Qui vol tornar al Mas de les Òlibes, ara que fa anys que se’n van anar els darrers habitants amb l’esperança de trobar una vida millor a ciutat? Però algú hi torna. A la mà, duu una escopeta. Miquel, li diuen. Per les cambres buides, entre les parets caigudes, s’escolten encara les veus de dones com Carmeta, ressona la tristor infinita dels seus ulls quan va tornar d’aquella clínica on va tindre el fill i se’l van endur. Mort, li digueren. Però ella no ho va creure, no ho va creure mai. Ni tampoc Balma, la filla que tingué al cap d’un temps amb Daniel, la filla de qui va saber el nom i el rostre. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà.
Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, 1963) és un escriptor valencià. Llicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d'opinió) i els guions de cinema i televisió, i ha traduït i adaptat (amb Hadi Kurich) obres clàssiques de teatre. Però la seua activitat principal com a escriptor ha estat la narrativa i especialment la novel·la.
La història és dura però real i he de ser justa perquè el fet que siga dura no vol dir que no siga bona. Trist, molt trist, i jo pensava que arribaria a un final feliç però, com a la realitat en què es basa, la felicitat no forma part de aquest relat
Ja feia temps que tenia pendent de llegir algun llibre de Vicent Usó i aquest precisament és el que han proposat a un club de lectura que m'he apuntat. La història és senzilla, s'entén tot sense problemes. L'estil és molt planer, a la manera tradicional. Els personatges queden una mica abstractes, potser m'ha faltat una mica de concreció. Potser li falten elements... No sé si l'he encertat molt per al meu gust...