jacques Cousteau. D’aquí que, quan em preguntaven què volia ser de gran, sempre respongués: capità de barco! Navegar en el Calypso és un dels meus somnis no realitzats. Un de tants. Tot i així, li vaig fer cas a Jacques quan deia: “la gent protegeix allò que estima, i estima allò que coneix”. La passió pel mar i la defensa de les seves belleses i misteris ha estat, per tant, una constant de la meva vida. I encara ho és. Per això intento conèixer-lo cada vegada millor, ja sigui nedant-hi, submergint-m’hi (Divemaster, de PADI) o navegant-hi (PER, i Certificat de Formació Bàsica en Seguretat -d’acord amb l’STCW-).
Vaig fer atletisme, i apuntava maneres, fins que em vaig trencar el tendó d’Aquil·les. Per recuperar-me em van recomanar nedar, i em vaig quedar a l’aigua. Primer al Caldes i finalment al Club Natació Sabadell, a les ordres de Paulus Wildeboer. Vaig tenir la sort de nedar al costat de nedadors i nedadores que acabarien essent olímpics, cosa que, en el meu cas, més que un somni era una quimera. Això, i les lesions continuades, van fer que ho acabés deixant per centrar-me en els estudis de Ciències Econòmiques. L’elecció d’aquesta carrera la dec en gran part al fet d’haver conegut gent com en Pepe Beunza, en Daniel López, l’Arcadi Oliveres, en Rafael Grasa o en Vicens Fisas. Inspirat per ells vaig decidir que volia ser investigador per la pau, per això vaig estudiar economia internacional i desenvolupament, i seguidament em vaig doctorar en Relacions Internacionals.
He treballat al Centre Unesco de Catalunya, a la UNESCO de Bòsnia i Hercegovina, a IntermónOxfam i a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. He fet de professor de Relacions Internacionals a la UAB (entre 1994 i 2002), de consultor electoral per la OSCE, i de diputat al Parlament Europeu (entre 2004 i 2009).
Al Parlament, on hi vaig estar dos mandats, en representació d’ICV, vaig seguir sobretot les comissions d’Afers Exteriors, Política Interior i Immigració, Drets de les Dones i Igualtat, Pesca i Afers Marins, Política Social, Drets Humans, i Seguretat i Defensa, a banda participar en les delegacions d’EUROMED, EUROLAT, Mèxic, Amèrica Central i ASEAN, entre d’altres. També vaig ser vicepresident del Grup Verds/ALE durant cinc anys i vaig formar part de diversos intergrups, entre els quals el de defensa dels drets LGBTI.
Actualment imparteixo algunes classes sobre política europea i afers internacionals a diverses universitats i masters, com per exemple a l’Internationa Relations Degree (Universitat Blanquerna- Ramon Llull), al Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior (MDAE) que dirigeix el catedràtic de la Universitat de Princeton, Carles Boix (impulsat conjuntament amb l’IBEI, l’Escola d’Administració Pública i la UPF), o al Màster en Periodisme Polític Internacional que organitza l’UPF-IDEC, entre d’altres. Així mateix, també col·laboro de manera regular amb diversos mitjans, en tant que analista, com per exemple als Matins de Catalunya Ràdio, al programa puntCAT de Tv3, o al Diari ARA.
Àvid lector (sobretot de ficció, assaig i poesia) he fet també algunes incursions en la reflexió escrita, ja sigui en la modalitat d’assaig, com ara: Bòsnia-Hercegovina, lliçons d’una guerra (Mediterrània- CUC, 1997); Pau i seguretat a Europa (Mediterrània-CUC, 1998); Desarmament i desenvolupament, claus per armar consciències (IntermónOxfam, 2000); Desarm