What do you think?
Rate this book
El Cafè de la Marina
El Cafè de la Marina (1933) és una obra de teatre de Josep Maria de Sagarra escrita en vers estramp i allunyada de les modes teatrals de l'època, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sinó que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Aquestes peces, com moltes altres, va tenir un èxit notable de públic.
Fou estrenada el 14 de febrer de 1933 al Teatre Romea amb una companyia encapçalada per Maria Vila i Pius Daví, amb Maria Morera. Des de llavors ha estat una peça del repertori clàssic de Segarra representada diverses vegades.
Fou estrenada el 14 de febrer de 1933 al Teatre Romea amb una companyia encapçalada per Maria Vila i Pius Daví, amb Maria Morera. Des de llavors ha estat una peça del repertori clàssic de Segarra representada diverses vegades.
188 pages, Paperback
First published January 1, 1933
5 people are currently reading
85 people want to read
About the author
Josep Maria de Sagarra
79 books14 followersJosep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) was a playwright, journalist, memoirs writer, translator and, above all, poet.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
His vivid, rich use of language, his use of highly expressive rhetorical devices and, in particular, his aim of diverting or moving the reader and spectator brought him an enthusiastic reading public and theatre audiences and he was rewarded by such resounding successes as La corona d'espines (The Crown of Thorns – 1930), L'Hostal de la Glòria (Glòria's Hostel – 1931), El Cafè de la Marina (The Seaside Café – 1933) and La Rambla de les floristes (The Rambla of Florists – 1935). Notable among his poetic works are Cançons de rem i de vela (Songs of the Oar and the Sail – 1923), El comte Arnau (Count Arnau – 1928) and El poema de Nadal (Christmas Poem – 1931). His novel Vida privada (Private Life – 1932) is deemed to be the quintessential Barcelona novel.
He wrote assiduously for the press and eventually published some of these writings collected in two volumes, Cafè, copa i puro (Coffee, Drink and Cigar – 1929) and L'aperititu (Aperitif – 1937). In 1938, he went to live in France where he was mainly working on his translation of the Divina Commedia. On his return to Catalonia in 1940, he joined clandestine literary circles and, with the help of various patrons, he finished his translation of Dante, translated Shakespeare's plays and wrote his highly readable and extensive Memòries (Memoirs – 1954). A considerable part of his oeuvre has been translated into other languages and some of his works have been made into films or television productions.
---
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Poeta, dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista i traductor.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931). La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El 1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 19 of 19 reviews
October 30, 2020
No me ha entusiasmado, aunque me han gustado mucho varios detalles, como que los peces sean metáfora de todo, que los momentos del día vayan a juego con el desarrollo anímico de los personajes o esos nombres ridículos que tienen las parejas. También me ha gustado entender bastante dignamente un catalán tan complicado.
November 11, 2022
buenu buenu buenu quina marevella gracies sagarra testimo profundissimament aquestes trames amoroses ridicules mencanten caterina testimo moltissim salvadora ets la millor ais quina ilu
September 7, 2024
El teatre de Sagarra no inventa res de nou, més aviat al revés, és una involució a allò que s'havia fet fins al moment. Però en canvi, té una força que t'atrapa, et fa viure una història i te'n deixa formar part. I ho aconsegueix amb la trama, però també amb una llengua viva, rica i dinàmica.
Amb 'El Cafè de la Marina' es compleix de nou, et sents atrapat per les vides miserables de la Caterina, la filla del cafeter amb un passat que es va coneixent durant l'obra, i en Claudi, un pescador que vol fugir a Amèrica i deixar enrere el seu mal caràcter. Ambdos no tenen esperançaque es puguin solucionar els seus problemes davant de la mirada inquisidora de la gent de poble, igual de desgraciats que ells. Ni els cants de sirena que venen de fora, en forma de l'Artista i Mussiú Bernat, els serviran per redimir-se, ho hauran de fer ells tots sols.
Amb 'El Cafè de la Marina' es compleix de nou, et sents atrapat per les vides miserables de la Caterina, la filla del cafeter amb un passat que es va coneixent durant l'obra, i en Claudi, un pescador que vol fugir a Amèrica i deixar enrere el seu mal caràcter. Ambdos no tenen esperançaque es puguin solucionar els seus problemes davant de la mirada inquisidora de la gent de poble, igual de desgraciats que ells. Ni els cants de sirena que venen de fora, en forma de l'Artista i Mussiú Bernat, els serviran per redimir-se, ho hauran de fer ells tots sols.
May 6, 2024
El final és maco, en la mesura del possible.
December 30, 2024
Me lo hicieron leer en el cole, no me acuerdo de nada. Creo que entró en selectividad y creo que pasaba en un café
November 24, 2022
BUENUUU AMO EL DRAMAA salvadora i caterina les millors
March 20, 2019
Obra teatral sobre els matrimonis de les dues filles de l'amo d'un cafè en un poble pesquer. On veiem un triangle amoros, la resignació, l'efecte de les xafarderies...
April 2, 2020
No pierdas el tiempo leyendo esta mierda. Chismes y cotilleos sin fundamento ni salseo. Muy duro
January 19, 2021
Sento una gran admiració pel Sagarra traductor de Dante i de Shakespeare, però aquesta peça (la més emblemàtica de les que va escriure, en principi) ha envellit bastant malament.
March 23, 2025
M’ha agradat!
April 2, 2025
La Caterina es mereix el món sencer
May 10, 2025
PASTORETS 2
Read
November 15, 2025sí sí la meva germana no sé què no sé quantus.... typical catalan drama
December 19, 2024
Una obra amb bona intenció i ambientació tradicional, però amb una trama senzilla i poc dinàmica. Els diàlegs es fan pesats i costa connectar amb els personatges.
June 30, 2015
Entretinguda, molt interessant sobretot pel parlar de l'obra. Molt enriquidora.
September 18, 2024
en Segarra m’ha enamorat
March 1, 2014
Una obra intel·ligent amb un final feliç inesperat.
Displaying 1 - 19 of 19 reviews