Miquel Moragues i Gori Montcada tenen deu anys quan ingressen al seminari. Passada la paret que els separa del món, és un altre univers que comença, on res del que coneixien —afectes, jocs i somnis— no té dret a existir. L’autoritat dels frares és una forma de control que s’immisceix per totes les esquerdes de la personalitat. I un abús que pren possessió dels cossos.
Escrita quan feia deu anys que el seu autor n’havia sortit, Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d’emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t’acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten.
“Tens una història que et fa voltes dins el cap i, com que no se’n va, l’has de treure. Es pot dir així: la meva experiència al seminari tard o d’hora havia de descarregar en forma de tempesta literària.” Una tempesta eixuta i breu, que ressona molt després d’acabar-ne la lectura: el do de les novel·les importants.
No cal dir que aquest llibre és un llibre dur, però la prosa poètica d’en Frontera alleuja la inquietud i el desassossec gràcies a una narrativa bellíssima en llengua balear. Per tant, no resta més que dir que la lectura de Tyrannosaurus suma en l’univers dels bons llibres llegits.
Novel·la que tracta de la vida a l'interior d'un seminari on es suposa que algun frare (o alguns frares) sotmeten els seminaristes de deu, onze, dotze o tretze anys a abusos sexuals. L'estil és poètic, ric, culte (l'autor mateix va passar cinc anys a un seminari). En canvi, els fragments on s'endevinen, més que es narren, els abusos sexuals, són, per al meu gust, massa difusos, massa boirosos, massa poc explícits. S'ha de dir, en desgreuge seu, que l'autor va intentar publicar-la durant el franquisme, cosa que no va ser possible fins i tot tenint en compte el fet de tocar les qüestions més delicades molt d'esquitllentes.
Si és interessant la novel·la, que ho és, encara més interessant és la història que hi ha darrere la seua publicació. En temps del dictador, totes les publicacions havien de passar censura prèvia, i la censura d'aquesta novel·la va tocar a un capellà falangista a qui, anys abans, el règim havia canviat de destinació perquè, després d'anys de practicar la pederàstia a la seua Andalusia natal, es va atrevir amb el fill d'uns marquesos, i aquesta volta no va ser tan fàcil tapar l'escàndol. El destinaren a Madrid, i va ser on començà la seua feina de censor.
I quan a aquest censor li va arribar la novel·la, no hi varen valer canvis ni retallades. En va prohibir absolutament la publicació. La raó: es pensava que la novel·la estava inspirada en el seu propi passat!
Si hi ha cap novel·la la publicació de la qual mereix l'adjectiu kafkià, és aquesta.
Llibre punyent on es veu el poder del que disposava l'església, que, si poster va fer coses be, moltes sumades van fer molt de mal, inocencia i ignorancia fan un coctel malaltis, que fa mal, lectura densa al mateix temps que interessant, una abona troballa.
Fantàstic . Del millor que he llegit darrerament. Una obra impecable, amb el tema dels abusos en l'àmbit de l'església de fons. Una veu narrativa prodigiosa. Em fascina.
Obra interessantíssima sobre els abusos sexuals i de poder dins un seminari a Palma. M'ha fascinat el seu domini literari de tots els recursos i artificis. Magistral.