Caminant junts per la lluna

by Pep Puig, Joan Badia (Illustrator)

Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l’estiu ja s’haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.

269 pages, Paperback

Published November 25, 2020

About the author

Josep Puig i Ponsa, més conegut amb el nom de ploma de Pep Puig (Terrassa, 4 d'abril del 1969), és un escriptor català.
Llicenciat en Educació Física, treballa com instructor de gimnàstiques posturals. Viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna, va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va ser molt ben acollida per la crítica i els lectors. El 2015 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb La vida sense la Sara Amat.

Reviews

[Sílvia Aguilar · Rating 4 out of 5]

Vacances, amiguis, poble, festa major i amor d'estiu, el llibre ho tenia tot perquè a la Sil de 15 anys li encantés. Ara també soc pava i l'he gaudit (em segueixo sentint identificada amb alguns personatges, preocupant?). Però esq es nota que està escrit per un homenet i ñee transgressor pero no mucho.
Pd. La primera vegada que vaig com una loca a llegir les referències.

[Eris · Rating 3 out of 5]

Diria que aquest llibre no és del tot el que m'esperava, però en el bon sentit. Tenia por que fos un llibre massa infantil i que m'acabes avorrint; m'alegra haver descobert que no és així. Caminants junts per la lluna es una història de quatre adolescents, que creixen i s'adonen que es fan grans. Els capítols son curts, d'aquesta manera en cap moment es fa pesat i el pots anar llegint d'una tirada. Cal dir que, degut a que la història se situa als anys 80, en alguns moments m'he sentit poc identificat amb aquells adolescents.
Tot i això, hi ha una raó per la qual té tres estrelles i no quatre: són massa petits per la manera en què pensen i les coses que fan, apart que no em va semblar molt normal que em descrivís amb tots els ets i els uts el cos d'una noia de tretze anys, sense mencionar les bromes que li fan a la Lola, dient que sembla a vegades una noia fent de noi, i altres un noi fent de noia, simplement pel fet de no comportar-se dins dels estereotips. Però clar això es podria cobrir amb que són nens de 14 anys i que era una altre época, però no ho sé, se'm fa raro. Simplenent preferiria que els protagonistes fossin un parell d'anys més grans.

[Carlos Ortiz · Rating 4 out of 5]

3,9/5
Pots llegir la ressenya completa a Bibliotecario en la escuela.

Pensava que no m’agradaria gens i que em trobaria el típic “llibre per a mediadors”. Però no. Pep Puig demostra ofici amb una narració sòlida, ben pautada, capaç d’atrapar-te amb un ritme molt lent i ple de melangia i eufòria a parts iguals. Aquella melangia de final de l’estiu, aquella melangia de l’any que no ets nen però tampoc adolescent, aquella melangia d’una època que no tornarà pas i aquella melangia de la mort d’un ésser estimat.

[Lucas · Rating 4 out of 5]

Quina mena de queerbait és aquest? Molt ben redactat, àgil i fluid, però les darreres cent pàgines se m'han fet esbojarradament avorrides, tot i que és on es resolen (bé, "resolen") els conflictes, perquè queda tot en un no-res estrany. També dona la sensació d'enclotar-se durant aquesta sisena part i l'epileg. Així i tot, ha estat una bona aventura per a nois.

[Gerard De Josep · Rating 4 out of 5]

El llibre s’inscriu en una tradició literària sobre estius inoblidables, que és molt confortable de llegir, i que va des de Cesare Pavese fins a Jenny Han, per dir els primers noms que em venen al cap. La novel·la de creixement ubicada en un moment com l’estiu, amb aquesta barreja de joia de viure i nostàlgia, és una garantia d’èxit si va a parar en mans de persones que saben escriure bé, i és el cas de Pep Puig. De fet, m’ha fet pensar també en el curtmetratge de la Fanny Ortiz, ‘Tots els dies d’estiu són tristos’.

Ara bé, a vegades em costa veure si això funciona per a tothom. Jenny Han, per exemple, a dia d’avui funciona perfectament en clau aspiracional per a un públic adolescent femení acostumat a molt males novel·les romàntiques. Però en aquest cas? Les referències constants als anys vuitanta, la idea de disposar d’un apartament a un poble d’estiueig (jo mai n’he tingut i bé que hi he connectat) i uns amics força homogenis malgrat correspondre a diferents estereotips (i la insistència amb la idea dels ‘bons nens’), em fan dubtar de si el llibre connectaria, per exemple, amb adolescents de la perifèria barcelonina. Això no el fa un mal llibre, és clar que no. La gràcia que té la diversitat de llibres és que es dirigeix a públics diversos, però em pregunto si em funcionaria a mi en la mediació.

[Unai Urarte · Rating 4 out of 5]

A very good book me ha gustado todoooo pero le ha faltado un poco más de amor

[Flavix · Rating 3 out of 5]

3'5

[Coco · Rating 3 out of 5]

6.5/10

[Blanca Bundó · Rating 3 out of 5]

Bn..............

[Unai Urarte · Rating 5 out of 5]

Precioso nunca he llorado tanto con un libro esto te hace simplemente destrozarte el alma por unos niños tan jóvenes

[Itziar · Rating 4 out of 5]

Un final predecible ya que te lo dicen en la primera página lo que pasa. Libro muy profundo