Pare de rates

by Joan Barceló i Cullerés

Pare de rates es una novel·la d'iniciació al món adult. Marc, el protagonista, evoluciona des d'un passat familiar i rural que refusa en la persona del pare, fins a un futur urbà, imprecis i desencisat. D'alguna manera aquesta obra pot considerar-se com un exemple més de la novel·lística de la fugida i del retorn, ambientada en la dècada dels setanta, on els senyals de la joventut de l'època -la músic apop, la droga, l'orientalisme, etc- són les fites que van marcant l'evolució del protagonista cap a la rebel·lia i, posteriorment, a la frustració

200 pages, Paperback

Published January 1, 1981

Reviews

[Juliana Canet · Rating 4 out of 5]

m'ha agradat molt!!!

[Pau · Rating 4 out of 5]

No havia llegit mai res de Joan Barceló, i m'ha agradat molt, m'ha costat una mica el nus, està molt ben escrit i és tan raro i tan fora de tot que és interessantíssim; i clar té el meu tema preferit: seminari, religió castradora i explosió del desig i de la vida. Blaibonetisme. Visca.

[Ivet · Rating 2 out of 5]

No tinc clar el que acabo de llegir

[Alemiñano · Rating 3 out of 5]

bona lectura ! m'agrada la manera semiteatral semipoètica en la que s'estructura. trobo la prosa adolescent, fins al punt en què en alguns moments em molestava i d'altres em commovia. no coneixia joan barceló fins ara i estic contenta d'haver-lo llegit

[Cel Márquez · Rating 5 out of 5]

Brutal aquest llibre, visca els artistes de Ponent❤️

[Karen Boigues · Rating 2 out of 5]

Ai ho senc molt però no vaig entendre res… jo no sé si és perquè ho vaig llegir en eixe moment o que, però ni idea de veritat :/

[Clara · Rating 3 out of 5]

3,5 !!! Molts alts i baixos llegint-lo la veritat, però idees top sobre trobar-li el sentit a la vida i a la joventut, sempre des d’un punt de vista bastant pessimista. Tot i que m’ha costat una mica entrar-hi per com està escrit, un cop hi he sigut m’ha agradat força!

[Maite Mateos · Rating 4 out of 5]

Sin ninguna duda esta obra publicada póstumamente, en 1981, merece ser rescatada del olvido. “Pare de rates” fue la séptima novela escrita por el autor catalán Joan Barceló, al que se había encasillado hasta entonces injustamente como escritor de novelas juveniles, como si lo juvenil fuera un género menor, cuando su obra, vastísima, pese a su temprana muerte, abarca poesía, piezas dramáticas, relatos y novelas tan controvertidas como esta misma, descrita como la autobiografía de un rebelde que bebe del romanticismo de Lautréamont, del dadaísmo de Rimbaud y de la generación Beat norteamericana, como Kerouac y Allen Ginsberg.
“Pare de rates” traducida al castellano como Padre de ratas, es una novela de formación provocadora y literariamente renovadora, que se entreteje a partir de distintas y variadas voces narrativas, fragmentos de cartas, de diarios, de letras de canciones, de poesías y obras dramáticas. Se la ha calificado de novela mosaico y muestra también formas de escritura libre, sin signos de puntuación en parágrafos donde las discontinuidad y las frases inacabadas se asocian con el consumo de drogas. Y con todo ello, no dificulta la lectura en absoluto, como podría esperarse. Su historia de disconformismo, con una enorme carga de crítica social y tintes autobiográficos, aborda temas como la violencia de género, la homosexualidad, la homofobia, el contraste entre...

Leer la reseña completa en:
https://librosmagazine.wordpress.com/...

[Elena Riera Salazar · Rating 3 out of 5]

Novel·la autobiogràfica pòstuma, l’editorial Comanegra la va publicar l’any 2020 per commemorar els 40 anys de la mort de l’autor. Tot i morir de manera sobtada amb vint-i-quatre anys ja tenia dotze obres publicades i diversos premis. Barceló es definia com a lleidatà i ruralista i ,això, es deixa veure a la novel·la. Marc, el protagonista viu al poble observat per tothom perquè és el fill de l’Orfeneta (de qui es suposa que va robar el bagul amb la paga dels soldats durant la guerra) i d’un militar alcohòlic i maltractador. El noi passa pel seminari, convençut per sa mare que és un santet i després d’abandonar el seminari viu a la ciutat vivint la revolució hippie i abraçant el rock, les drogues i l’homosexualitat (viscuda amb por i vergonya al seminari). La novel·la s’inscriu dins el marc de la contracultura dels 70. És un tipus de literatura experimental, transgressora i avantguardista. És molt millor la primera part del llibre que la segona que es fa pesada.

[Laia Lladó · Rating 3 out of 5]

aquest si que tocava i la escena era prexiosa

[Nelet · Rating 3 out of 5]

És un llibre de contrastos. Hi ha unes parts que m'han paregut boníssimes i en canvi unes altres que se m'han fet avorrides...