El mas de les ànimes

by Vicent Josep Escartí

Maria Celidònia Palop, més coneguda com la Palopa, va nàixer el 1799 i va morir el 1936, just després de l'esclat de la Guerra Civil. Els seus més de cent anys d'existència són el fil conductor d'un relat que ens endinsa en la vida rural de les comarques centrals valencianes des del segle xviii fins al xx. Així, coneixem la Palopa el dia del seu soterrament, quan l'enterrador la porta al cementeri amb l'única companyia de les ànimes dels seus parents morts, que també la visitaven i li parlaven quan encara vivia. Un per un, descobrirem els personatges d'aquesta nissaga valenciana que l'escorten fins a la tomba en una narració esguitada de realisme màgic adobat amb pessics de costumisme rural. Vicent Josep Escartí barreja així en El mas de les ànimes realitat i ficció per a explicar-nos la fascinant vida de la Palopa, una dona forta i prodigiosa que es va avançar al seu temps.

228 pages, Paperback

Published July 1, 2019

Reviews

[Alex Lfr · Rating 4 out of 5]

Com “La casa de los espíritus” d’Isabel Allende, el llibre ens porta i passeja per la vida del mas de La Morera i de les seues protagonistes en una història plena de fets i fantasia. Entretingut, interessant i ple de aventures, la nissaga dels Palop ha sigut un plaer de llegir. L’únic “però” és no saber *spoiler* què passa amb el mas perquè mai acceptaré que ha caigut a les mans dels lladres mal anomenats “revolucionaris”.

[Carlos Mayo · Rating 5 out of 5]

'El mas de les ànimes', de Vicent Josep Escartí, relata la història de la nissaga dels Palop, una família de les comarques centrals del País Valencià, entre el segle XVIII i primeres dècades del XX. Així, l'autor parteix d'un dels membres del llinatge —en aquest cas una dona, Maria Celidònia Palop, tot just acabada de morir—, per a recórrer amunt i avall l'arbre genealògic.

D'aquesta forma, capítol a capítol, desfilen per les pàgines els diferents membres del clan: el pare, Miquel, i les seues tres dones; la mare, Maria, provinent d'Alemanya; l'àvia, Delobina, i el seu secret per a finançar les despeses familiars; les ties, Àgueda i Àgata, que mai aprengueren a parlar l'idioma; el cosí Cosme, i la seua mort en estranyes circumstàncies; els sogres Baltasar i Ramona, i la seua implicació en la desaparició d'un foraster; i, per fi, el marit, Prudenci, de qui no se sap res des que va marxar a la guerra de Cuba.

Les històries són diverses i barregen diferents gèneres, sent els tres predominants la història dels segles en què s'emmarca l'acció (les guerres i esdeveniments i la seua repercussió sobre la nissaga); elements de terror rural (amb les cuites, dèries i cabòries del món campestre) i altres de fantàstics (aparicions, fets inexplicables i miracles que succeeixen al mas familiar, La Morera).

La novel·la presenta reminiscències de clàssics de la literatura iberoamericana, com 'Cent anys de solitud', per la manera com el llibre repassa tot un arbre genealògic i per l'ús subtil que fa del realisme màgic; i 'La casa dels esperits', amb semblances quant a l'estructura i el títol. Però, també d'obres de Víctor Català, com 'Solitud', en la seua descripció de l'atmosfera asfixiant i reclosa de les comunitats xicotetes, i 'Drames rurals', pel retrat que fa del món del camp.

En general és un llibre que he gaudit molt. El meu interés, si bé ha sigut constant, feia pics d'insulina en els moments què els actes dels familiars eren més ambigus, aquells en què més inexplicable —tot i que acceptats per tothom— era l'element fantàstic, i aquells en què la cruesa del món rural es feia palesa.