L’Amina té catorze anys i treballa cosint roba en un taller de Bangladesh. Somia en un futur millor per a la seva germana petita. El Víktor també té catorze anys i estudia en un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa uns quants mesos va perdre el seu millor amic en un tràgic accident. Quan el noi troba una nota d’auxili cosida a la vora dels seus pantalons, localitzar-ne l’autor i ajudar-lo es convertirà en tot un repte.
Ni fu, ni fa. Bistec pedagògic fet (suposso) amb l’intenció d’entrar a un aula com a llibre de lectura obligatòria. Un altre llibre més al mercat de menys de 200 pàgines que parla d’un tema “important”.
El problema d’aquests tipus de llibres sempre és el mateix? On està la literatura a aquest?
Dues línies argumentals paraleles de joves amb problemes (un a Catalunya, l’altra a Babgladesh) en que es denuncia les condicions deplorables dels treballadors del tèxtil a orient. El problema és que tot es massa linial, carent de la càrrega dramàtica pertinent, no convida a la reflexió (tot està massa mastegat) i els personatges i l’ambientació tenen molt marge de millora.
Els aspectes positius són la brevetat (178 p.), la narració a dues veus paral·leles i que dins de que no és sorprenent, tampoc es previsible.
Jo crec que si la teva intenció es estar entretinguda, ho pots complir. Si vols que t’agradi, no ho veig tan clar.
Com ja han dit en altres comentaris aquest llibre es el típic llibre de lectura que et fan llegir a l’ESO, i cal comentar que es una mica més enrevessat del que sembla.
Quan el caig llegir no el vaig acabar d’entendre, el final es massa superficial e irreal, si es veritat que es centra en un tema que amb prou feines ens enrrecordem, no obstant, si es interessant i un tema del que hauríem de parlar més sovint.
Jo, sincerament, si no es un llibre obligatori, no el llegeixes, millor llegeix Abans de desembre o Boulevard.
Una història explicada a dues veus i des de dues realitats vitals molt diferents. L'Amina en un context de gran pobresa i explotació infantil (treballa en un taller tèxtil) i en Viktor, un jove de Barcelona que està passant el dol per la mort del seu amic i que té uns pares que estan tot el dia treballant. Els dos protagonistes busquen la manera de sobreviure a la realitat que els ha tocat viure. Lectura recomanada per un públic juvenil.
M’ha agradat força. He pogut viure dues realitats ben diferents i com la necessitat de lluitar per les injustícies i la força d’expressar-les ha pogut “salvar” la vida dels dos protagonistes.
Dic salvar entre cometes perquè la vida del Víktor no té res a veure amb la de l’Amina, però dins la seva realitat han quedat salvades.