é uma série de "aforismos conselhos, cantigas charadas" muito necessários para todos que lidam com o ofício de educar. a ênfase de deligny nos ditos "delinquentes" é notável por todas as metáforas, mas para os "não-delinquentes", me parece apenas uma diferença de escala; talvez sejamos todos delinquentes em educação.
Preciós Deligny. Desconec a Freire, però davant els esgotadors, tediosos, moralistes discursos d’esquerres sobre justícia social, Deligny presenta la possibilitat d’una educació que va més enllà de la imposició de l’ordre, més enllà de la crítica autosatisfactòria. Davant l’empresa de retòrcer els cossos anormals, de castigar i domesticar, per tal de transformar-los en normals, Deligny proposa aquí una sèrie d’aforismes que permeten entrellucar una educació que es basa, abans que res, en la persona, que possibilita a la persona un reconèixer-se a si mateix que, en conseqüència, portarà a un reconeixement dels altres. Una educació conflictiva i plena d’errors però que, precisament per això, es troba també plena d’un aprenentatge. I per sobre de tot, un estimar la vida en totes les seves formes, arribar a comprendre que la rebel·lió d’alguns cossos no és quelcom que s’hagi de controlar sinó redirigir. Més que mai fa caduc el programari actual educatiu, basat en un joc que només és una ficció i que banalitza els continguts perquè pretén de l’alumnat una estupidesa creixent, quan el problema és precisament la incapacitat comuna d’enfrontar-nos a les mirades dels altres, fer-nos càrrec dels desitjos dels altres.
“¿SABES CANTAR, IMPROVISAR una historia de piratas, caminar con las manos, imitar gritos de animales, dibujar en las paredes con un trozo de carbón? Entonces tendrás disciplina.”
a contrapelo del buenismo de quienes trabajamos con distintos marginales, cambia todas las preguntas. el epílogo de C. Gonzalez también muy provocador.
"Mantenlos vivos. Si la vida para ellos es robar, es molestar, es demoler, simplemente búscale a esos verbos complementos directos o indirectos que hagan insensiblemente derivar su fuerza hacia actos confesables y útiles."
Una hermosa lista de anticonsejos para quienes trabajamos con niños y adolescentes, materia viva que se presenta siempre de un modo infinitamente más diverso, desconcertante y desafiante de lo que cualquier Proyecto Institucional se permita formular. Muy buenos los textitos finales de César González y del Colectivo Juguetes Perdidos.