What do you think?
Rate this book
El capital: Dialèctica i revolució
Rare book
544 pages, Paperback
Published September 24, 2018
2 people are currently reading
4 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
June 29, 2022
Una mica xapa, però bastant guai si t'interessen les lectures del Capital que mantenen viva la dialèctica de Hegel.
(alerta spoilers!)
La primera meitat (aprox) investiga el sentit de les categories que fa servir Marx (capital, mercaderia, valor, etc). Per fer-ho, defensa, com feu Lenin, que, per entendre El Capital, cal entendre la Ciència de la lògica de Hegel. Llavors, a través de la crítica a la lógica formal d'Aristòtil i a la trascendental de Kant l'autor arriba a la lògica dialèctica de Hegel. Només a través d'aquesta última es pot anar més enllà del principi d'identitat. Kohan emprèn un camí per demostrar que no n'hi ha prou en dir que A=A (principi d'identitat de la lògica formal) sinó que A inclou ja el seu contrari dins seu (lògica dialèctica ). Només amb aquesta demostració s'explica el canvi i, per tant, la possibilitat de la revolució. Segons l'autor la inversió marxiana de Hegel no és (com afirmen els marxistes del materialisme ortodox) un pas de la idea a la matèria, sinó, de la lògica a la història (de la metafísica del concepte al mètode historicista). El problema del 'pas de la idea a la matèria' és que es manté en la metafísica . Tota la primera part (i part de la segona) investiga quin és EL MÈTODE que fa servir Marx i el problema que apareix automàticament: amb quin mètode demostrar el mètode de Marx (per tant, et fot una turra d'epistemologia).
La segona meitat (aprox) parteix de la lògica dialèctica i l'assumeix com a indispensable per entendre el punt de partida del Capital, és a dir, la mercaderia. Aquesta última, pel seu caràcter dual com a valor d'ús i valor*, va més enllà del principi d'identitat. El seu caràcter doble supera el dualisme Kantiá i per entendre'l cal, inevitablement, el superador d'aquest dualisme, és a dir, Hegel. Partint d'aquests pressupòsits, Kohan defensa el vincle inseparable de la teoria del fetitxisme amb la teoria del valor reivindicant que el que és important per a Marx del valor és el seu caràcter qualitatiu i no el seu caràcter quantitatiu (això distingeix la CRÍTICA de l'economia política de Marx, de l'economia política de Smith, Ricardo i companyia). Per tant, es reivindica El Capital com un text polític i revolucionari i no com una simple economia política d'esquerres.
*Kohan considera que les mercaderies tenen 'valor d'ús i valor' en lloc de 'valor d'ús i valor de canvi' com descriuen la majoria de manuals. El valor s'expressaria quantitativament en valor de canvi, però no s'hi reduiria.
En resum, si agafes una mica de Hegel, molta rabia a Althusser i al positivisme, una mica de kink per Lukács i Gramsci i centres El Capital al voltant del fetitxisme, el treball abstracte i el valor (per sobre del valor d'ús ) tot entès com a relacions socials i no com a substàncies materials, tens aquest llibre.
A vegades és una mica repetitiu, però ja va bé perquè és molt llarg i així et va refrescant el que va dient. Molt didàctic però massa centrat a criticar les altres lectures del Capital. En general, em sembla una bona lectura prèvia (o simultània) del Capital i un repàs interessant de l'idealisme alemany.
Un kiss i ànims amb la lectura.
PD:El llibre té unes 500 i pico pàgines i, per tant, parla de moltes més coses de les que he resumit i aprofundeix molt més amb el que he simplificat.
(alerta spoilers!)
La primera meitat (aprox) investiga el sentit de les categories que fa servir Marx (capital, mercaderia, valor, etc). Per fer-ho, defensa, com feu Lenin, que, per entendre El Capital, cal entendre la Ciència de la lògica de Hegel. Llavors, a través de la crítica a la lógica formal d'Aristòtil i a la trascendental de Kant l'autor arriba a la lògica dialèctica de Hegel. Només a través d'aquesta última es pot anar més enllà del principi d'identitat. Kohan emprèn un camí per demostrar que no n'hi ha prou en dir que A=A (principi d'identitat de la lògica formal) sinó que A inclou ja el seu contrari dins seu (lògica dialèctica ). Només amb aquesta demostració s'explica el canvi i, per tant, la possibilitat de la revolució. Segons l'autor la inversió marxiana de Hegel no és (com afirmen els marxistes del materialisme ortodox) un pas de la idea a la matèria, sinó, de la lògica a la història (de la metafísica del concepte al mètode historicista). El problema del 'pas de la idea a la matèria' és que es manté en la metafísica . Tota la primera part (i part de la segona) investiga quin és EL MÈTODE que fa servir Marx i el problema que apareix automàticament: amb quin mètode demostrar el mètode de Marx (per tant, et fot una turra d'epistemologia).
La segona meitat (aprox) parteix de la lògica dialèctica i l'assumeix com a indispensable per entendre el punt de partida del Capital, és a dir, la mercaderia. Aquesta última, pel seu caràcter dual com a valor d'ús i valor*, va més enllà del principi d'identitat. El seu caràcter doble supera el dualisme Kantiá i per entendre'l cal, inevitablement, el superador d'aquest dualisme, és a dir, Hegel. Partint d'aquests pressupòsits, Kohan defensa el vincle inseparable de la teoria del fetitxisme amb la teoria del valor reivindicant que el que és important per a Marx del valor és el seu caràcter qualitatiu i no el seu caràcter quantitatiu (això distingeix la CRÍTICA de l'economia política de Marx, de l'economia política de Smith, Ricardo i companyia). Per tant, es reivindica El Capital com un text polític i revolucionari i no com una simple economia política d'esquerres.
*Kohan considera que les mercaderies tenen 'valor d'ús i valor' en lloc de 'valor d'ús i valor de canvi' com descriuen la majoria de manuals. El valor s'expressaria quantitativament en valor de canvi, però no s'hi reduiria.
En resum, si agafes una mica de Hegel, molta rabia a Althusser i al positivisme, una mica de kink per Lukács i Gramsci i centres El Capital al voltant del fetitxisme, el treball abstracte i el valor (per sobre del valor d'ús ) tot entès com a relacions socials i no com a substàncies materials, tens aquest llibre.
A vegades és una mica repetitiu, però ja va bé perquè és molt llarg i així et va refrescant el que va dient. Molt didàctic però massa centrat a criticar les altres lectures del Capital. En general, em sembla una bona lectura prèvia (o simultània) del Capital i un repàs interessant de l'idealisme alemany.
Un kiss i ànims amb la lectura.
PD:El llibre té unes 500 i pico pàgines i, per tant, parla de moltes més coses de les que he resumit i aprofundeix molt més amb el que he simplificat.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 of 1 review