Proses reposades

by Miquel Martín i Serra

Aquest recull de proses de Miquel Martín presenta un estil depurat, concís, en alguns moments poètic, sempre impregnat d'un ritme suggeridor i d'una gran riquesa lèxica. L'observació del paisatge, el relat de la cuina, la passió per la llengua i l'inventari del jo es renoven a través de la forma i ens conviden a una exploració, serena i assaonada, dels replecs de l'existència.

Tal com exposa Toni Sala en el pròleg: "Tots els escriptors tenen uns pares i uns avis, i el normal és saber-ne noms i cognoms. Martín els reconeix i no pretén sortir gens del camí marcat. És tan clàssic i endreçat com Gaziel. No s'ha deixat entabanar per les sortides fàcils i els corriols efímers. Ni s'ha perdut ni s'ha enfangat en un marge. (...) Són escrits molt de fons. Algunes proses s'obren com un regal i aconsegueixen una de les màximes consecucions artístiques, que consisteix a tenir un to. Llavors tant és de què parlin, voldries que no s'avabessin".

174 pages, Unknown Binding

First published September 1, 2017

About the author

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat, entre altres obres, La drecera (Periscopi, 2020), Premi M. Àngels Anglada de narrativa, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any; Quan els pobles no tenien nom (Sidillà, 2021); Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012); i L’estratègia de la gallina (Columna, 2001), finalista del Premi Ramon Llull. És autor de diversos articles i assajos sobre Joan Vinyoli, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop, 2021), «Joan Vinyoli, el gall salvatge» (Premi Recvll de retrat literari 2019, publicat a El Punt Avui), «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L'Avenç, 2019), i l'estudi preliminar de Vent d'aram (Edicions 62, 2015). La seva darrera obra, amb la col·laboració de Montserrat Verdaguer, és Fragments d’inexistència: Una biografia de Tom Sharpe (Navona, en català, i Anagrama, en castellà, 2023).

Reviews

[Dani Cetrà]

Crec que en Miquel Martín és l’escriptor contemporani que escriu millor en català. És una meravella. Però, en aquest cas, la temàtica -les reflexions al voltant del seu racó de món i de les seves perspectives- m’ha resultat menys interessant.

[Albert Bellmunt guasch]

Íntim, personal, però alhora universal. Preciós

[Roser]

Un cant a la vida.

[Jordi Pelfort]

M’ha encantat! Al principi trobava a faltar una trama, però no. La gràcia d’aquest llibre són petits caramels, cada un amb uns ulls que et fan valorar els nostres paisatges, les antigues rutines, les tradicions, escriptors…
Molt bonic🌈

[Daniel Muñoz Soler]

Dels millors llibres que he llegit darrerament. Tal com diu una citació de la periodista Eva Vázquez a la contraportada, Martín i Serra (o com a mínim aquest llibre, que és l’únic llibre seu que he llegit fins ara) és un escriptor per als dies de festa. Alguns dels articles recollits a “Passejades” i “Rutines” et fan gaudir tant del moment i la lectura que cal llegir-los esmorzant o prenent el sol sense presses. Feu-me cas i ja m’ho agraireu!
Quin vocabulari tan maco i inusual, redéu. I el millor de tot és que ja es veu que és genuí i no impostat per pedanteria.
Amb ganes de llegir “Guanyaràs una mar llisa” i “La drecera”!