What do you think?
Rate this book
La reencarnació de la Matèria i altres relats
Aquest volum aplega tots els relats que fins avui dia coneixem d’Eduard Girbal Jaume, autor que vam poder llegir fa uns anys per mitjà de la reedició de la seva trilogia novel·lística. Aquesta vegada, amb uns relats escrits entre el 1920 i el 1933, Girbal ens presenta una cara urbana que ens permet passejar per la Barcelona del canvi del segle xix al xx, dels tramvies de sang, dels nuclis espiritistes i dels animals al carrer; per la de la segona dècada del segle xx, amb el món obrer, les vagues i la murrieria, i per la Barcelona d’una mica més endavant, dels empresaris i les penyes de valents i orelladrets. També tornem a l’agre de la terra amb uns contes fantàstics que podríem situar al mateix entorn de les seves grans novel·les. Entre els personatges femenins trobarem dones treballadores pioneres obrint-se camí en un món hostil, bruixes, cantants d’opereta…; entre els masculins, obrers immigrants, fills de casa bona, inspectors d’educació… Altra vegada podrem atalaiar alguna escena forta que devia ser àvidament llegida i tot seguit irremissiblement censurada pels llepafils, com ara la juguera carnal entre dues mossetes entre bardisses, i moltes sorpreses més.
384 pages, Paperback
First published January 1, 1925
3 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
November 2, 2025
Gran descobriment, Eduard Girbal Jaume! Amic de Caterina Albert, que l'anomenà "un novel·lista cabal", i admirat també per Joan Oller i per Josep Pla, el qual el situava per sobre de Prudenci Bertrana i intentà, endebades, recuperar-lo de l'oblit de la mà de l'editor Cruzet (seria Enric Casassas qui anys més tard el descobriria i salvaria de l'oblit gràcies precisament als elogis de Pla), Girbal Jaume posseeix una veu particular i sense igual dins la literatura catalana. El seu to, pròxim a l'oralitat i caracteritzat per una afinada ironia que frega sovint el sarcasme, és peculiaríssim i el fa ràpidament distingible de qualsevol altre autor contemporani.
Guanyador recurrent als jocs florals (el 1912 obtingué el títol de mestre en gai saber), de Girbal Jaume han arribat fins avui sobretot els textos narratius, especialment el cicle narratiu d'Oratjol de la Serra, que li han valgut l'etiqueta –seguint els cànons propis de la seva època– de ruralista. També alguns contes de l'antologia que ens ocupa se situen en ambients rurals, si bé d'altres tenen per escenari una Barcelona en transformació, amb els seus conflictes sindicals, els seus senyors i les seves criades, i els seus tramvies.
El to jocós de Girbal pot fer pensar que l'autor es recrea en la mordacitat i en la sàtira per la sàtira, sense especial interès en la crítica social, però vistos en conjunt, la tria dels contes no deixa gaires dubtes en aquest sentit: la majoria dels seus personatges són individus –usualment femenins– que esdevenen víctimes d'un entorn opressor i sovint hipòcrita: una família d'immigrants atrapats en les asprors d'una Barcelona inhòspita (especialment en un context de conflictes laborals on patronal i sindicats representen les dues cares de la mateixa manera); una jove mestra nouvinguda a un poble ja d'entrada disposat a no tolerar-la; una querida sotmesa als capritxos de la seva empresa i del fill de l'amo, exemplar característic de masculinitat tavernària; la filla il·legítima d'un cacic, que un entorn opressor obliga a convertir-se en "bruixa" per tal de sobreviure. Excepció n'és el conte «Els rellotges de mossèn Serraclara», un fresc divertiment que probablement arrencarà al lector un somriure.
En definitiva, tota una bona notícia la recuperació d'aquest nou autor que probablement ja podem saludar com a nou –és un dir– clàssic de les lletres catalanes.
Guanyador recurrent als jocs florals (el 1912 obtingué el títol de mestre en gai saber), de Girbal Jaume han arribat fins avui sobretot els textos narratius, especialment el cicle narratiu d'Oratjol de la Serra, que li han valgut l'etiqueta –seguint els cànons propis de la seva època– de ruralista. També alguns contes de l'antologia que ens ocupa se situen en ambients rurals, si bé d'altres tenen per escenari una Barcelona en transformació, amb els seus conflictes sindicals, els seus senyors i les seves criades, i els seus tramvies.
El to jocós de Girbal pot fer pensar que l'autor es recrea en la mordacitat i en la sàtira per la sàtira, sense especial interès en la crítica social, però vistos en conjunt, la tria dels contes no deixa gaires dubtes en aquest sentit: la majoria dels seus personatges són individus –usualment femenins– que esdevenen víctimes d'un entorn opressor i sovint hipòcrita: una família d'immigrants atrapats en les asprors d'una Barcelona inhòspita (especialment en un context de conflictes laborals on patronal i sindicats representen les dues cares de la mateixa manera); una jove mestra nouvinguda a un poble ja d'entrada disposat a no tolerar-la; una querida sotmesa als capritxos de la seva empresa i del fill de l'amo, exemplar característic de masculinitat tavernària; la filla il·legítima d'un cacic, que un entorn opressor obliga a convertir-se en "bruixa" per tal de sobreviure. Excepció n'és el conte «Els rellotges de mossèn Serraclara», un fresc divertiment que probablement arrencarà al lector un somriure.
En definitiva, tota una bona notícia la recuperació d'aquest nou autor que probablement ja podem saludar com a nou –és un dir– clàssic de les lletres catalanes.
Displaying 1 of 1 review