Cartes des de la presó / Cartes a Tatiana Schucht

by Antonio Gramsci, Alba Dedeu (Translator)

«Aquest és un recull de les cartes que Gramsci va enviar a Tatiana Schucht, la germana de la seva dona. Tatiana va ser la persona físicament més propera a ell durant l’empresonament, i la seva corresponsal més diligent; les cartes que Gramsci li escrivia suposen el millor fil conductor per seguir detalladament la vida, els estats d’ànim, els projectes i les tribulacions del pres durant els onze anys que va estar tancat. Tatiana oferia a Gramsci, també, la possibilitat d’un desfogament intel·lectual imprescindible que amb Giulia, la seva dona, no era possible, a causa de la relació cada vegada més dolorosa entre els dos cònjuges, que estaven separats no tan sols per la distància física, sinó també per la dificultat de Gramsci a l’hora de parlar de sentiments en unes cartes que havien de passar per mans del censor, i que de vegades escrivia després de mesos sense rebre notícies de Giulia, malalta ella també i sola amb els dos fills de la parella a Moscou. D’altra banda, aquest recull no ens il·lumina solament la vida del Gramsci captiu. Al costat de la personalitat de Gramsci, que es perfila tan nítidament en les seves pròpies paraules, descobrim, amb la mateixa vivesa, si bé d’una manera més indirecta, la persona que va ser una dona culta, extremament sensible i inquieta, que vivia per ajudar els altres. Aquestes cartes ens mantenen viva a la memòria la lluita d’un home que es rebel·là sempre contra l’adversitat i que, fins i tot enmig de les més grans dificultats, sense laments ni autocompassió, va dedicar la seva vida a allò que li donava a buscar la manera de construir un món millor, conscient que viure volia dir pensar, actuar i lluitar.» Del pròleg d’Alba Dedeu Antonio Gramsci (Ales, 1891 – Roma, 1937), escriptor, polític i filòsof italià d’origen sard. El 1911, gràcies a una beca, se li obriren les portes de la Universitat de Torí, on es formà culturalment i políticament, entrà en contacte amb els socialistes torinesos i començà tant la seva militància política com la seva intensíssima tasca periodística. L’any 1922 va ser enviat a Moscou com a delegat del Partit Comunista Italià. Mentre era a l’URSS, Gramsci va començar a distanciar-se de l’extremisme de Bordiga, que s’oposava a participar a les eleccions i a treballar amb altres organitzacions de l’esquerra. Detingut l’any 1926, l’any 1928 va ser condemnat a vint anys de reclusió. Aquí comença el seu periple carcerari durant el qual elaborà unes notes i uns apunts que foren publicats amb el títol de Quaderni del carcere. El 1947 foren publicades les seves Lettere dal carcere.

192 pages, Paperback

Published September 1, 2014

About the author

Antonio Francesco Gramsci was an Italian Marxist philosopher, linguist, journalist, writer, and politician. He wrote on philosophy, political theory, sociology, history, and linguistics. He was a founding member and one-time leader of the Italian Communist Party. A vocal critic of Benito Mussolini and fascism, he was imprisoned in 1926, where he remained until his death in 1937.

During his imprisonment, Gramsci wrote more than 30 notebooks and 3,000 pages of history and analysis. His Prison Notebooks are considered a highly original contribution to 20th-century political theory. Gramsci drew insights from varying sources — not only other Marxists but also thinkers such as Niccolò Machiavelli, Vilfredo Pareto, Georges Sorel, and Benedetto Croce. The notebooks cover a wide range of topics, including the history of Italy and Italian nationalism, the French Revolution, fascism, Taylorism and Fordism, civil society, the state, historical materialism, folklore, religion, and high and popular culture.
Gramsci is best known for his theory of cultural hegemony, which describes how the state and ruling capitalist class — the bourgeoisie — use cultural institutions to maintain wealth and power in capitalist societies. In Gramsci's view, the bourgeoisie develops a hegemonic culture using ideology rather than violence, economic force, or coercion. He also attempted to break from the economic determinism of orthodox Marxist thought, and so is sometimes described as a neo-Marxist. He held a humanistic understanding of Marxism, seeing it as a philosophy of praxis and an absolute historicism that transcends traditional materialism and traditional idealism.

Reviews

[maria · Rating 5 out of 5]

quin dolç company, Gramsci